El pillem quan passa un moment per la seu de Compromís, tornant d’una entrevista a la ràdio i abans d’anar-se’n a un altre acte. Entra somrient i ens saluda mentre li apunta a un company que prepara els últims cartells de campanya, que ell també pot “anar a enganxar-los a la nit”. El seu cap de premsa, David, el mira amb resignació. Mentrestant, enganxat al mòbil segueix fent miracles per quadrar-li agenda electoral i compaginar-la amb les seues tasques de Conseller.
–Sr., Marzà estem ja a la recta final de la campanya, com ho porta? “Ah!…jo, molt bé” -contesta amb un ampli somriure- a mi les campanyes em senten bé les campanyes, a més estic molt content, estem tenint molta gent als nostres actes i a més gent que fins ara no venia, i que vénen i ens conten com ha millorat la seua vida gràcies a l’acció de govern i que Compromís estiga en el Botànic i això per a nosaltres és molt satisfactori, perquè és el que veníem a fer, millorar la vida de la gent, més enllà de si ens havien votat a nosaltres o no“
-Però creu que a les alçades de campanya que estem un acte pot canviar el vot d’eixes persones noves que s’apropen a veure què diuen? “Jo crec que sí que pot canviar, sobretot pel format d’actes que estem fent perquè nosaltres no només estem parlant sinó que estem escoltant. Jo crec que eixa part directa de xafar carrer, perquè és d’allà on venim i d’on som jo crec que ens diferencia de la resta de partits i ens ajuda al fet que cada vegada més gent es va sumant a eixe projecte de forma constant”
-Està cansat de dir sempre el mateix o encara hi ha coses “guardades per les últimes hores al calaix“? “… Doncs bé, Tenim al calaix dades i propostes d’ocupació, este dijous hem sabut com baixaven a la província les dades de desocupació, però això no és prou, perquè volem seguir incidint. Volem reduir la situació de precarietat laboral. Hi ha moltíssimes persones que estan actualment treballant, especialment dones i volem que hi hagi ajudes específiques per reduir la precarietat laboral, bé per permisos, bé per ajudes complementàries d’ingressos via la Renda Valenciana d’Inclusió als autònoms o per exemple altre tipus de mesures com que el treball es redistribuïsca i es baixen les hores de la jornada laboral. No és prou en crear llocs de treball sinó que han de ser dignes que la gent puga viure del seu treball.
-Però...si redistribuïm eixes hores de treball, de la jornada laboral, eixa redistribució, per on passa?, perquè el teixit empresarial, com està ara a la nostra Comunitat? “Clar,... Sí. De moment, el que hem fet nosaltres, ha estat també millorar el nivell de creació d’empreses i d’inversió estrangera. EL que volem és que les empreses valencianes cada vegada puguen tindre un volum més gran. És a dir, no és només reduir les hores de treball per a generar més llocs de treball sinó que els sous seguisquen sent millors del que són ara. I això és possible si es fa una bona inversió com es fa ara. Els estudis de la Universitat de València ens diuen que per cada euro que s’inverteix en esta Renda Valenciana d’Inclusió, que ajuda també a les persones a arribar a fi de més i a les empreses a arribar on no poden en els salaris,...per cada euro, reverteix en 1,6 euros. Per tant és una inversió i no una despesa”.
-L’hem sentit parlar, sobretot a l’inici de campanya del Xarxa llibres, de l’escolarització de 0 a 3 anys, de la promesa de menjador gratuït si es renova el Botànic… Creu honestament que a la gent que no té fills en edat escolar li importen molt estes coses a l’hora de votar? “Bé, hem parlat de tot el que hem fet i volem seguir fent, i jo estic segur que qualsevol persona se la societat valenciana, encara que no tinga fills sap que és millor que els menuts estiguen ben atesos…” -en este punt al Conseller li delaten els seus orígens de mestre i com si es tractara d’un repàs d’examen enumera àgil i concretament totes les xifres de nous llocs de treball de mestres, ràtios d’alumnes, escoles, etc., i conclou convençut: “...perquè tot açò, beneficia al conjunt de la societat i creem una joventut molt més crítica”.
“Però també hem fet moltes coses per la gent que no té fills!” -exclama!- “Reducció llistes d’atur, dependència, reconfiguració model productiu, complementació de pensions i per tant són polítiques integrals que arriben al conjunt de la societat, però encara queda molt per i hi ha molta gent que no li ha arribat eixa millora en quatre anys i per tant per això necessitem quatre anys més per revertir més de 20 anys de polítiques contra les persones!” -conclou amb fermesa
-Diuen que una imatge val més que mil paraules, vostés sempre han dit que són més del cara a cara altres candidats es fotografien davant dels anomenats “barracons”, ¿Quina opinió li mereix? “bé, puix que estan mentint molt i això crec que hauria de ser la línia més roja de qualsevol persona que es presente a una candidatura electoral. No es pot mentir a la ciutadania. I a més no només és mentida sinó que ells saben que és mentida perquè els hem contestat. De fet l’exemple més clar el tenim ací a la Plana Baixa. De 1600 xiquets i xiquetes en barracons quan vam arribar, ara mateix en queden 114 de l’escola Sarthou de Vila-real que l’adjudicació de l’obra ja està feta!”
-La seua companya, Mònica Oltra, ha estat des del començament centre de moltes dianes polítiques però vosté tampoc s’ha quedat curt… – Marzà riu obertament i mou el cap assentint- Per què creu que tantes mirades han anat cap a vosté? “Jo crec que hem anat a transformar realment la societat valenciana i per això molts “privilegiats” han reaccionat d’una manera furibunda, però a poc a poc s’han anat calmant perquè després han vist que les millores eren per a totes les persones, un exemple, va ser la “tensió artificial” que es va crear a les escoles concertades quan vam entrar i amb el temps s’han adonat que no tenia cap raó, perquè, repetisc, fem les coses per millorar la veda de totes les persones”.
-Ara toca fer promeses i defensar el programa per demanar el vot però, vosté, honestament ha fet la seua pròpia autocrítica a la gestió educativa i cultural? Clar, jo crec que hem fet moltes coses, però és cert que hi ha tantes!, tantes coses per fer que no hem pogut arribar a tot, en cultura per exemple hem augmentat molt consum i creació cultural però és que veníem del “no res” institucionalment i això ha costat. A més una de les coses que ha de ser clau per aconseguir arribar a tot, en tots els àmbits, és tindre més múscul, tindre més gent treballant a l’administració per a poder fer totes eixes polítiques i això en esta legislatura no ho hem pogut aconseguir, més enllà de tindre més professorat. Però falten moltes c-No podem acabar sense parlar dels Mestres.
-Quan vosté va accedir a esta Conselleria eren molts els qui esperaven molt, per ser vosté qui és i per vindre d’on bé. Creu que ha estat a l’altura? Jo crec que sí! En la situació en la qual ens trobàvem hem aplacat la urgència i hem començat en el més important al tram final d’esta legislatura, hem revertit totes les retallades. El govern anterior va tirar al carrer a 4.000 mestres i professors, nosaltres en els mateixos recursos, el 2015 ja vam començar a contractar a més professors demostrant que era una qüestió de priorització política! i ara el que cal és anar al punt important, a allò que passa dins de l’aula, renovació pedagògica, innovació…!”
– Per cert, Sr. Marçà, enyora xafar aula? Sí!! sí!! si!!! i m’agrada! -respon amb entusiasme vocacional de mestre convençut!- De fet quan visite centres és un dels moments més bonics!!! M’agradaria estar a l’aula, és cert! Però quan visite centres veig tot el que estem fent i això em reconforta!!! Ara en lloc de tindre 23 o 30 o 31, com he arribat a tindre, ara en tinc 700.000!!!!
