Els alcoians i alcoianes ens despertem en aquest 8 de setembre amb la trista notícia de la defunció de Camilo Sesto. Molt prompte era compartida per milers de persones i tant en les xarxes socials com en les relaxades tertúlies d’un diumenge la defunció de Camilo es convertia en el centre d’atenció.
I és que Camilo Sesto, Camilo, perquè a Alcoi n’hi ha prou amb pronunciar el seu nom per a saber de qui parlem, ha sigut l’artífex de la banda sonora de la vida de diverses generacions. Les seues cançons han sigut, són i seran la companyia perfecta de records i sentiments, que ja s’han convertit en immortals per a perdurar en el temps i continuar acompanyant moments i vivències.
Són les cançons d’un alcoià irrepetible, únic i universal, amb reconeixements internacionals, que ha exercit la alcoyanía allà on ha anat, perquè ha estat present en tots i cadascun dels llocs que ha visitat i de les paraules pronunciades, sent una de les persones que ha contribuït de manera ferma al fet que el nom de la nostra ciutat haja traspassat fronteres.
Una ciutat que en 2016 va tindre l’oportunitat de mostrar-li el seu infinit agraïment per tot el que ha suposat per a molts alcoians, i la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat i el títol de Fill Predilecte es va convertir en un acte multitudinari, en el qual l’artista va poder sentir l’afecte del seu poble, de la seua gent, responent d’igual manera. La Corporació municipal, per unanimitat, va acordar aquests reconeixements, destacant que és l’artista més internacional nascut a Alcoi i digne mereixedor de les màximes distincions institucionals de la ciutat, i ara els records dels moments compartits amb Camilo ens vénen a la memòria i desperten els nostres sentiments.
En aqueix moment vaig parlar del retrobament d’Alcoi amb Camilo, un retrobament que va seguir fa tan sols uns mesos, quan al novembre de l’any passat una de les principals vies de la ciutat passava a portar el nom d’Albereda Camilo Sesto. La seua presència a la ciutat, per a descobrir la placa que dóna nom a aquesta avinguda, va tornar a ser un acte multitudinari i emotiu, en el qual es va sentir la calor dels ciutadans cap a Camilo, així com el de l’artista cap als seus veïns. Record les seues paraules: “tinc el cor en un puny, d’agraïment a tot el que és i significa ser alcoià. Cada vegada que passeu per ací, i trepitgeu la vorera i el carrer, i us recordeu de mi, el meu cor continuarà palpitant i dient: quin orgull ser d’Alcoi”. Per a tots nosaltres també és un honor que Camilo siga alcoià i que com a tal haja exercit al llarg de la seua vida, vivint un retrobament que passa a ser etern.
Toni Francés.
Alcalde de Alcoi.
