sábado, 9 noviembre 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Dimiteix un càrrec de Sanitat que anava a obrir una borsa on podrien entrar “familiars i amics”

El Comissionat de Sanitat en el Departament de la Ribera, José Sanfeliu, ha dimitit del seu càrrec després d’explicar en una reunió amb sindicats i ciutadans a Alberic que després de la reversió de la privatització en l’Hospital d’Alzira (València) “es crearà una borsa de treball de la Ribera”, on “es ficaran tots els vostres familiars, amics, coneguts que estiguen sense treball i que desitgen treballar”.

Un càrrec del PSPV explica com col·locar 300 “familiars, amics i coneguts” from Actualitat Valenciana on Vimeo.

El canvi de titularitat suposa que 300 persones se’n vagen al carrer, tot i que també suposa la incertesa de 1.200 llocs de treball més que haurien de passar per un concurs per confirmar les seues places competint amb altres professionals que ho demanen.

Sanfeliu va assegurar en aquesta reunió que, actualment, els treballadors de l’hospital tenen “contractes de matí, vesprada, nit i caps de setmana al matí” i que els quiròfans també es mantenen operatius els dissabtes i diumenges. Aquesta és precisament una de les claus en la gestió, ja que el centre decideix abonar un plus als seus treballadors per a traure el màxim rendiment.

En la gravació es pot escoltar perfectament quin és la jugada que realitzarà la Conselleria. “Com mantindrem la cartera de serveis, com a resulta que aquesta gent té uns contractes de matí, vesprada, nit, dissabtes al matí i diumenges al matí… Que es fan endoscòpies, es fan operacions de dissabte al matí, de pròtesi, de maluc, d’acord? Eixa gent ho sent molt, vull dir, les condicions laborals es van a veure modificades. Açò què significa? Que faran falta treballadors. Com cobrirem amb eixos treballadors? Amb personal estatutari de relleu en llocs de trasllats. És a dir, que totes aquelles persones, treballadors de la sanitat pública, que estiguen treballant en La Fe, en el Clínic, etc. i vulguen venir a aquest departament, tindran l’oportunitat de venir”.

“Espera’t 488 dies, espera’t al fet que fem la […], al fet que s’acabe el contracte, i llavors a partir d’aqueix moment no us preocupeu, que va a fer falta molta gent. Es crearà una borsa de treball de la Ribera, d’acord? Ací es ficaran els nostres familiars, amics, coneguts… que estiguen sense treball i desitgen treballar, i se’ls donarà l’oportunitat de treball”, assegura en l’àudio al qual ha tingut accés Actualitat Valenciana.

L’Hospital del “Model Alzira”

L’Hospital Universitari de la Ribera és un centre hospitalari situat en la ciutat espanyola d’Alzira, en la província de València. Va ser el primer hospital públic espanyol de gestió privada. Pertany a la xarxa d’hospitals de la Generalitat Valenciana. La seua engegada es va produir en el 2000, dos anys després de la clausura de l’històric hospital Saint Lucia.

El Model Alzira pren el seu nom de la localitat valenciana en la qual es va construir en 1999 el primer hospital públic espanyol gestionat sota la modalitat de concessió administrativa: l’Hospital de la Ribera, basat en quatre pilars fonamentals: propietat pública, control públic, finançament públic i gestió privada

La Constitució Espanyola reconeix explícitament el dret a la salut de tots els ciutadans i l’obligació dels poders públics de garantir aquest dret. En aquest sentit, la Llei General de Sanitat, aprovada en 1986, va portar amb si la creació del Servei Nacional de Salut per a garantir la prestació sanitària pública, integral i gratuïta a tota la població, mitjançant el finançament de fons públics. La Llei 15/1997 de 25 d’abril, aprovada pel Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Español, va introduir la possibilitat que els serveis sanitaris siguen prestats per institucions jurídiques diferents al propi Estat. La Generalitat Valenciana va desenvolupar aquesta nova Llei per a engegar l’Hospital de la Ribera en el municipi d’Alzira, gestionat sota la modalitat de concessió administrativa.

L’empresa s’ha vist embolicada regularment i amb freqüència en conflictes laborals per incomplir convenis col·lectius, acomiadar improcedentment als seus empleats, represaliar a delegats sindicals o negar als professionals pagaments i prestacions als quals aquests es consideraven amb dret.

Últimas noticias

Contenido relacionado