La secció primera de l’Audiència de València ha absolt l’exalcaldessa del PP a Benissanó, Isabel Castellano, en la coneguda com a ‘trama de les assessories’, i per a la qual el fiscal reclamava fins a sis anys de presó per malversació de cabals públics.
El tribunal sí que condemna a sis anys d’inhabilitació per prevaricació administrativa el funcionari de l’Ajuntament de Xiva Rafael Parra –qui també va ser interventor en el Consorci de Museus de la Generalitat fins que es va destapar el cas i que també s’enfrontava a sis anys de presó per malversació– i l’exinterventor municipal de Benissanó.
La sala considera provat que entre 2007 i 2011 l’Ajuntament de Benissanó va contractar amb l’empresa Assessores Econòmics Públics, creada per Parra, de forma verbal, sense establir preu algun, sense constància escrita del que s’estava contractant i sense tramitar expedients, de manera que s’ometia “qualsevol norma pública en la contractació”.
En la mercantil en qüestió no apareixia el nom del funcionari, precisament per a ocultar la seua condició de treballador públic en exercici. En total de l’import abonat ascendia a 147.248 euros, en general, per “assessorament econòmic”.
El tribunal assegura que l’alcaldessa no tenia coneixement ni consciència d’aquesta actuació il·legal, en la qual el funcionari va comptar amb l'”anuència” i “beneplàcit” de l’aleshores secretari interventor, que era conscient de l’abonament de factures a la mercantil per “conceptes vagues i genèrics”, al marge de les contractacions previstes en la legislació i obviant tot procediment i tràmit previst en la llei.
Segons la sala, tots dos condemnats són funcionaris públics coneixedors de l’administració, amb un “plus de coneixement superior” al de la majoria. En el supòsit de l’ex-secretari interventor, a quei es considera còmplice, no va formular cap objecció ni va informar que s’estaven ometent eixos tràmits essencials.
Per contra, la sala no ha considerat acreditada la participació de la persona que li va substituir en el lloc d’interventor quan va estar de baixa en uns mesos entre 2008 i 2009. I en el cas del funcionari, entén que va incomplir la normativa de prohibicions de contractació i incompatibilitats.
Quant al delicte de malversació, la sala absol el funcionari i l’alcaldessa perquè, d’acord amb els informes pericials, els treballs es van realitzar a “plena satisfacció” de l’Ajuntament, el preu abonat era ajustat al valor del mercat i tot pagament efectuat va tindre el seu reflex en la comptabilitat municipal.
En el cas de l’alcaldessa, assenyala que no queda provat que concórreguen els elements del tipus del delicte ja que el funcionari prestava els seus servicis en l’organisme en matèria econòmica, no va intervenir en la contractació, no té obligació alguna de conéixer la legalitat vigent en matèria de contractació i no pot conéixer tots els detalls dels documents que li són sotmesos a la firma.
