Com heu viscut el principi de la crisi?
En el confinament ja comencem amb molta preocupació perquè començaven a caure tots els referents de promoció turística i les fires que teníem en el calendari. Véiem com els mercats començaven a baixar, a disminuir les expectatives d’ocupació i evidentment, quan es va declarar l’Estat d’Alarma va ser ja el clímax de com de sobte s’enfonsa tota l’activitat turística, les reserves hoteleres, els viatges, tot això va fer que visquérem un cataclisme.
I després de l’esglai?
La nostra primera preocupació era analitzar com estava afectant el mercat i veure de quina manera podíem reorientar la nostra política per a veure com podíem ajudar en este cas a tots els sectors, no sols a les administracions sinó també a les empreses, a les persones que es dediquen al públic. La primera imatge va ser aqueixa: Preguntar, saber i preparar una resposta modesta a tot el que estava passant.
“Hem de garantir la mateixa seguretat a una persona que vaja a l’interior que una persona que vaja a la costa.”
Tot això suposa un canvi en el model predominant de turisme de sol i platja? Estem veient que ara estan pujant les demandes de cases rurals.
Evidentment això seria idíl·lic però no hi ha mercat ni demanda per a tantíssima gent. Tampoc hi ha possibilitats econòmiques de moltes famílies per a poder aconseguir el que significaria per a una família passar les vacances amb tots aqueixos serveis llogant una casa individual tot l’estiu, això no ho podrà fer qualsevol família, això és un turisme que requereix un poder adquisitiu mig alt.
No totes les persones tindrem aqueixa capacitat, per tant no s’ha de descartar cap mena de turista i crec que hem de garantir que tinga la mateixa seguretat una persona que vaja al turisme d’interior que una persona que vaja a la costa. Tenim les capacitats, no sols sanitàries sinó les capacitats per a tindre damunt de la taula les mesures que garantisquen la seguretat independentment de la mena de turisme que la gent vulga fer.
Jo crec que la gent no deixarà d’anar a la platja perquè haja vingut el coronavirus, si es prenen les mesures adequades, pense que és compatible. És cert que el turisme d’interior o residencial, separades una mica del món, poden ara tindre una miqueta més d’eixida però no tenim tampoc una demanda per a atraure a milions de persones a aqueixa mena de turisme perquè no és un mercat massificat, no és un mercat de masses, crec que és un mercat que adquiriria una demanda gran i podrà penjar el cartell de complet però les altres atraccions turístiques també crec que podrem estar en disposició de tindre una ocupació més que acceptable.
“El millor sistema sanitari és la responsabilitat individual”
Quins sistemes, davant aqueixa possibilitat de massificació, de control recomana per al control de platges?
El millor sistema és la responsabilitat individual, no hi ha millor sistema de control que cadascun de nosaltres sapiem que hem d’estar amb una separació de 4 metres amb la nostra ombrel·la d’una altra ombrel·la. Aqueixa és la millor mesura, podem ajudar, podem dir com és la idea que tenim però si la gent no és conscient que ara ha de mantenir una distància social a la platja en qualsevol lloc. Si no som conscients que aqueixa és l’única mesura que hi ha per a evitar el contagi poc podrem fer.
Que poden fer les administracions?
Posar sistemes i explicar com s’ha de fer. A Cullera es van guardar 6 metres de distància de la línia de l’aigua fins a la primera ombrel·la i les ombrel·les hauran d’estar a una distància de 4 metres entre si.
Tenim 15 km de platja, tenim platges que no són molt massificades i la gent ja guarda de normal els 4 metres de distància per discreció i perquè no és necessari estar pegats a uns altres, a les platges que tenim més massificació com tenim un sistema de llogar d’ombrel·les que es col·loquen abans que vagen els banyistes, aqueixes ombrel·les ja guardaran els 4 metres de distància de Seguretat.
Els socorristes s’encarregaren de controlar el nivell d’aforament que té la platja, farem una foto amb un dron per a calcular el percentatge i saber l’ocupació i en temps real. Amb una aplicació informàtica se sabrà com és el nivell de saturació de cadascuna de les platges. Si vols anar a la platja, sabràs en qual podràs estar més tranquil.
Això ens donarà una imatge de com estaran les platges. Només ho farem a les platges urbanes perquè en els paratges naturals no tenim aqueix conflicte i no tindran aqueixa problemàtica perquè de per si ja la gent se sol col·locar amb distància, perquè la gent que busca aqueixes platges busca tranquil·litat, no busca estar al costat d’una altra persona. El passeig marítim ja el tenim orientat perquè tinga dos adreces, reforçarem també neteja en els llavapeus, demanarem que no porten elements com a flotadors o coses que puguen utilitzar diverses persones. En resumen, evitar les coses que tenen perill de contagi o contacte amb altres persones.
“Ningú pot signar en un paper que un lloc és una destinació turística en el qual no et contagiaràs”
S’ha de potenciar una marca de Turisme Segur?
Ningú pot signar en un paper que este lloc és una destinació turística en el qual no et contagiaràs, que és totalment segur, això no existeix. No existirà fins que hi haja una cura o una vacuna, la seguretat de les persones es podrà garantir en el moment en el qual hi haja un tractament efectiu contra esta malaltia o una vacuna que impedisca que pugues agafar la malaltia. L’única cosa que podem tindre són mecanismes més oportuns perquè una persona sàpia que hi ha unes normes, que minimitzen el risc de contagi de la malaltia.
L’agenda del Patronat Provincial de Turisme haurà canviat radicalment, no sols en la Fira de les Comarques…
La Fira de les Comarques es va suspendre, hauria d’haver-se fet el mes de maig i no s’ha fet. Estem intentant preparar algun plantejament virtual per a quan passe l’estiu. L’agenda evidentment ha desaparegut, ara hem de treballar en un pla que s’ha d’aprovar pel Patronat, si tot va bé ho presentarem la setmana que ve un que canvia radicalment tot el paradigma.
No ens dedicarem a fer promoció, ara tenim altres forces i hem d’impulsar el consum perquè els establiments turístics òbriguen i que tinguen gent perquè és el que ens preocupa, l’obertura està garantida, una vegada que canviem de fase estan obrint però fa falta que tinguen turistes, que hi haja gent que estiga consumint, això és al que ens dedicarem prompte quan isca a la llum.
En aqueix canvi d’agenda, caules han sigut les principals demandes rebudes dels alcaldes a la Diputació?
Jo també he demanat com alcalde, més que a la diputació ho hem demanat a la Generalitat i a l’Estat, que volíem certitud, les instruccions clares, saber que anava a fer falta per a poder començar una campanya turística en condicions. La resposta l’han donada l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola i l’ordre ministerial que ja determina com es podien obrir les platges en la fase 2, etc. Després de la certitud és l’ajuda econòmica, tot això ha tingut un cost elevat per als ajuntaments i sabem que tindrem una manca d’ingressos també molt elevada derivada de la no activitat turística que hem tingut estos mesos i de la qual deixarem de tindre durant la campanya estival que no va ha estat al 100% com els altres anys. Això suposarà una deficiència econòmica en els municipis turístics que ja de per si som mal finançats, esperem també una resposta per part de les administracions a este fet.
S’ha fet una estimació de com serà l’ocupació en els municipis de la província de cara en aquest estiu?
Perquè és molt complicat perquè parles amb professionals del sector i diuen que s’estan recuperant el nivell de reserves. No sabem tampoc quan s’obrirà del tot el mercat nacional, no se sap quan s’obrirà del tot el mercat internacional, la mobilitat nacional també és molt important perquè gran part d’aqueix turisme serà el nostre client principal. Arribarem a nivells d’ocupació bastant acceptables per al que ens venia.
“Hem anat a Fitur i no ha servit per a res, tot el plantejament que teníem ho hem perdut”
L’ajuntament de Cullera si que ha plantejat una estratègia de treball de cara en la campanya d’estiu sobretot després de les circumstàncies que hem passat. Es va plantejar una estratègia conjunta d’incentivació del mercat a escala del Patronat de Turisme Provincial?
No ho descartem quan s’òbriguen una mica els mercats, nosaltres volem entrar en la promoció però volem estar també al costat de les destinacions turístiques. Volem ajudar a cada destinació turística al fet que la seua promoció no li supose un sobrecost en el seu pressupost. És millor que la diputació ajude a Cullera, Gandia, Canet, etc. en la seua campanya de promoció que té a canviar. Hem anat a Fitur i no ha servit per a res, tot el plantejament que teníem ho hem perdut i hem de començar de nou. Ara hem de fer un altre plantejament, quan tenim ja els pressupostos esgotats per tant la diputació ha d’estar al costat dels ajuntaments perquè puguem fer la nostra promoció.
“El turisme d’interior en esta campanya penjarà el cartell de complet”
Està sent el turisme d’interior un valor a l’alça?
Per descomptat. De fet ens consta que hi ha oferta i demanda. Les mancomunides han desenvolupat accions turístiques i llocs per a poder gaudir d’experiències. El turisme d’interior en esta campanya penjarà el cartell de complet, aqueixes són les expectatives que tenim i també és evidentment que les nostres ajudes van encaminades en fomentar aqueix consum.
Jo crec que s’han fet bé les coses, el turisme d’interior pot viure bons moments i pensem que la gent voldrà viure aqueixa experiència i eixir de les ciutats com València per a passar uns dies o un cap de setmana en un lloc tranquil i gaudir de la naturalesa, del paisatge que tenim en quantitat i molt bonics ací a la nostra província.
A una persona d’una altra comunitat o d’un altre país, que estiguera valorant vindre a algun lloc de València, siga Sagunt, siga Cullera o Ayora, etc, que li diria per a acabar de convéncer-lo?
El que sempre hem dit que ací no sols tindran un bon clima i un bon paisatge sinó també tindran el millor que tenim que és la nostra gent, la nostra hospitalitat, i una cosa que també està molt demandada: menjar bé i estar bé. La Comunitat Valenciana és el lloc on millor es menja de tot el Mediterrani i així crec que el certifiquen tots els reconeixements i tot el bon fer dels hostalers.
S’han fet els deures, tots estan preparats per a oferir una magnífica experiència gastronòmica i crec que aqueix és el valor afegit que donem nosaltres al qual és la típica oferta turística de sol i platja. Oferim sol, platja, patrimoni, cultura, hospitalitat i també gastronomia. També sostenibilitat perquè ací estem fent bé les coses: estem dient-li a la gent que som una destinació turística segura que estem mirant al futur, que no volem esgotar els recursos naturals que tenim ara i que estem treballant per a ser una miqueta millors, una miqueta més competitius i també una miqueta més sostenibles. Crec que això és un valor que té esta terra i que ens ha donat bons privilegis fa uns anys i ara en la recuperació també ens els donarà.
