Els últims comicis esdevinguts al país de Pèricles, el bressol de la democràcia, no han de passar inadvertits. La victòria del centre dreta a Grècia, personificada en la figura de Kyriakos Mitsotakis, diuen molt més del que solen ser unes eleccions comunes en el nostre entorn.
Es tracta de la primera derrota de l’anomenat populisme d’esquerres que va nàixer amb la crisi financera de fa deu anys i que va assotar a tota Europa. El cas grec va ser molt significatiu. Després de diversos anys de romandre instal·lats en la seua pròpia bambolla, el país va haver de demanar l’auxili de la Unió Europea atés que es trobava econòmicament en fallida o el que els anglosaxons denominen ‘default’.
La difícil situació econòmica va afavorir la tempesta perfecta perquè emergira del conflicte social un nou partit, Syriza, i un nou líder, Alexis Tsipras, que prometia ser una figura del canvi. També va prometre des d’un discurs d’esquerres trencar el programa de rescat de la UE i acabar amb l’austeritat imposada des de la capital comunitària.
Tsipras va fitxar per a això com a ministre de Finances a Yannis Varoufakis, un personatge que es va comerciejar múltiples enemistats a Brussel·les i Berlín per tractar de contrariar el discurs oficial, actitud que li va costar el lloc i un enfrontament amb Tsipras que s’arrossega fins el dia de hui. De fet, dels quasi 60 escons perduts per Syriza en les recents eleccions gregues, nou han anat a parar al nou partit de Varoufakis. Extrapolant-ho al cas espanyol es tracta d’un cas semblant a l’enfrontament que ha existit i encara perviu entre Íñigo Errejón i Pablo Iglesias.
A pesar que Tsipras va dur a terme un referèndum entre la seua població per a rebutjar les retallades pressupostàries d’Europa, la pressió de la UE, els controls de capital dels seus bancs i l’amenaça d’un “Grexit” -l’eixida de l’euro-, van ser més poderosos que el simple voluntarisme del líder de Syriza que es va veure obligat a fer un gir de 180 graus a la seua política i signar un tercer rescat de 89.000 milions d’euros amb més austeritat a la qual tant s’havia enfrontat.
A partir de llavors la popularitat de Tsipras no va parar de caure. Syriza és actualment un partit desdibuixat, amb una ideologia molt diferent de les seues polítiques, i que no va aconseguir satisfer les expectatives dels seus votants. Tsipras també va ser ostatge de les seues paraules en el seu enfrontament amb els poderosos i una fotografia l’any passat en un iot de luxe li va passar factura.
Hui dia, Grècia és el país de la UE amb major percentatge d’aturats, el país continua sent analitzat diàriament sota la lupa de Brussel·les, el seu creixement ha sigut molt modest i mig milió de joves que van abandonar el país buscant millor futur no han decidit encara tornar. Precisament aquesta ha sigut una de les grans promeses del nou primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, que va ser triat un diumenge i l’endemà ja estava jurant el seu càrrec per a posar-se a treballar. Hauríem de prendre nota d’això a Espanya que encara seguim sumits en la interinitat del govern tres mesos després de les eleccions.
Autor: Jorge Mestre. Professor de Relacions Internacionals
