El director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, defensa que l’acolliment de l’Aquarius és «una mesura valenta» encara que alerta que «quan arriben a Espanya, aquestes persones tindran una tranquil·litat de sis o huit mesos, però si no es reforma el sistema d’asil, després d’aquest període probablement s’enfrontaran a la indigència».
Beltrán, que presenta aquest dimecres a València la seua obra «La fotuda intensitat de viure», ha repassat en una entrevista amb EFE l’actualitat entorn de les migracions i ha assegurat que segons recerques d’AI, «les persones refugiades s’enfronten, al cap de màxim un any, a la indigència», i ha agregat: «Cal rebre a refugiats i cal rebre’ls bé, amb garanties».
«Aquesta és la gran oportunitat per reformar el sistema d’asil. La llei d’asil a Espanya és de l’any 2009 i no té reglament», ha asseverat per descriure com a «clau» la reunió que mantindran els caps de govern europeus a la fi de juny sobre aquest sistema.
Preguntat per si es tem que l’arribada de refugiats desperte reaccions d’odi, Beltrán ha respost rotund que no: «Al contrari, Amnistia Internacional va fer una enquesta fa any i mig en 29 països, i un dels més receptius a rebre refugiats és Espanya».
«Les polítiques de govern durant els últims anys s’han apartat de l’opinió pública, que vol rebre refugiats»; la qüestió, ha dit, és que el problema és estructural del sistema: «Espanya no ha estat un país d’acolliment per a refugiats, hem incomplit la nostra quota», i ha recalcat que Espanya junt amb altres països han d’apartar-se d’aquesta tendència xenòfoba i racista d’Itàlia.
A més, ha apuntat que Amnistia Internacional s’ha dirigit als governs valencià i central per «assegurar-se que es revise la sol·licitud d’asil de les persones que arriben i que no s’interne als centres d’acolliment de refugiats com a mesura automàtica».
Així mateix, ha anunciat a EFE que AI estarà en el port per rebre als refugiats, encara que consideren que és l’Estat qui ha d’oferir els recursos necessaris per a la recepció.
En el seu llibre, Beltrán reflecteix «una fotuda intensitat» perquè de la vida, subratlla, «un recorda les qüestions extraordinàries, viatges, relacions amoroses, encara que en el fons siguen ordinàries».
«Recordem com a extraordinària la més ordinària de les accions, que és la mort dels éssers estimats, la pitjor mort», ha manifestat Beltrán sobre una obra basada en un període de dos o tres anys de la seua vida.
«No vaig pensar a escriure cap llibre, ni tan sols va ser un desfaig perquè no em va fer feliç escriure-lo. No vaig tenir més remei que narrar-ho, per analitzar el caos», comenta l’autor d’un llibre que defineix com a poemari, novel·la i una sort de diari. EFE
