La Cérvola Ferida, l’escultura commemorativa de l’UJI del centenari del descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta i Morella la Vella

'La cérvola', que ha inspirat aquesta obra, pintada a la paret de la Cova dels Cavalls, representa un animal que fuig, ferit per una humanitat que en els primers estadis de la seua història transformava el seu entorn sota l'imperi de la supervivència.

502
El club havia donat l'opció que Rodrigo s'incorporara al treball del grup en el país helvètic però el davanter finalment ha avançat el seu retorn.

El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent; la degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Rosa Agost; el vicerector de Cultura, Extensió Universitària, Wences Rambla; el catedràtic d’Història Antiga, Juanjo Ferrer, i l’autor de l’obra, Santiago Rebollida, han inaugurat l’escultura ‘Cérvola ferida’, commemorativa del centenari del descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta i Morella la Vella (1917-2017) situada en el vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. L’acte ha comptat també amb la presència del cap del Servei Territorial de Cultura, Josep Cristià Linares; la diputada provincial per Ciutadans, Cristina Fernández, i José  Arquimbau, president d’AlumniSAUJI.

El rector de l’UJI, Vicent Climent, ha mostrat la seua satisfacció per poder inaugurar aquesta obra i ha destacat “el simbolisme que siga una femella amb tot el que està passant”. Climent ha comentat que l’escultura ‘La cérvola’, que ha inspirat aquesta obra, pintada a la paret de la Cova dels Cavalls, representa un animal que fuig, ferit per una humanitat que en els primers estadis de la seua història transformava el seu entorn sota l’imperi de la supervivència.

En la seua realització s’han usat més de 30 matèries diferents, des de la pedra de riu, fins a la fusta d’ametller, passant pel ciment, el ferro o el marbre, entre altres. Els materials que donen forma a aquesta escultura han estat, a més a més, recuperats de diferents indrets del territori castellonenc, de zones rurals i d’espais urbans, indrets entre els quals hi ha també, el campus universitari.

Descobriment
Els esdeveniments de l’efemèride es remunten a 1917, quan Albert Roda Segarra, un pastor de Tírig (Alt Maestrat), va descobrir aquestes mostres pictòriques, una sèrie de taques i de figures rogenques que va interpretar com a animals i, més concretament, com a cavalls. Precisament, aquest abric seria conegut a posteriori com la Cova dels Cavalls, apel·latiu que l’ha fet mundialment famós, encara que realment es tractava de figures de cérvols. Van seguir sengles troballes a la Cova de la Saltadora, al terme del municipi de les Coves de Vinromà, i també a la Cova del Mas d’en Josep i la Cova del Civil, a Tírig, totes emplaçades al barranc de la Valltorta.

La consideració de l’art rupestre com a Bé d’Interés Cultural (BIC) i la declaració de les pintures rupestres de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, ha comportat una gran responsabilitat per a les administracions educatives i culturals.