L’any 2017 la Plataforma per la Llengua va denunciar que s’havia eliminat l’opció de ser atés en valencià de la línia d’atenció telefònica per a la campanya de la renda. En eixe moment, ja es va revelar que quan s’oferia l’opció de ser atés en valencià no es respectava.
Dos anys més tard la discriminació lingüística va encara més enllà: els treballadors de l’Agència Tributària han rebut ordres de “no oferir mai” l’opció de ser atés en un idioma cooficial.
Així ho ha denunciat un treballador d’Hisenda a la Plataforma per la Llengua, després de rebre a través de la Intranet de l’Agència Tributària un recordatori en què s’ordena a la plantilla que només es considerarà que el contribuent vol ser atés en esta llengua “si el contribuent insistix a utilitzar esta opció”. Però apunta que “no l’oferirem mai perquè al sol·licitar la cita no és possible escollir un idioma cooficial”.
La Plataforma per la Llengua, però, ha comprovat que ni tan sols quan el contribuent vol ser atés en valencià se li garantix l’atenció en esta llengua. En diverses telefonades de comprovació, els operadors de la campanya de la renda han deixat clar que no era possible derivar la telefonada a un departament que atenguera en valencià. Un fet que la Plataforma per la Llengua considera discriminatori.
Impostos de primera, drets lingüístics de segona
La Plataforma per la Llengua denuncia que és una nova mostra que l’Estat espanyol discrimina els valencianoparlants. “Governe el PP o governe el PSOE de Sánchez, siga per la porta del davant o per la porta del darrere, l’Estat espanyol ho té clar: els valencianoparlants paguem impostos a Hisenda però som tractats com a ciutadans de segona, no tenim els mateixos drets que els castellanoparlants. Ja n’hi ha prou”, assegura Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.
“En este cas, a més, l’Administració actua d’una manera perversa i ordena als seus treballadors que obvien els drets lingüístics dels ciutadans, per açò denunciarem esta situació davant del Comitè d’Experts del Consell d’Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries”.
Per evitar situacions com esta, la Plataforma per la Llengua assegura que cal un ferm compromís polític que modifique l’actual ordenament jurídic. “La Constitució espanyola, en l’article 3, perpetua la superioritat del castellà per sobre del valencià, l’eusquera o el gallec. Açò fa que l’Estat puga discriminar els valencianoparlants i no passe absolutament res”, apunta Escuder.
L’ONG del valencià ha fet arribar als partits diverses propostes perquè es comprometen a emprendre reformes de l’Administració que facen que casos com este no es tornen a repetir, com ara la capacitació generalitzada en valencià dels servidors públics o la garantia del dret d’opció lingüística dels valencianoparlants. L’entitat demana a la ciutadania que signe per tal de fer pressió i que els partits les accepten a través del web www.lallenguanoestoca.cat.