El resultat de les eleccions andaluses del passat diumenge és la constatació, però no la fi, d’un trajecte polític iniciat a Espanya fa quatre anys que ha acabat amb el bipartidisme i que demana a crits noves propostes que retornen a la il·lusió als ciutadans.
La suposada sorpresa de l’eleccions autonòmiques a Andalusia ha sigut en realitat un vot de càstig contra Pedro Sánchez i la seua infame submissió als independentistes catalans, un vot de càstig a 40 anys de corrupció i una reacció davant l’abandó al que PP i PSOE tenen sumits als espanyols i a les seues necessitats des de fa anys.
En aquest context de reacció social s’obrin nous escenaris i la irrupció de partits polítics amb opcions reals de representació forma part de l’ecosistema del nostre país d’una forma creixent. La crisi econòmica, la pèssima gestió social de Zapatero i Rajoy, va permetre nàixer al 15M que va il·luminar un Podemos que en només cinc anys ja s’ha desfonat, una cosa lògica d’altra banda quan el discurs cap en una pancarta i no hi ha gens més darrere. Ara naixen des d’Andalusia altres opcions en l’extrem contrari.
La realitat és que la societat demanda alternatives reals, amb nous partits que entenguen que la política no és ni nova ni vella, simplement fa falta bona política. Ocupació i benestar social són la base des de la qual reconstruir un projecte polític de centre com el qual liderem des d’Amb tu, un projecte per a recuperar la concòrdia entre espanyols, la sensatesa i el seny en la gestió de les administracions públiques.
Persones amb sentit d’Estat i preparades per a donar una alternativa a tant excés i corrupció de populars i socialistes, i que no tracte de trencar amb gens, sense extremismes, ni a un costat ni a un altre, una opció que retorne als espanyols la fe en els seus polítics i en les seues institucions.
L’ocorregut el diumenge a Andalusia és un “Ja n’hi ha prou!” de proporcions èpiques. Però no solament pel transvasament de vots entre formacions i els daltabaixos entre els grans partits. Quan cap dels partits en lliça reflexiona sobre per què 41 de cada 100 andalusos es van quedar a casa i no van anar a votar, la nostra democràcia té un problema. I es diu falta de representativitat. 41 de cada 100 andalusos van decidir que cap de les paperetes els representava.
Si a açò li vam sumar l’efecte d’irrupció de nous partits polítics que canalitzen el sentiment de frustració de molts andalusos, tenim el resultat que es va donar i que obri les portes a un canvi de poder després de quatre dècades.
La falta d’autocrítica dels grans partits és inconcebible per als quals estimem la política i el servei als ciutadans. I davant açò només es pot respondre amb una opció que de debò de resposta al que esperen els nostres veïns, per açò en les eleccions de maig anem a comptar “Contigo” per a canviar la política de les nostres institucions.
José Enrique Aguar – President Nacional de Contigo Somos Democracia
