La consellera de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha presidit la reunió de la Mesa General de la Funció Pública Valenciana, on s’ha tancat el tràmit de negociació amb els sindicats per a l’aprovació de la nova llei que regularà les relacions laborals de la Generalitat amb la seua plantilla.
La consellera ha mostrat la seua satisfacció perquè la llei ha sigut “molt consensuada” amb els sindicats als qui se’ls ha acceptat entre el 70% i el 85% de les al·legacions presentades.
Amb la reunió d’aquest dimecres, l’avantprojecte de la Llei de la Funció Pública Valenciana supera un altre tràmit des que es va iniciar la seua elaboració per a solucionar els problemes detectats en l’Administració de la Generalitat per una comissió d’experts constituïda, el març de 2016, a instàncies de Gabriela Bravo.
La norma, a més, també contempla les recomanacions sobre igualtat entre homes i dones recollides en el ‘Llibre violeta de la Funció Pública Valenciana’, elaborat per experts en perspectiva de gènere. A més, donat el temps transcorregut des de l’aprovació de l’última llei de Funció Pública (2010) i les modificacions realitzades en la legislació estatal, era convenient crear un nou marc jurídic amb rang de llei.
Per a Gabriela Bravo, aquesta llei “era un dels objectius prioritaris de la Conselleria” perquè “la transformació de l’Administració Pública valenciana passa, necessàriament, per una nova organització, per una nova metodologia, per una nova forma de selecció i una nova manera d’incentivar al personal”.
Set àmbits d’actuacions
L’avantprojecte s’estructura en set àmbits d’actuació que afecten l’organització de l’Administració de la Generalitat; el règim per al personal de les administracions públiques; l’estructura i ordenació de l’ocupació pública; l’accés a la Funció Pública; els drets i deures de les plantilles; la provisió de llocs i mobilitat dels treballadors i les polítiques per a garantir la igualtat de sexes.
En aquest sentit, la consellera ha destacat que la norma aposta per “la transparència, la modernització, el talent i la regeneració”. Aquests objectius s’aconseguiran gràcies, precisament a canviar el sistema de selecció i “blindant que el 50% de les places que isquen siguen per oposició lliure”.
El text preveu que l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP) es convertisca en l’Escola Valenciana d’Administració Pública (EVAP). Aquest organisme, que tindrà rang de direcció general. La EVAP serà qui garantisca l’objectivitat, imparcialitat i professionalitat dels processos selectius de tots els organismes de la Generalitat.
La EVAP, a més, crearà una comissió de selecció (amb tribunals permanents) que serà l’encarregada de dissenyar les proves d’accés i vetlarà perquè es complisquen les condicions d’igualtat, mèrit i capacitat.
L’avantprojecte de llei inclou una dràstica reducció del nombre de cossos i escales de l’Administració de la Generalitat, que passen dels 201 cossos, escales i agrupacions funcionarials que existeixen en l’actualitat a un total de 87.
Per a flexibilitzar i agilitar la gestió també s’introdueixen les denominades “agrupacions de llocs de treball”, que inclou la possibilitat d’establir grups funcionarials en determinats àmbits atesos els llocs de treball que realitzen tasques similars.
La nova norma obliga a la Generalitat a oferir major seguretat als interessats a treballar en ella. Per aquest motiu, es redueixen considerablement els terminis dels processos de selecció del personal. D’aquesta manera, les proves d’accés hauran d’estar finalitzades en el termini d’un any a comptar des de la convocatòria.
A més, la llei inclou l’obligació que, almenys el 50% dels llocs de cada oferta pública d’ocupació de la Generalitat i el seu sector instrumental, siguen d’accés lliure mitjançant concurs oposició. En aquest sentit, també es limitarà al 20% el nombre de places que podran ser oferides en promoció interna.
L’avantprojecte de llei també inclou la possibilitat d’obtindre ajudes econòmiques per a l’accés a l’ocupació pública destinades a fomentar la preparació dels aspirants que posseïsquen un bon expedient acadèmic i manquen de recursos per a la preparació de les proves selectives. D’altra banda, també es manté la reserva d’un contingent no inferior al set per cent de les vacants per a ser cobertes amb persones amb diversitat funcional o sensorial.
El text normatiu també regula el grau de coneixement del valencià que hauran de demostrar els candidats a treballar en l’Administració de la Generalitat. Com a punt de partida s’ha assumit l’acord aconseguit pels sindicats CCOO, Intersindical i UGT sobre la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes.
En aquest sentit, l’avantprojecte contempla que aquesta matèria siga desenvolupada mitjançant un reglament que haurà d’estar aprovat als sis mesos de l’entrada en vigor de la llei. Si en el termini d’un any aquest reglament no estiguera aprovat, s’aplicarà que als aspirants als grups A1, A2 i B, se’ls exigirà el certificat C1 (equivalent a l’antic Grau Mitjà) mentre que els opositors als grups C1 i C2 requeriran dels certificats B2 i B1 respectivament (equivalents al Grau Elemental). Per a les agrupacions professionals funcionarials s’exigirà l’acreditació del nivell A2 (equivalent al Grau Oral).
Bravo ha recordat, no obstant això, que la llei contempla l’excepció “per a l’àmbit sanitari” i que l’exigència del requisit mai ha d’entrar en col·lisió amb el dret a la salut i, per tant, si aquesta exigència produeix una disfunció en el funcionament del sector públic sanitari, prioritzarem sempre el servei públic sobre l’exigència de la capacitació“.
L’avantprojecte de llei també incorpora una sèrie de mesures per a avançar en la igualtat entre homes i dones. Entre elles s’estableix que els Plans d’Igualtat que estan en marxa en el si de la Generalitat tindran caràcter vinculant i es garantirà que els membres dels òrgans de selecció de personal tindran formació en igualtat.
En tot cas, la llei recollirà la prohibició de la discriminació directa o indirecta en matèria de drets individuals, tant en la retribució com en la formació i, en general, apostant per la conciliació des de la coresponsabilitat. No solament el permís de paternitat ja s’ha ampliat de quatre a sis setmanes, sinó que l’avantprojecte estableix que no es podrà produir la remoció o cessament del personal que es trobe en situació de risc durant l’embaràs o gaudint d’una situació de permís de maternitat o paternitat. Aquesta previsió serà també d’aplicació a les víctimes de violència de gènere.
Respecte a aquesta última matèria, la futura llei estableix que quan l’empleada pública afectada per un cas d’aquesta naturalesa reduïsca la seua jornada en un 30 per cent o menys per a fer efectiva /la seua protecció o el seu dret d’assistència social, les seues retribucions es mantindran íntegres. A més, la normativa també està orientada a facilitar que les emprades víctimes de violència de gènere tinguen més fàcil la mobilitat geogràfica i amb altres administracions públiques en el cas que el necessiten.
