Tinguem les coses clares, aquests dies quan es parla de derogació o de moratòria en l’aplicació de l’obligatorietat del cirurgià en el bou al carrer no estem parlant de més o menys seguretat. Es tracta d’un debat entre gent que som partidaris de la festa i gent que està en contra d’aquesta tradició.
El debat sobre les mesures necessàries en els actes taurins ja s’havia produït, en el lloc on es devia parlar del tema, en la Comissió del Bou al Carrer, òrgan en el qual estan presents totes les parts de la festa a més dels tres partits majoritaris (PP, PSOE i Compromís, ordenats per estricte ordre de vots). I allí aquesta mesura va ser desestimada.
Però hi ha gent que està en contra de la festa, gent que no s’atreveix a atacar de front aquesta tradició tan arrelada. Gent que està disposada a qualsevol cosa amb tal de posar pals en les rodes i que siga cada vegada més i més difícil realitzar-la.
Enfront d’açò la majoria dels alcaldes dels pobles i ciutats on se celebren bous al carrer ens hem manifestat a favor de la derogació, perquè ho tenim clar, sol·licitar la moratòria és perquè no hi ha hagut debat, no se sol·licita la moratòria per falta de seguretat, es tracta, simple i planament, un pas més per a carregar-se la festa.
Tinc clara la posició del que jo cride l’esquerra intransigent (Podemos, i moltes vegades Compromís), partits que mai accepten un no. Intenten imposar la dictadura de la minoria, imposar el seu criteri abusant de la seua posició clau alhora decantar les votacions.
El Partit Popular també té les idees clares, defensant la festa, i malgrat que la relliscada inicial es mostra en tots els àmbits (municipal, provincial i autonòmic) en contra de la moratòria i a favor de la derogació.
I el PSOE, com diríem en el meu poble, està més marejat que un all i oli. Els alcaldes i regidors estan amb el poble, amb la derogació, amb la gent que coneixen per haver anat plegats a l’escola, amb la qual es prenen una cervesa o un café. Però els seus representants en Les Corts estan per la moratòria, no volen quedar malament amb els seus socis de Compromís i Podemos.
Jo, com a aficionat, pensant en la defensa del bou al carrer, els anime al fet que es posicionen de forma unànime amb la festa, que no es deixen arrossegar per l’esquerra intransigent, que defensen el criteri dels seus alcaldes, del seu poble, que, sense dubtar, recolzen la derogació també en les Corts Valencianes.
A Ciutadans no sé si nomenar-ho, no sé si volen derogació o moratòria, o si diuen una cosa i faran el contrari com va succeir a València amb el bou embolat.
El poble necessita partits amb les idees clares, i els afeccionats al bou, quan arribe maig del 2019 hem de recordar els qui són els que es posicionen amb la festa a tots els nivells, qui es posiciona en contra seua i si algun es queda en el mitjà, fent joc a l’esquerra intransigent, o bé recapacita. Com aficionat açò últim és el que m’agradaria que succeïra.
*Autor: Wences Alós Valls. Alcalde, aficionat i veí de Moncofa.
