L’origen de la Junta de Desaigüe es remunta al 1926, any en el qual es va constituir amb la finalitat de controlar el desguàs de l’Albufera al mar, per a servir als seus interessos agrícoles i per a aconseguir els nivells d’higiene pública necessaris. Tot açò emmarcat dins del context i de la realitat social d’aquella època, molt diferent de l’actual.
Però a partir del 1986, any en el qual la Generalitat Valenciana va declarar el Parc Natural de l’Albufera, i fins als nostres dies els condicionants socioeconòmics i mediambientals han canviat molt. Ara com ara, el desenvolupament mediambiental, econòmic i socialment sostenible, ho impregna absolutament tot.
Per tant, els interessos i drets privats no poden menyscabar el dret constitucional a gaudir d’un medi ambient adequat ni prioritzar-se per damunt dels interessos públics. En aquests casos, els poders públics han d’actuar defensant i restaurant el medi ambient.
Doncs no. Ha sigut l’actuació de la Fiscalia la que haja permés recuperar el control públic real i efectiu del nivell de les aigües del Parc Natural de l’Albufera. S’ha trobat sota mínims històrics en estació hivernal i sota el domini privat però indiferent de la Junta de Desguàs.
De manera que la fiscalia ha actuat enfront de l’Ajuntament com a propietari del llac i president de la Junta de Desguàs de l’Albufera, i enfront de la Conselleria de Medi ambient com a màxim òrgan ambiental de la Comunitat Valenciana, amb obligacions en la preservació, conservació i manteniment del Parc Natural de l’Albufera.
Va ser en 1968 quan el biòleg Garret Hardin, va enunciar el seu dilema sobre la tragèdia dels comuns en el qual la comunitat, com a tal, és incapaç d’aconseguir acords racionals sobre l’ús dels recursos o béns comuns o, encara en el cas d’aconseguir-los, és incapaç d’obligar al seu compliment. Hardin va suggerir que l’única solució possible resideix a introduir un agent extern a la comunitat, que actue tant com a regulador, com a garant de tals regulacions. Esperem que amb aquesta actuació de la Fiscalia, Conselleria i Ajuntament de València no tornen a permetre la tragèdia dels comuns.
Domingo Rojo és diputat en Les Corts Valencianes per València
