El partit va començar amb control valencianista en Mestalla. Zaza va ser el referent en els primers minuts, i seua va ser la primera oportunitat amb un remat de cap després d’una treta de córner. El següent en tindre la seua, Bakkali, que se va plantar davant del porter després d’una bona carrera però no va encertar davant l’eixida d’Herrerín. I a la tercera va arribar la bona. En un córner, Mangala va aprofitar un rebuig per a fer el primer del partit als 30 minuts. El VCF se posava per davant, i se va encarregar de controlar el partit la resta de la primera part.
I eixa era la intenció també en el segon temps, esperar a l’oportunitat per poder sentenciar el partit. I poc li va faltar a Carlos Soler, que se va desfer de la defensa i se va plantar davant Herrerín, al qual no va poder superar. Els minuts anaven passant, sense massa futbol, i el VCF tenia cada vegada més a prop l’objectiu d’aconseguir tres importants punts amb la tercera victòria consecutiva en Mestalla. A poc a poc, l’equip anava tancant el Leganés en la seua àrea. De nou Carlos Soler, un dels més destacats del partit, intentava fer el segon amb un xut des de fora de l’àrea que manava a córner Herrerín. Martín va veure la segona groga per una dura entrada sobre Garay, i el VCF va afrontar els últims minuts de partit amb un jugador més. Voro va donar entrada a Lato per un Bakkali que ho havia donat tot en la recta final, i els tres punts acabaren quedant-se en Mestalla, que va veure la tercera victòria consecutiva del seu equip.
