La cita fallera del 2017 que va transcórrer del divendres 10, al diumenge 19 de març, era acollida amb gran expectació malgrat les dures crítiques cap a l’empresa en l’apartat ramader des de la seua presentació.
Una vegada superada la fira, ens deixa un balanç desolador. Una fira que va acréixer més si cap a la perduda de personalitat d’una plaça de primera on el bou va brillar per la seua absència i els trofeus van mancar de valor.
Onze festejos, (1 novillada sense cavalls, 2 novillades amb cavalls, 1 correguda de Rejones i 7 corregudes de bous), totes a excepció de la de Rejones (Murube) i la del dia 11 (Núñez), de procedència Domenecq.
Tots els tancaments del serial van acreditar falta de força i bravesa. Solament es va deslliurar de la crema, la noble, insulsa i parella novillada de D. José Vázquez bregada el dimarts 14, algun banyat de la correguda del dia 15 i pertanyents a la ramaderia de Jandilla i ” Pasmoso”, bregat el diumenge 19 com a últim banyat de la fira, corresponent a la ramaderia de Domingo Hernández que malbarate mobilitat, cobdícia i fons, confonent a un desencantat públic que després de nou dies de decepcions ramaderes, van creure veure envestir al mateix “Cobradiezmos”, quan el que hi havia a la arena era un bou amb mobilitat, cobdícia i fons però sense ser alguna cosa excepcional.
El lliurament, arpa i veritat dels espases novells i ja consagrats salvaven les andròmines de la fira.
Caràcter, estil i poder van confirmar a l’excel·lent noviller manxec Diego Carretero.
Lorenzo, Ureña, Treball Díaz, Cayetano i Román, embastaven faenes de raça, veritat o tremp posant tot de la seua part els espases.
La porta gran concedida i xiulada a Miguel Ángel Perera, mostrava els primers símptomes graves de la pèrdua d’identitat.
L’estirada mediàtica aconseguida amb prou faenes any i mig d’alternativa pel peruà Roca Rei resultes tan esperançador per a la festa com a sorprenent. El seu valor i intel·ligència li van obrir per tercer any consecutiu la porta gran valenciana després de muntar-se sobre els descastades banyats de Núñez del Cuvillo. “El Juli” va brodar el toreig i va lluir galons, posant a tot el públic d’acord en les quals possiblement han sigut les falles més completes del destre madrileny.
Mentre que el de López Simón i l’indult de “Pasmoso”, confirmaven com el pas definitiu a la pèrdua d’identitat de la plaça de València.
Porta gran i triomfador del cicle cap a un torero al qual se li va anar sense torejar el seu primer banyat, i al que “Pasmoso”, el millor bou de la fira, ho va destapar com un torero vulgar que no va estar a l’altura de les circumstàncies.
Mediocre fira ramadera salvada en el descompte per “Pasmoso” i que ens convida a pensar i recapacitar sobre el tipus de plaça que és i que deu ser València.
Premis Taurins Diputació de València Falles 2017
Millor Subaltern: Raúl Martí
Millor Novillero: Diego Carretero
Millor Bou de la Fira: “pasmoso”, Domingo Hernández
Millor Ramaderia; Garcigrande i Domingo Hernández
Millor matador de Bous: López Simón
