Reapareixen les antigues vies del tramvia que circulava per l’Avinguda de Maria Cristina.

València és com una ceba. Conforme li vas traient capes, van apareguent restes arqueològiques cada vegada més antigues. Excavar en la seua superficie és com fer un viatge en el temps.

L’engrossiment de la capa de sól com a consequéncia del llim dipositat per les avingudes històriques del riu Túria, i les diferents reurbanitzacions escomeses a la ciutat al llarg de la seua història, han fet que el sòl de la ciutat “creixe” i vaja soterrant, cada volta a més profunditat, les restes del seu passat.

La renovació de la xarxa d’aigua potable que s’està realitzant a l’entorn de la plaça del Mercat a hores d’ara, des de fa unes poques setmanes, s’ha iniciat a l’Av. de Maria Cristina. La rasa oberta en superfície per allotjar la nova tuberia arterial de 400 mm. de diàmetre ha tret a la llum restes de calçada i de paviments antics.

Just en aquesta zona es trobava edificat en temps pretèrits un dels les convents històrics de la ciutat, el de la Mercè, enderrocat arran de les desarmotitzacions eclesiátiques dutes a terme a Espanya durant el segle XIX. I també es trobava ací l’antic cementeri parroquial de l’església de Sant Martin, el major intraurbà que tenia la ciutat, fins a la seua desaparició a principis d’aquell segle.

Plànol del pare Tosca de principis del segle XVIII. Encerclada en roig l’àrea que correspon a l’actual Av. Maria Cristina, on es veu com el seu espai actual estava ocupat en part pel convent de la Mercè i l’antic cementeri de Sant Martín.

Les desaparicions del convent i del cementeri, a mitjans del segle XIX, va provocar la reurbanització de la zona. Per tant, és possible que les restes arqueològiques que estan apareixent ara corresponguen a ells, o a les construccions que es van edificar posteriorment en aquest indret després de la seua desaparició. Estem a l’espera de què els arqueòlegs municipals facen el seu dictamen.

Restes aparegudes a la rasa oberta a l’Av. Maria Cristina (foto LP).
Paviment antic aparegut a la rasa oberta a l’Avinguda de Maria Cristina (foto SIAM).

La Av. Maria Cristina, tal com la coneixem actualment, és fruit de les reformes urbanes realitzades sent alcalde de la ciutat Carles Sousa i Alvárez, Marquès de Sotelo. Fins llavors aquesta part de la ciutat la formaven un conglomerat de xicotets carrers amb un traçat heredat de l’època medieval: la plaça de Caixers, el carrer de Matalassers, el de la font dels Porxets, entre d’altres.

L’any 1928 el govern municipal va decidir l’obertura d’aquesta avinguda per “dotar el Mercat d’una via ampla que enllaçe fàcilment els dos grans nuclis de població“, projecte que va ser executat per Javier Goerlich, a l’igual que altres reformes urbanes de l’època. Va ser inaugurada a principis de 1931.

A partir d’aquell moment començà a circular per la nova avinguda en els dos sentits la línia 7 del tramvia, inicialment fent el trajecte Russafa-Excorxador, i a partir de 1939 Russafa-Mislata. En 1946 començà també a circular la línia 10, que anava des de la Gran Vía de Ferran el Catòlic fins a la llavors anomenada Plaça del Caudillo. Fins a l’any 1964, en què la línia de tramvia desaparegué per ser substituïda per la d’autobusos.

Doncs bé, els rails d’aquells tramvies urbans han aflorat també ara en obrir-se l’esmentada rasa, lògicament a una profunditat molt inferior que les anteriors restes, en ésser molts més recents.

Ací podeu veure una fotografia dels rails i d’aquells tramvies que circulaven per aquesta avinguda:

Fotografia de l’Av. de Maria Cristina dels anys 1950, on s’observa un tramvia circulant per ella.

I unes altres dels rails que han aflorat a hores d’ara:

Rails de l’antic tramvia que circulava per l’Avinguda Maria Cristina (fotografies pròpies).

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

Trobada la portada de la casa nobiliaria on va viure el gran escriptor Jaume Roig en el segle XV?

Probablement un testimoni arquitectònic viu de la residència natal del gran escriptor Jaume Roig...

Passeig de la Petxina. Però, per què de la “Petxina”?

Si passegem al llarg del marge dret del Jardí...

Uns senyals d’antics hidrants per als bombers de València.

Uns estranys senyals de fletxes a les façanes de dos importants edificis històrics. de la ciutat...

L’última cebera que encara roman dempeus dins de la ciutat de València.

Un testimoni viu de la presència de l'horta a la ciutat de València...

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...