Quan arriba el període vacacional totes les persones, o més aviat quasi totes estem desitjant desconnectar del treball i de l’estrés acumulat al llarg de l’any. La pregunta és com desconnectar del treball i de l’estrés?, és possible al 100%?, quines estratègies es poden utilitzar? Fem dues reflexions prèvies que poden ajudar en la reducció de l’estrés.
En primer lloc, l’objectiu en termes amplis podria consistir a obrir finestres que ens permeten prendre “oxigen” per a reconnectar d’aquesta manera amb la vida en els aspectes més bàsics i senzills. Per exemple, prendre’s temps per a desdejunar, per a gaudir d’un bon menjar, etc. En definitiva, per a “sentir-se viu”.
En segon lloc, plantejar-se que l’estrés no es pot eliminar sinó reduir, ja que, si no cau en el parany de voler aconseguir una meta inassolible, la de no voler experimentar res, res, gens d’estrés. Aquest parany pot generar malestar en lloc de benestar, un cert sofriment que ens impedeix gaudir. Per a desconnectar del treball cal fer l’exercici de no forçar-se a desconnectar, perquè quan ens obstinem a no pensar pensem més.
Fetes aquestes dues puntualitzacions, i partint de la idea que cada persona haurà d’adaptar la seua manera de fer front a l’estrés, plantegem algunes recomanacions per a mitigar-lo començant per un punt clau; la desconnexió i l’alliberament de l’estrés ha de ser gradual, és molt important fer-ho progressivament sense exercir cap pressió afegida.
El fet de compartir temps amb amics, família, etc. és un altre dels plaers habituals que obviem en el nostre dia a dia i que aporta gran relaxació i expansió personal. La conjunció d’aquests factors derivarà en la realització d’activitats o coses que habitualment un no fa, uns grats moments que contribuiran a alliberar tensions d’igual manera que fer esport o practicar activitats a l’aire lliure. En línies generals, es tracta de gaudir del temps sense límits.
A mesura que la persona va experiment-.ant que l’estrés es va reduint comença a pensar en altres qüestions que no són les habituals durant l’any, i apareixen idees vinculades amb nous projectes, amb il·lusions renovades.
Sergio Pérez, doctor i professor de Psicologia en la Universitat Europea de València
