L’adreça de Clients i Accessibilitat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) va recollir durant el passat any un total de 5.728 objectes perduts pels usuaris de Metrovalencia, un 13,98% més que en 2016, la qual cosa suposa la xifra més alta de l’última dècada. Aquestes dades suposen que s’obliden 15 objectes de mitjana al dia i 477 per mes, que són guardats com a mínim un mes en les estacions on es custodien i un mes més en les instal·lacions de València *Sud. Transcorregut aquest període de temps, i si els seus amos no ho han reclamat, es lliuren a la Policia Local de València.
Els deu objectes que més apareixen en els metres i tramvies de València i la seua àrea metropolitana són, per ordre, targetes de metre o bus, carteres i moneders, claus, motxilles, documentació (DNI, passaports, permís de conduir, targeta sanitària), ulleres o les seues fongues, carpetes, telèfons mòbils, paraigües i bosses.
Però aquests articles no es troben de manera homogènia durant l’any, sinó que existeixen èpoques propícies per perdre determinats objectes. D’aquesta forma, al desembre i gener, el personal de FGV troba més targetes bancàries per les compres de Nadal; al març, per les Falles, qualsevol tipus d’objectes; al maig, amb l’arribada del bon temps, les ulleres de sol abarroten els seients buits, i, a l’octubre, quan el mal temps fa la seua aparició, els paraigües, bufandes i guants han de ser retirats assíduament.
Seguint amb la divisió per èpoques, els mesos en què més articles s’extravien són març, novembre i maig, seguits de febrer, gener i desembre. Si més no objectes es perden és a l’agost, juliol i juny, mesos en què existeixen més períodes vacacionals entre els treballadors i estudiants i el nombre de clients de FGV es redueix respecte a la resta de l’any.
Gràcies als protocols establerts per FGV per a la gestió i custòdia d’objectes perduts, la recuperació d’un objecte per part del seu amo durant el període que està registrat en FGV es xifra en un 33,76%, i el percentatge restant és lliurat a la Policia Local de València o traslladat a un punt verd o de reciclatge, si es tracta d’objectes en evident estat de desgast o deterioració. Quant al temps que es triga a recuperar un article, varia si existeix algun element identificatiu o el client ho reclama; si és així, especialment quan es tracta d’un objecte de valor, se sol retirar fins i tot la mateixa jornada de la seua pèrdua.
Procediment a seguir
Les estacions amb Espai del Client (Colón), els Centres d’Atenció del Client de Xàtiva, Benimaclet i Aeroport, i els Punt del Client (Àngel Guimerà, Entroncament, Torrent Avinguda, Amistat-Casa de Salut, Marítim-Serradora, Alboraia-Palmaret i Mislata) són els punts de lliurament i de recollida per part dels usuaris en una primera fase, abans de ser traslladats a la seu central de València Sud.
Transcorregut un mes, els objectes són recollits i portats a una dependència de València Sud per intentar localitzar a l’amo, donar de baixa per al seu reciclatge segons el seu estat o bé lliurar-los a l’Oficina d’Objectes Perduts de València transcorregut un altre mes. Es distingeixen els objectes de valor per donar-los un tracte especial en la cadena de custòdia, acompanyant fotografies i utilització de caixa forta.
Els documents oficials (DNI, passaports, etcètera), són lliurats a la policia en la brevetat més gran per intentar localitzar al seu propietari. Les targetes bancàries són destruïdes a fi de no ser manipulades, evitant riscos innecessaris. La resta d’objectes que permeten localitzar al seu propietari, es realitzen seguiments i petites recerques per part del personal d’Atenció al Client per aconseguir lliurar-los.
Objectes sorprenents
A més de la pèrdua d’objectes habituals, com els citats anteriorment, crida l’atenció una sèrie d’articles que costa creure que els usuaris s’obliden, com a dentadures, crosses, maletes, dosis d’insulina, màquines d’escriure, xecs, cadires d’oficina o de rodes, ordinadors portàtils, bicicletes, boines, parts de baixes, nòmines, uniformes, receptes i informes mèdics, nombres de loteria, transportines d’animals i, fins i tot, el contracte d’arrendament del pis.
