La Diputació de València va fer públic ahir l’acord de govern i el repartiment d’àrees per a la legislatura 2019-2013. Maria Josep Amigó, que repetirà com a vicepresidenta de la Diputació, serà a més l’encarregada de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. Amigó va manifestar la seua satisfacció per assumir directament la gestió del Magnànim i va anunciar la seua predisposició a “donar-li un nou impuls per a convertir-la en un dels més importants centres públics valencians editors i de pensament”. Més concretament, la vicepresidenta, ha afirmat que “al llarg d’aquesta legislatura s’abordarà la possibilitat d’un consorci amb la Generalitat, per tal de convertir el Magnànim en un centre valencià des de Vinaròs a Pilar de la Horadada, a més de treballar per enfortir i incrementar la seua estructura per a aconseguir millors resultats, encara, en la legislatura que ara comencem”.
Amigó també ha volgut destacar que “el llibre públic i el pensament són una aposta estratègica per a comptar amb una societat més madura, plural i democràtica, i que cultura no sols és un dret per a les persones sinó també un mecanisme per a contribuir a fer una vida més plena i a millorar la vida en comú”. En aquest sentit, ha mostrar la seua aposta per la continuïtat de l’equip professional del Magnànim i del director Vicent Flor, i ha destacat el bon treball dels treballadors i treballadores del Magnànim, i ha anunciat una reunió la propera setmana amb tot l’equip per abordar les prioritats estratègiques 2019-2023 que, una vegada desenvolupades en un document, es faran públiques.
Un balanç molt positiu: més quantitat, més valencià, més qualitat i més pluralitat
Amigó ha destacat els bons resultats de la legislatura 2015-2019 i ha aportat algunes dades per valorar l’impuls que ha rebut la Institució:
—S’ha duplicat el nombre de publicacions anuals. Si en 2015 s’editaren 28 llibres, en 2018 se n’aplegaren a 58, més del doble (45 de producció pròpia entre llibres i revistes més 13 en coedicions o col·laboracions);
—S’ha multiplicat el valencià com a llengua d’edició i, per tant, d’alta cultura sense reduir el nombre de llibres en castellà. S’ha passat de només una quinta part en valencià a dues terceres parts. Si en 2015 només el 21’43% dels llibres del Magnànim s’editava en valencià, en 2018, aquest abastà el 63’79%. És el primer període en els setanta anys d’història en què el valencià ha sigut llengua majoritària d’edició. I, gràcies a l’increment de la producció de llibres, aquest increment percentual s’ha fet amb pràcticament el manteniment de l’edició en castellà en números absoluts;
—S’han més que duplicat les vendes. Si en 2015 es vengueren 2.479 llibres, en 2018 en foren 6.359, un augment del 157%. En aquest increment, ha tingut a veure el gran número de presentacions de llibres, la presència en xarxes socials i la venda on-line que s’implementà a primeries de 2018.
Amigó, així mateix, ha destacat que des del 23 de desembre de 2015 al 18 de juliol de 2019 el Magnànim ha editat, coeditat o col·laborat amb la publicació de 177 llibres i revistes, a més de 12 reimpressions o noves edicions de llibres del Magnànim distribuïts de la manera següent:
—111 llibres directament editats pel Magnànim,
—45 llibres en coedicions o col·laboracions;
—21 revistes directament editades pel Magnànim.
Per últim, Amigó ha fet a una valoració de naturalesa qualitativa i ha destacat que s’han incrementat els llibres dedicats a temes d’actualitat, amb monografies sobre desigualtat social, educació, salut, joventut, etc. i s’ha internacionalitzat el Magnànim amb la traducció de llibres referencials de l’anglés i del francés, tals com Com acabarà el capitalisme. Assajos sobre un sistema en fallida del sociòleg alemany Wolfgang Streeck, El buròcrata i el pobre. Relació administrativa i tractament de la misèria del sociòleg francés Vincent Dubois, La fantasia de la història feminista de la científica social estatunidenca Joan Wallach Scott, Polítiques de l’enemistat del politòleg camerunès Achille Mbembre o la traducció de la biografia de Karl Polanyi.
D’altra banda, també ha destacat la vinguda a València, als Debats del Magnànim, de científics i humanistes de rellevància internacional com el membre de l’escola de Frankfurt Axel Honneth, l’historiador italià Enzo Traverso i l’anàlisi i debats de temes d’actualitat els problemes de l’habitatge en el capitalisme actual amb el sociòleg estatunidenc David Madden, els riscos de l’energia nuclear amb la presidenta de Greenpeace España Raquel Montón, el paper de la dona en el món musulmà amb l’activista Mona Eltahawy o l’amenaça de la nova extrema dreta amb l’historiador estatunidenc Mark Bray, entre molts altres.
Per últim, Amigó s’ha compromés a aprofundir aquestes línies i a millorar els resultats i a fer un esforç per aplegar a convertir el Magnànim en un centre referencial editor i de pensament.