Tranquil·litat, relax i luxe. Estes són les principals característiques que busquen aquelles persones que opten per una de les tendències turístiques que es troba en alça: el turisme d’adults. Cada vegada són més les opcions que es presenten sota el cartell de ‘Adults Only‘, o el que és el mateix, lliure de xiquets. En els anys 70, la línia hotelera Sandals va crear esta idea en el Carib i des de llavors, l’oferta ha anat creixent per tot el món, aconseguint que es consolide com una de les primeres opcions.
Tercers en el turisme d’adults
Espanya, una de les principals potències turístiques, no s’ha quedat arrere. Segons Hotels Combined, és el tercer país del món amb major nombre d’hotels que presenten esta tendència amb 123 establiments, únicament per darrere de Japó amb 361 i Brasil amb 177. Els adults que reserven en aquests llocs busquen desconnectar en un ambient calmat, exclusiu i més personalitzat, allunyat de les activitats frenètiques i piscines amb tobogans, més concorde a allò que busquen les famílies amb xiquets.
Les principals destinacions ‘Adults Only‘
Ja són cinc les grans cadenes hoteleres espanyoles (H10, Meliá, Iberostar, Barceló y NH) que compten amb alguns hotels que no admeten xiquets o que disposen d’habitacions únicament per a majors de 14 o 16 anys. Tots ells compten amb quatre o cinc estreles i ofereixen activitats dirigides al relax.
La principal destinació espanyola amb esta oferta són les Illes Balears. Allí, aproximadament 100 hotels estan dirigits a este públic exclusiu. A este lloc li segueixen les Illes Canàries i Barcelona. Com es pot observar, les zones costaneres són les que més compten amb este tipus d’allotjaments, però així i tot, Madrid i Càceres, amb un entorn més rural, també són zones freqüents.
Un turisme polèmic
Este tipus de turisme no està exempt de polèmica i compta amb dues postures oposades. Algunes organitzacions han denunciat que els espais que són únicament per a adults suposen una discriminació per edat, mentre que d’altra banda hi ha unes altres que ressalten que és l’hoteler qui ha de tenir la llibertat de triar què clients vol tenir. La legislació espanyola no permet que els allotjaments turístics prohibisquen l’accés a menors, però sí accepta la seua promoció com a llocs reservats únicament a adults.
