El Jutjat penal número 31 de Madrid ha absolt per falta de proves al PP d’un delicte de danys informàtics per la destrucció dels ordinadors que usava l’extresorer ‘popular’ Luis Bárcenas en la seu del partit fins a gener de 2013.
El magistrat Eduardo Muñoz de Baena també ha deixat lliure de responsabilitat a l’extresorera de la formació política Carmen Navarro, el cap de l’Assessoria Jurídica Alberto Durán i el responsable del departament informàtic del partit José Manuel Moreno per aquest mateix delicte i pel d’encobriment.
La Fiscalia, que no va acusar en el procediment, va sol·licitar en línia amb les defenses que aplicara la coneguda com a ‘doctrina Botín’ per a evitar celebrar el judici, encara que la pretensió va ser desestimada i es va celebrar la vista amb l’única acusació exercida per l’acció popular.
El magistrat ha absolt a Durán, Moreno i Navarro dels delictes de danys informàtics i encobriment al no quedar acreditat durant la vista oral que els acusats, en el moment de l’esborrat i destrucció dels discos durs, tingueren la intenció d’eliminar-los per a així impedir o dificultar la investigació que estava duent a terme l’Audiència Nacional sobre una presumpta comptabilitat opaca del PP.
En la sentència absolutòria, contra la qual cap recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Madrid, es considera que no ha quedat provat que Carmen Navarro haguera tingut alguna classe d’intervenció activa en l’autorització, adopció o execució de la decisió d’aplicar el procediment d’esborrat segur dels discos durs dels dos ordinadors portàtils.
En la mateixa línia, la resolució, de 74 folis, resol que tampoc ha quedat provat que la intenció dels acusats José Manuel Moreno i Alberto Durán –el primer a la conducta a l’esborrat i destrucció dels discos durs, i el segon en ordenar l’aplicació del protocol d’esborrat segur implantat en el PP– fora la de causar un menyscapte econòmic a Luis Bárcenas.
LA PROPIETAT DELS ORDINADORS
D’aquesta manera, el jutge absol també al PP del delicte de danys informàtics, l’únic del qual estava acusat, perquè ha quedat provat que un dels ordinadors pertanyia al partit i sobre l’altre es desconeix si era del PP o de Bárcenas.
“Si s’arribara a establir que els equips portàtils pertanyien al senyor Bárcenas, el PP no estava obligat ni, per descomptat, estava facultat per a dur a terme un procés d’esborrat segur de cap dels arxius que contenia. En tal cas, hauria d’haver-se limitat a entregar els equips al seu amo o, si més no, a posar-los a la seua disposició, sense accés ni cap manipulació pels tècnics del partit”, explica el jutge, si bé deixa clar que, al no haver-se acreditat aquest extrem, el PP queda exonerat del delicte.
Tampoc veu provat que en els discos durs destruïts haguera emmagatzemat alguna dada o arxiu en el moment en el qual Moreno va procedir a l’esborrat segur i destrucció dels suports, com tampoc que d’haver existit algun contingut en aquest instant tinguera un valor econòmic significatiu i no estiguera fora de perill en el pen drive entregat en l’Audiència Nacional o en un altre suport d’emmagatzematge, ben conservat per Luis Bárcenas, ben inclòs en els servidors de correu corporatiu del PP.
En la mateixa línia, tampoc veu acreditat “que Luis Bárcenas haguera aconseguit extraure o copiar algun arxiu des del disc dur danyat” que li va retornar la botiga de reparacions a la qual, pel seu compte, havia portat en el seu moment el portàtil i que li ho va entregar amb un disc dur nou i el vell, avariat, dins d’una carcassa.
DAVANT EL DUBTE, A favor DELS ACUSATS
Descartat, per tant, el delicte de danys informàtics, queda el delicte d’encobriment. La sentència absol als tres acusats per aquest delicte –Navarro, Durán i Moreno– en aplicació del principi ‘in dubio pro reo’ (interpretació de la prova de fets dubtosos a favor del processament).
Davant dues alternatives admissibles –que en el seu ànim estiguera dificultant l’acreditació d’un delicte vinculat a la suposada comptabilitat paral·lela del PP, en la mesura que la condemna per aquest delicte podria haver tingut conseqüències negatives per al partit; o que, com han sostingut les defenses, que la voluntat dels acusats en dur a terme l’esborrat segur no fora una altra que la d’observar les bones pràctiques aconsellades per al compliment de la legalitat en matèria de protecció de dades–, el magistrat manté que ambdues són compatibles amb la lògica i potencialment susceptibles de generar convicció, però que ha d’inclinar-se per la solució fàctica més favorable a l’acusat.
“El que el nostre legislador pretén no és que es faça difícil condemnar a ningú o que es demanen situacions de certesa impossibles, sinó que qui ha de jutjar arribe al convenciment sobre la realitat de l’ocorregut a través de mitjans de prova, més enllà de tot dubte raonable. Si es presenten dubtes sobre la intenció que va portar a realitzar l’esborrat, i aquestes són lògiques, de sentit comú, no absurdes o derivades de plantejaments maximalistes o impossibles, s’ha d’absoldre”, explica la sentència.
QÜESTIONA LA VERSIÓ DE BÁRCENAS
Segons el titular del Jutjat penal número 31 de Madrid, només Bárcenas sap si l’objectiu de la denúncia que va interposar contra el PP per l’esborrat dels discos durs –que després va retirar– era “el que li foren restituïts els dos ordinadors que afirmava com a propis, o bé el de recuperar el contingut emmagatzemat”.
Al seu judici, “especular sobre això seria estèril”. El jutge recorda que durant la instrucció de la causa no va deixar clar que el seu interés estiguera dirigit exclusivament a la informació digital, una “aparent indiferència” que “contrasta” amb el que va afirmar en el judici, en el qual va dir que el contingut era “molt important per a ell i per al seu defensa”.
Per tot això, el magistrat considera que “no és factible concedir al testimoniatge de Luis Bárcenas la fiabilitat suficient per a tindre per acreditat, sense lloc per al dubte, que hi havia informació digital emmagatzemada en els discos durs dels dos ordinadors”.
No és que crega que va faltar a la veritat en totes les seues declaracions, però opina que “el seu relat està lluny de reunir les característiques necessàries per a poder actuar com a prova de càrrec”.
DOCTRINA BOTÍN
En relació a la coneguda com les doctrines Botí <ni Atutxa, que van plantejar les defenses després que la Fiscalia decidira no acusar, i la jurisprudència posterior asseguda pel Tribunal Suprem, s’ha aplicat únicament pel delicte de danys informàtics, però no pel d’encobriment.
Muñoz de Baena ha resolt que si bé l’objecte del judici i de la sentència hauria de quedar limitat a l’acusació d’encobriment, jutja tots els elements que integren l’acció penal, és a dir, els dos delictes i els quatre acusats.
L’objectiu és “permetre que l’Audiència Provincial, en la hipòtesi que no compartisca l’estimació de l’òrgan jutjador de la qüestió prèvia per al delicte de danys informàtics, puga entrar a resoldre la totalitat de la pretensió de condemna en grau d’apel·lació, sense necessitat que es dicte nova sentència en instància” sobre el delicte de danys informàtics.
El jutge ha dictat la seua resolució dos mesos després de l’última sessió del judici, en el qual les acusacions populars exercides per Esquerra Unida (IU), Adade i l’Observatori Desc demanaven penes de presó per a Navarro, Moreno i Durán així com elevades multes per al PP. IU ja ha avançat a Europa Press la seua intenció de recórrer davant l’Audiència Provincial.
