Sí, ens alcem amb eixa trista, carregosa, cansada i incomprensible realitat de tornar a les eleccions. Els espanyols tornarem a les urnes per quarta vegada en quatre anys per a tornar a votar als membres del Congrés i el Senat per a demostrar que eixa nova política té tan poc de nova que no és capaç de posar-se d’acord amb la vella per a arribar a un acord de govern.
Els valencians i en general el conjunt dels espanyols, no busquen un president sinó un culpable: culpable d’haver de gastar milions d’euros en propaganda, paperetes, funcionaris i dispositius judicials i electorals. Uns diners que ara mateix és molt necessari per a reconstruir el Baix Segura, uns diners que es podria usar per a equilibrar el finançament, uns diners que es podria gastar per a qualsevol política social.
Les paraules consens i negociació han perdut tota la seua essència en l’àmbit polític espanyol. Eixe bipartidisme tan criticat i que es va enderrocar fa quatre anys sembla ara l’única solució a una realitat política que ens enxamparà ‘en funcions’ quan tinguem ací la imminent recessió.
