Otra alerta roja en València evidencia que, pese a avances de la Generalitat y la Diputación, la CHJ y el Gobierno de España siguen demasiado lentos para décadas de retrasos en inversiones clave de prevención.
Com el mar furiós que la meua llengua agita en demolidores ones, així percep tots els líquids que el meu esquelet manté. Dóna per a tant una figuera…?, perquè he llegit, que es vol protegir, salvar i perpetuar aqueixa “figuera màgica” que conté el “semen” opalescent de Miguel Hernández,
Qui diria que estem morts, que el llit és un taüt on ressuscitem cada dia. Serà el temps que bufa i ens torna a despertar per aquesta infame matèria que és la vida.
Dimitisca. No per il·legal, no per immoral, no per no ser vàlida… Dimitisca per respecte a punts espanyols tan treballadors que segueixen engrossint les llistes de l'atur quan es mereixen una oportunitat, tinguen o no títols, però, almenys, per barallar i ser honests.
Per tant som nosaltres, els Penyistes i Aficionats els que hem de dotar al Bou al Carrer d'unes garanties i eficàcia total per a seguir avant amb molts anys en la defensa dels nostres orígens, de les nostres arrels i de la nostra passió, el Bou al Carrer.
L'altre dia un pare d'un dels alumnes del CEIP Gasparot escrivia en una de les xarxes socials que “avui celebrem la Festa del X Aniversari del Col·legi dels meus fills. Per a ells innocents, un dia de celebració, per a mi una absoluta vergonya, 10 anys en barracons”. Subscric aquesta afirmació, sí, és una vergonya. I afirme més, el nostre CEIP Gasparot no pot esperar.
Hi ha un refrany que diu: “Que fàcil és capar en ous d'un altre”. I no trobe paral·lelisme que millor descriga la situació que estan vivint els afectats pel Pla d'Erradicació contra la plaga de la Xylella Fastijosa que està aplicant la Conselleria d'Agricultura i que està tenint conseqüències nefastes per al territori, els agricultors i els ciutadans d'Alacant.
L'egoisme representa a un sol partit i a una sola bandera. Els que han provocat l'evolució de la nostra espècie fins avui, ho han aconseguit per egoisme col·lectiu.
Els castellonencs som bon exemple de com mantenir viva la flama d'un sentiment i honrar a Crist, respectar la nostra cultura i oferir en cada poble de la província una experiència única en cada Quaresma.
Avui el món és molt més benèvol que antany, els mitjans de supervivència més assequibles. Dominem grans avanços tècnics i científics, podem construir edificis intel·ligents, antisísmics, transvasar l'aigua d'on sobra on la necessiten
La “pujada” salarial del 0,25% és una burla, una mofa i un malnom, per a aquestes persones que van fer tant pel desenvolupament social i econòmic del nostre país, que amb això no es pot viure