Durant diverses dècades hi va haver una església als poblats marítims de València en què un dels seus campanars no albergava campanes, com és usual als temples religiosos cristians. La seua funció habitual de cridar a la celebració eucarística amb el toc de campanes havia estat substituïda per una altra, sense dubte de gran necessitat en uns poblats on pràcticament tots els seus habitants eren mariners i necessitaven d’una guia lluminosa que els orientara per la nit quan tornaven a casa en les barques de pesca.
Va ser l’any 1791 quan l’arquitecte Jose Fornés va realitzar el projecte d’una ermita per encàrrec de la comunitat de Mariners Matriculats que havia de servir com a ermita del gremi, què va quedar finalitzada l’any 1807. Actualment és l’església Parroquial de La Nostra Senyora dels Àngels, situada al límit entre els barris mariners del Cabanyal i el Cap de França, antigament poblats que formaven part del Poble Nou del Mar
La necessitat d’un far per als mariners del Cabanyal.
Molt prompte es va entendre en els poblats mariners que la funció d’aquella ermita no hauria de ser només la de salvar ànimes, sinó també la de salvar vides, concretamente la dels pescadors que hi tornaven a la nit després de les llargues i dures jornades de pesca en la mar. I que millor manera de fer-ho que, en comptes d’albergar en la seua segona torre “campanar” altres campanes, albergara un far que orientara els pescadors en el seu retorn nocturn a casa seua.
I així es va fer. Durant 55 anys l’església de la Mare de Déu dels Àngels tingué dos “campanars” amb funcions tan diferents com les de cridar els fidels a missa, una d’elles, i la de servir de guia nocturna per als pescadors del poblat, l’altra d’elles.
La construcció del far del Cabanyal.
El far va ser inaugurat el 1863, tot i que des de l’any 1843 hi ha constància que ja s’havia instal·lat algun tipus de llum dalt de la torre de l’ermita. Així apareix reflectit al Resum del “Plan General de Alumbrado Marítimo de las Costas y Puertos de España e Islas Adyacentes” publicat en “El Heraldo de Madrid” del 17 de setembre de 1847, en què la llum del Cabanyal apareix catalogada com a “fanal o luz de puerto”, sense arribar a ser considerada com a faro, com sí que ho era en aquell moment el del Grau de València, que apareixia catalogat com a “Faro de Tercer orden”.
Antonio Ros de Olano, en aquella época Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques espanyol, havia rubricat un Reial Decret el 13 de setembre de 1847 pel qual s’aprovava el Pla General de l’Enllumenat Marítim de les Costes i Ports d’Espanya i les Illes adjacents. En la memòria d’aquell Pla s’adjuntaven els paratges on s’haurien d’establir les 105 llums destinades a l’enllumenat general de costes i ports espanyols, distingint entre els que haurien de ser construïts de nova planta i els que ja estaven servint en llocs concrets, però que haurien de ser analitzades i adequades convenientment.
Dos anys més tard, el diari madrileny “El Clamor del Público” publicava el dia 4 de febrer de 1849 un llistat de fars d’Espanya en què apareixia el del Cabanyal, assenyalant que era “una pequeña luz de servicio doméstico”
El 8 de juliol de 1860 un altre diari de Madrid, “La Correspondencia de España”, publicava: “Parece que se ha mandado contratar el aparato del faro del Cabañal”.
El 12 de juliol de 1861 el diari “El Clamor del Público” assenyalava que “El remate de las obras de construcción de un faro de sexto orden que ha de colocarse en una de las torres de la ermita Ntra. Sra. De los Ángeles del Cabañal ha quedado a favor de Don Mariano Samper, por la cantidad de 36,700 reales, y le ha sido aprobado por la superioridad. Otorgada que sea la escritura de compromiso, se dará principio a los inmediatamente, a fin de terminar en el menor plazo posible esta nueva mejora.”
El dia 28 de setembre de 1861 començava l’expedient per a la seua construcció. Un any i mig més tard el far s’encenia per primera vegada per ordre de la Direcció d’Hidrografia, concretament el 31 de març del 1863, sense estar encara totalment concloses les obres.
En el diari madrileny “El Contemporaneo” s’assenyalava el juny de 1863 que “Las obras de construcción del faro del Cabañal (Valencia) tocan ya a su término. Se ha construido casi por completo, y contigua a la ermita de Nuestra Señora de los Ángeles, la casita que ha de habitar el torrero encargado del gobierno del faro, con todos los departamentos indispensables para la vivienda. También se ha levantado la pared o cerca que circunvala el edificio, y la escalera para dar acceso al faro, esperándose de un momento a otro la llegada a aquel puerto del material que ha de constituir la escalera de hierro, a fin de que los empleados puedan servirse de ella para situarse al nivel de la luz; por manera que es de suponer que queden concluidas todas las obras dentro de dos ó tres semanas.”
La desaparició del far del Cabanyal.
La vida del far del Cabanyal va començar a extingir-se quan es va publicar la Reial Ordre d’11 de desembre de 1917 en què se n’ordenava la seua supressió, probablement per estar tan pròxim el far del Grau de València. La seua llum es va apagar definitivament el 16 de gener de 1918, després de 55 anys de servei als pescadors del Cabanyal.
Disortadament l’històric far no es va voler conservar dalt de l’església una volta va quedar en desús. El seu desmuntatge es va produir durant l’any 1925. El 20 d’octubre d’aquell any l’arquitecte municipal comunicava que les obres de desmuntatge del far havien finalitzat.
En l’actualitat la torre que albergava el far allotja una xicoteta campana i ha estat rematada per una cúpula menuda de teules roges rematada per un penell. En les fotografies pròpies que podeu veure a continuació, hi assenyale la posició que tenia aquell històric far en la torre actual:
Fonts/referències:
-Blog “maritimodevalencia.blogspot”: “El faro de la iglesia de los Ángeles” (11.07.2016)
-Página web “https://www.valencia.es/”: “Iglesia de Ntra. Sra. de los Ángeles”.
-Página web “jdiezarnal”: “Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles”.
-Blog “Vora mar. La València marítima i més”: “El faro de la Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles” (24.03.2019)
