Podem celebra aquest cap de setmana el seu segon congrés, tres anys després de l’Assemblea ciutadana fundacional, a l’octubre de 2014. En Vistalegre 2 els protagonistes són els mateixos, però s’han fracturat. En tres anys que han transcorregut «com a dècades», en paraules de Pablo Iglesias, la formació ha experimentat una creixent divisió interna que ha acabat situant al partit a la vora de la ruptura.
És un congrés a tot o res, en el qual Iglesias planteja un órdago pel qual s’ha compromès a dimitir si perd la seua llista , encara que siga confirmat com a líder en la votació separada al secretari general. #El seu número dos, Íñigo Errejón, confronta amb una llista a l’adreça i documents propis, però no es postula com a candidat alternatiu a secretari general. Si Iglesias dimiteix, Errejón sosté que no assumirà el lideratge. Tots dos es juguen el seu futur polític. I tots reconeixen que guanye qui guanye, Podem ix tocat i amb ferides difícils de restañar.
Iglesias insisteix que la victòria, que preveu seua, serà nítida, encara sense dades que recolzen aqueixa afirmació. Errejón creu, també, que pot guanyar. Però són somnis per a conjurar l’escenari d’un empat catastròfic. La moneda està en l’aire. I no solament decidirà el futur de Podem, sinó que revelarà què cultura política han alimentat els seus líders, quina militància han despertat en un trajecte que va arrancar per a conquistar el cel.
