miércoles, 9 octubre 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

El Tribunal Suprem declara nul el cessament en els mesos d’estiu dels professors interins de centres no universitaris

La Sala Tercera considera que esta pràctica vulnera el principi de no discriminació.

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem considera nul de ple dret el cessament el 30 de juny dels professors interins de centres no universitaris que són contractats al setembre per a exercir durant tot el curs escolar, sense pagar-los els mesos de juliol i agost, en considerar que esta pràctica suposa una vulneració del principi de no discriminació arreplegada en la Clàusula 4 de l’Acord marc sobre el treball de durada determinada que figura en l’Annex de la Directiva 1999/707CE.

El tribunal estima el recurs de cassació plantejat per l’Associació d’Interins Docents de la Regió de Múrcia (AIDMUR), al costat de 74 professors interins no universitaris que es trobaven en esta situació, contra la sentència del TSJ de Múrcia que, al seu torn, va considerar ajustat a dret l’Acord del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de 24 de febrer de 2012, pel qual s’establien mesures en matèria de Personal Docent en l’Administració Pública d’esta Comunitat. En el seu recurs, al·legaven que la sentència recorreguda establia una diferència de tracte arbitrària entre funcionaris interins i de carrera, ja que davant un mateix treball –curse escolar- uns no cobren les retribucions corresponents als mesos de juliol i agost, però uns altres sí.

Per al tribunal, la relació laboral entre el funcionari docent interí i l’Administració educativa “queda truncada, a diferència del que ocorre per al funcionari de carrera, quan encara no han conclòs les funcions, comeses i activitats que són pròpies d’eixe concret lloc de treball perquè el funcionari interí va ser nomenat, que no són només les d’estricte caràcter lectiu, sinó també unes altres que normalment es duen a terme en el mes de juliol de curs escolar i que, a més, contribueixen a la millor preparació del professorat i a la millor o més eficaç prestació del servei educatiu, com poden ser les d’anàlisis del curs, elaboració de la memòria escolar, programació del curs següent, etc., amb les consegüents reunions del professorat, de tot la qual cosa es priva al funcionari docent interí que va ser nomenat per a aquella situació”.

“Eixes conseqüències gens desitjables per a la preparació del professorat i per a la més eficaç prestació del servei educatiu, s’agreujarien en gran manera si fóra certa aquella pràctica de l’Administració educativa d’acudir de nou en el següent curs escolar al nomenament de funcionaris docents interins nomenats en el curs anterior i que van ser privats de realitzar eixes altres activitats”, conclou la Sala. En relació amb la pràctica administrativa, el tribunal considera oportú indicar el que qualifiquen els recurrents en la seua demanda com “una monstruositat prohibida pel Dret Laboral” la de “contractar a un treballador perquè realitze les seues funcions mentre l’empresa està oberta i, quan esta tanca a l’estiu, acomiadar-li i tornar-li a contractar al setembre per a no pagar-li les retribucions situades en el període vacacional”.

Al mateix temps, assenyala alguns dels perjudicis que suposen per als afectats com la privació de retribucions en els mesos de juliol i agost, la disminució proporcional del nombre de dies de vacances retribuïdes, així com la incidència en la cotització a la Seguretat Social i les conseqüències derivades d’elles. La sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Segon Menéndez Pérez, explica que la desigualtat de tracte en este procés no està justificada per raons objectives i afig que les consideracions d’índole pressupostària no justifiquen l’aplicació d’una normativa nacional que condueix a una diferència de tracte en detriment dels treballadors amb contracte de durada determinada.

La Sala destaca que l’Acord marc engloba a tots els treballadors, sense establir diferències en funció del caràcter públic o privat de l’ocupador per al qual treballen. I que, per tant, les disposicions contingudes en este acord s’apliquen als contractes i relacions laborals de durada determinada celebrats pels òrgans de l’Administració i altres entitats del sector públic. El tribunal precisa que la seua decisió afecta a estos professors que es troben en la situació descrita però no als quals són nomenats quan el curs escolar ja ha avançat per períodes inferiors a la durada d’este, denotant per açò una necessitat ocasional i transitòria.

La sentència arreplega la reiterada i uniforme doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ha vingut interpretant la Clàusula 4 de l’Acord marc pel qual la Sala entén que no escau plantejar una qüestió prejudicial en concloure que eixa doctrina del TJUE és tan evident que no deixa lloc a cap dubte raonable i “condueix de manera inevitable a la conclusió que aconseguim en esta sentència”. Com a conseqüència d’açò, anul·la els nombres 1 i 2 de l’apartat Segon de l’Acord del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de 24 de febrer de 2012, pel qual s’establien mesures en matèria de Personal Docent en l’Administració Pública d’esta Comunitat.

L’apartat 1 deia que se suspén l’apartat sisé, “drets retributius”, de l’Acord per a la provisió de llocs de treball dels cossos docents no universitaris, en règim d’interinitat en centres dependents d’esta comunitat, publicat per Resolució de 6 de maig de la Conselleria d’Hisenda. L’apartat 2 establia que la durada del nomenament del personal docent interí s’ajustarà al mateix temps que duren les circumstàncies que van donar lloc al seu nomenament i es mantindrà mentre persistisquen les raons d’urgència o necessitat que ho van justificar, cessant, com a màxim el 30 de juny de cada any, per la qual cosa en eixa data s’extingiran els contractes vigents del personal docent interí.

Últimas noticias

Contenido relacionado