De vegades resulta incòmode esciure sobre certs temes, i això que ú està acostumat a reflexionar sobre qüestions ben variades que esdevenen polèmiques en la nostra societat.
Ara fa un parell de dies des que alguns membres d’España 2000 es colaren al balcó de l’ajuntament de la ciutat de València per a penjar una bandera amb un eslògan ben gran que clamava: Orgullo Hetero – España 2000. Tot escrit sobre la més que banalitzada -per aquests col·lectius-, bandera d’Espanya. Quin mal favor li fan a la bandera que ens deuria representar a tots. Entenc que aquesta escenificació al mes pur estil greenpeace no era altra que la de rebelar-se contra alguna cosa. Concretament contra l’altra bandera que hauria penjat la corporació municipal Valenciana, com la de la immensa majoria d’ajuntaments arreu del país, per reconeixer els drets LGTBI+ en les seues celebracions.
I precisament en açò voldria aprofundir: en la legitimitat o no de rebelar-se contra una altra bandera que representa l’orgull de ser diferents i poder conviure en igualtat en una societat oberta, plural, inclusiva, tolerant i de futur. Una bandera que naix per incloure sota ella a totes les persones que mai no havien estat incloses (de forma real i efectiva) en la resta de banderes tradicionals, i que, inclou a qualsevol identitat sexual (tot i que hi ha més banderes de cada col·lectiu, aquesta és, d’alguna forma, l’ensenya totes). L’acció de l’Orgull Hetero és una revenja del patriarcat i el masclisme contra la Igualtat. És l’escenificació més reveladora de que la societat delimita i encercla l’espai del masclisme per fer-lo residual.
La societat ha d’estar unida en aquest front, perquè açò no va d’ideologies ni de religions. No va d’estatus socials ni culturals. Va de civisme i de igualtat contra l’odi i el masclisme. Va de vícitmes front a pseudo-defensors-de-criminals. L’Orgull és de tota la societat i fica el focus a les persones que s’identifiquen en qualsevol de les lletres LGTBI+. Però mai excloent la H. Al menys, a tots els H que defensen la Igualtat i mai es sentirien cap orgull del masclsime.
David Luis López
