El Valencia CF no va meréixer caure derrotat en el Wanda Metropolitano davant l’Atlètico de Madrid per 3-2, en un partit en el qual els de Mestalla van jugar de tu a tu davant un rival que simplement va aprofitar el seu gran pegada en atac i que, amb molt poc, es va portar una ajustada victòria. Els blanc-i-negres van donar la cara en tot moment, van oferir una molt bona imatge, però es van veure superats per l’efectivitat del rival. Una llàstima.
A l’última baixa per lesió de Cheryshev es va unir la del sancionat Rodrigo després de la injusta expulsió a Sevilla davant el Betis. Sense comptar les de Piccini i Kondogbia, tots ells peces importants en l’esquema de Marcelino, qui molt aviat va veure com l’Atlètic copejava primer amb el gol de Morata en el minut 8 i, per tant, tocava canviar de plans.
El Valencia CF va reaccionar aviat i Guedes va ficar la por en el cos després d’un mal rebuig de Oblak amb un tret que va pegar en Juanfrani es va anar alt per poc. En el minut 12 un clar agarrón de Godin a Diakhaby no va ser considerat com a pena màxima pel col·legiat, qui ni tan sols va esperar la decisió del VAR o mirar les imatges en el televisor de l’estadi. Increïble. I les faltes d’un i un altre costat no tenien el mateix càstig.
Amb el gol a favor els de Simeone es troben molt còmodes. Si abans no arriscaven, ara amb avantatge menys. Deixen jugar i s’ajunten enrere sense cap rubor. Mentre el Valencia CF va tornar a demostrar la seva personalitat amb accions ofensiva de qualitat i perill. El millor estava per arribar en una jugada combinativainiciada per una passada de 30 metres de Coquelin, tocat per Carlos Soler a Santi Mina, que li dóna una gran assistència a Gameiro, qui va tenir la sang freda d’aguantar a Savic i Juanfran i afusellar amb un potent tret al meta atlètic. No ho va celebrar davant el seu ex afició, però la seva alegria anava per dins, com la de la resta dels seus companys. Cinquè punt del francès, que no marcava des del 3 de març davant l’Atletic.
L’empat va venir molt bé als de Mestalla que es van llançar per la victòria en els compassos finals de la primera meitat, en la qual va arribar amb molta de descaradura a l’àrea local. Parell va empalmar amb força una pilota, però a les mans de Oblak. El València CF va acabar sent superior a l’Atlètic i donant la sensació de que podia assaltar el Wanda Metroplitano, en el qual només s’ha portat els tres punts el Reial Madrid en la vint-i-dosena jornada de LaLiga. Per què no?
No obstant això, l’inici de la segona meitat va ser, una altra vegada, molt negatiu amb el 2-1 en una rematada de cap de Griezmann en el segon pal. La bona imatge blanc-i-negra es va trencar en una acció aïllada de l’Atlètic que s’aprofita del seu descomunal potencial ofensiu. Per aquest motiu, tocava tornar al coratge, l’arpa i l’ambició. Així, Carlos Soler, en el minut 58, va copejar fora en el primer avís valencianista.
Guedes, que estava sent un malson per als locals, va ser substituït per Rubén Sobrino al caient de l’hora de joc. El portuguès va marxar ranquejant a la banqueta i Marcelino va apostar pel davanter de Daimiel. Només hi havia un objectiu, marcar. I poc després Oblak va estar providencial amb una mà espectacular a tret de Carlos Soler. S’acostava el Valencia CF a l’empat.
En el minut 75 va arribar una d’aquestes valentes arrencades dels de Marcelino que van sempre per tot tallada per Saul, amb la mà, que va impedir el gol de Rubén Sobrino. L’àrbitre, aquesta vegada, sí que va anar a veure aquesta clara acció en l’àrea i aquesta vegada sí que va decidir la pena màxima. Amb la personalitat de sempre Parell, que havia fallat els dos penals anteriors, va anar per la pilota i va connectar una sabatada impressionant, al qual res va poder fer Oblak. El capità li va pegar amb l’ànima i el Valencia CF establia el 2-2 en el marcador.
Lamentablement, la sort de l’Atlètic va aparèixer de nou amb un tret des de fora de Corretja que es va colar en el marc de Net. Sense fer res feia el tercer de la nit. Era el 3-2 i amb deu minuts encara per davant. El Valencia CF va continuar lluitant i lluitant i Gayà, en el minut 88, va llançar alt per poc en un servei de falta directa. Va tancar als locals en la seva parcel·la. Rubén Sobrino, de cap, es va acostar al just empat. Mereixia un millor resultat per l’enorme personalitat demostrada en el Wanda Metropolità, però no va poder ser. Una autèntica pena.
Fitxa tècnica:
Atlético de Madrid: Oblak, Juanfran, Savic, Godín, Filipe Luis (Correa, m. 63), Rodrigo, Saúl, Koke, Lemar (Thomas, m. 70), Morata (Arias, m. 83) i Griezmann.
Valencia CF: Neto, Wass, Garay, Diakhaby, Gayá, Carlos Soler, Parejo, Coquelin, Guedes (Rubén Sobrino, m. 59), Gameiro i Santi Mina.
Gols: 1-0. M. 8: Morata. 1-1. M. 35: Gameiro. 2-1. M. 48: Griezmann. 2-2. M. 76: Parejo de penalti. 3-2. M. 80: Correa.