El titular del Jutjat, el magistrat Joaquim Bosch, considera que el dret a la llibertat religiosa comprén també el dret a no professar religió o cap creença i que, en este cas preval eixe dret fonamental enfront dels motius de proximitat i horari que van guiar a la progenitora a l’hora de triar el col·legi de la xicoteta, sobre la qual tenen custòdia compartida.
“En comparar ambdues voluntats, es desprén que les motivacions de la mare resulten legítimes, des de la perspectiva que l’horari del centre s’adapte a la seua situació personal o a la ubicació geogràfica que li resulte més favorable. No obstant això, en la vista la demandada no va fonamentar la seua petició en un dret fonamental. En canvi, el pare sí que basa la seua sol·licitud en el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència, així com en el dret fonamental al fet que la seua filla reba una formació moral que estiga d’acord amb les seues conviccions. Per açò, entenem que ha de prosperar la sol·licitud del pare, davant el caràcter preferent dels referits drets fonamentals”, explica el jutge en un acte.
En la vista, la mare va dir que li resultava indiferent el caràcter religiós o laic del col·legi de la xicoteta, que va triar per qüestió d’horaris i ubicació geogràfica. El pare, en canvi, “sí que es va centrar en la seua voluntat que la xiqueta acudisca a un centre públic, per entendre que no li sembla adequat per les seues conviccions morals que a la menor se li impose un ensenyament amb un ideari religiós. I també va explicar que no li importa que la xiqueta puga participar en aqueixes decisions sobre formació religiosa a partir dels 9 anys o quan tinga una maduresa suficient, però que no està d’acord amb què açò ocórrega a tan curta edat”.
En la seua resolució el magistrat explica que en supòsits de desacord entre els progenitors “no pot donar-se una solució generalitzada. Haurà d’analitzar-se ponderadament i de manera acurada cada cas. Per a açò haurà d’acudir-se als usos socials o familiars”.
Sobre aquest punt assenyala que el fet que la xiqueta, que acaba d’acabar la guarderia, “estiga batejada no resulta especialment rellevant, doncs en el nostre context cultural es tracta d’una tradició social i açò no implica necessàriament una aposta de futur per una formació de tipus religiós o de caràcter públic”.
A més, afig que “el fet que la mare haja realitzat la preinscripció en el centre concertat no ha de resultar vinculant: no pot imposar-se fets consumats duts a terme sense la necessària opinió del pare, a pesar que este va demanar a la mare que comptara amb el seu punt de vista, com queda acreditat amb els correus electrònics aportats”.
El jutge determina el col·legi en el qual haurà de ser matriculada la xiqueta. No tria com a primera opció el centre proposat pel pare, sinó un col·legi públic pròxim a la guarderia a la qual ara acudeix la menor i al domicili matern “amb la finalitat de conciliar els interessos” de tots dos progenitors.
Conclou el magistrat destacant que “des de la perspectiva de l’interés de la menor, no existeixen diferències entre la circumstància que acudisca al centre públic o al concertat religiós, doncs tots dos compten amb similar ubicació geogràfica i amb prestacions semblants. En este cas, la qual cosa es considera prevalent és el dret fonamental a la llibertat religiosa i el dret a l’educació d’acord amb les conviccions morals, doncs són drets constitucionals que han de prevaldre enfront d’altres interessos legítims, però que compten amb menor protecció jurídica”.
La decisió del titular de Montcada 1 no ha sigut recorreguda per cap dels progenitors. És ferm.
