La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport està duent a terme les obres de reconstrucció de la coberta de la nau de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, pertanyent al conjunt monàstic de la cartoixa de Valldecrist a Altura.
La Conselleria ha dut a terme una sèrie d’actuacions encaminades a la recuperació d’aquest enclavament amb l’objectiu de posar-lo en valor i donar-lo a conéixer als ciutadans. En concret, la intervenció que s’està duent a terme permetrà recobrir la nau de l’església, que es trobava a l’aire lliure des dels anys de la desamortització de Mendizábal de 1835.
El projecte, que ha sigut redactat per l’arquitecte Jaime Sirera, compta amb un pressupost total de 218.181,82 euros, finançat en la seua totalitat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i permetrà protegir la nau, a fi d’evitar el seu ja evident deteriorament i la pèrdua d’elements estructurals i decoratius de gran valor patrimonial.
Així mateix, cal destacar que les actuacions dutes a terme aquest mateix mes de gener han posat al descobert la cimentació del possible atri de l’església major, amb una amplària de prop de 7 metres, que ha sigut duta a terme per l’arqueòleg de les obres de la cartoixa de Valldecrist, Rafael Martínez.
Actualment, aquestes actuacions constitueixen una de les intervencions patrimonials del territori valencià més rellevants de totes les que està duent a terme la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Història de la cartoixa
La cartoixa de Valldecrist va ser la cinquena fundació cartoixana de tota la Península, i va passar a ser un lloc molt important en la història del Regne de València, perquè va ser fundada pel rei Martí l’Humà i va acollir personatges tan rellevants com Bonifaci Ferrer, Benet XIII i sant Ignasi de Loiola.
El conjunt patrimonial, fundat al final del segle XIV, es troba a 1 km i mig de la població, i constitueix la cinquena fundació a Espanya de l’ordre de Sant Bru.
D’estil gòtic, va patir les transformacions del neoclàssic durant el segle XVII. A conseqüència de la guerra de Successió va quallar el primer abandó i la definitiva exclaustració en els temps d’Isabel II que va perjudicar la seua estructura, exposant-se a l’espolí des de llavors fins als nostres dies, amb un estat d’abandó total fins fa tan sols una dècada.
Estructura de la cartoixa
Els monestirs cartoixans solen tindre definides tres parts: l’àmbit de comunicació amb l’exterior; l’àmbit cenobític de vida en comú; l’àmbit eremític per a l’oració i meditació, i l’àmbit dels germans i la procura.
Entre els àmbits de servei i comunicació amb l’exterior cal assenyalar la Portalada amb una arc de mig punt del segle XVII, la Muralla de maçoneria que rodeja el conjunt, el Pati d’entrada al voltant del qual es trobaven l’hostatgeria i els tallers, pertanyents als segles XVII i XVIII, a més de l’Apotecaria.
L’àmbit cenobític inclou l’església major de la Mare de Déu dels Àngels, l’edifici més ornamentat de Valldecrist. Cal citar també el transagrari, la sagristia, la biblioteca, el campanar, el claustre menor, les capelles i altres elements conservats o desapareguts totalment.
Finalment, l’àmbit eremític inclou el claustre major, iniciat el 1399 o acabat l’últim quart del segle XV, així com la cel·la del prior i la resta de cel·les dels religiosos de la cartoixa.