Els capitosts de Gürtel Francisco Correa, Álvaro Pérez Alonso ‘El Bigotes‘ i Pablo Crespo recorriran en amparo davant el Constitucional la primera sentència en ferma a la trama, per la contractació per la Generalitat d’un expositor en Fitur, que va donar a conéixer este dimarts el Tribunal Suprem, han informat fonts de la seua defensa.
El Suprem va ratificar totes les condemnes en este cas, inclosos els 13 anys de presó als quals el Tribunal Superior de Justícia valencià va condemnar a Correa i a Crespo i els 12 anys i 3 mesos de presó que va imposar al Bigotes, la qual cosa els va portar a ingressar de forma preventiva a la presó fa més d’un any.
La decisió del Suprem va coincidir amb l’últim dia de judici a la denominada branca valenciana, en el qual està acusat l’exdirigent del PP valencià Ricardo Costa i que es va saldar amb rebaixes en la petició de la Fiscalia per a gran part dels acusats per la seua col·laboració amb la Justícia, la qual cosa va suposar que el major beneficiat fos Correa en detriment d’uns altres com El Bigotes, al que finalment demanen més pena que al seu cap.
Solament El Bigotes va fer ús del seu dret a l’última paraula abans que el judici quedés vist per a sentència i les seues paraules van ser dirigides a protestar per la sentència del Suprem i la diferència de tracte de la Fiscalia cap a les persones que, com ell, havien optat a l’últim moment a col·laborar amb la Justícia.
“Estic profundament dolgut i, mirant a la fiscal als ulls, li puc dir que hui he decidit no tornar a col·laborar, perquè hui mirant-la a vosté crec menys en la justícia”, va exposar afectat per després anunciar la seua intenció d’arribar a un tribunal de drets humans, de no aconseguir ser escoltat en Espanya.
“Res perquè més ràpid que tarde tot això arribe a un tribunal de drets humans, que pose ordre i no es deixe acoquinar ni per la pressió mediàtica ni pels sicaris mediàtics”, va sentenciar.
La fermesa d’esta sentència, que ara tenen previst recórrer davant el TC, és transcendent per a la causa perquè avala la legalitat dels enregistraments que li va fer a Correa l’exconcejal del PP en Majadahonda José Luis Peñes, que van donar lloc a l’inici de la recerca a la trama i la legalitat de la qual havia estat qüestionada nombroses vegades pels acusats.
Les defenses havien demanat que es decretés la nul·litat d’estes escoltes per vulneració del dret a la intimitat, però el Suprem creu que cap “lesió es produeix quan l’inici de les actuacions resulta dels enregistraments que una persona aporta a la recerca i són objecte de la perquisició judicial i policial, subjecta als principis i garanties propis d’un sistema processal observant dels drets fonamentals”.EFE
