Els anomenats Circs romans eren part de les instal.lacions que els ciutadans romans tenien en algunes ciutats importants de l’Imperi com a llocs lúdics. Junt als Teatres, els Amfiteatres i les Termes, els Circs tenien la missió social d’entretindre al públic.
Els espectacles a la Roma imperial, a més de ser públics i gratuïts, eren un dret dels ciutadans, no un luxe.
Aquests Circs estaven inspirats en els hipòdroms i estadis grecs, però amb unes dimensions generalment molt més grans. Eren recintes allargats que tenien rematades circulars en els seus extrems que els donaven una forma ovalada.
El sòl d’aquests estadis era de sorra, i pel seu centre es trobaven partits en dos per l’anomenada “Espina”. I tot això envoltat per grades. L’Espina era una mena de mur estret i allargat que formava dos carrers en el Circ. Per aquests dos carrers corrien i donaven les voltes a l’estadi les quadrigues, competint entre elles.
A banda d’aquests espectacles, en els Circs es feien també altres esdeveniments, com ara exhibicions eqüestres o carreres pedestres què protagonitzaven corredors de fons que podien durar moltes hores. Tots ells eren espectacles que gaudien del fervor i l’apassionament dels ciutadans romans arreu de l’imperi, igual que ara ho són per a nosaltres espectacles esportius com el futbol, el basquet, el tennis, o les carreres de la F1 o de motos.
Hi adjunte una representació d’un Circ romà clàssic, per a fer-vos una idea de com eren i de les seues dimensions gegantines:
A la ciutat de València no va ser fins a l’any 1987 quan es van fer les primeres troballes arqueològiques que van mostrar que la ciutat havia tingut un Circ en el seu període històric romà.
Sempre s’havia considerat que la Valentia romana no havia tingut l’entitat necessària o la població suficient com per a albergar una gran instal·lació lúdica com aquesta.
Aquell any 1987, concretament en el carrer Baró de Petrés, situat en el barri de la Seu de Ciutat Vella, van aparèixer unes restes romanes característiques d’aquest tipus de construccions, concretament dos basaments de pedra de la zona de les càrcers. Un any després va aparèixer el primer tram de la paret occidental, i en 1990 un altre de l’oriental. No obstant això, en aquells moments els arqueòlegs van atribuir totes aquestes troballes a parts de la muralla romana que protegia la ciutat.
Però en 1993 es van trobar ja restes del mur intern i extern del Circ, i en 1995 un fragment de la capçalera d’eixida i arribada, localitzada al carrer de la Pau. Aquesta troballa va ser definitiva per dissipar tots els dubtes dels arqueòlegs municipals: València havia tingut un Circ romà que ocupava l’espai comprès entre l’actual carrer Almirall, en l’edifici on es troba la seu del sindicat de Comissions Obreres, fins passat el carrer de la Pau, a prop del Patriarca, on es trobava la capçalera del Circ.
En el carrer de la Pau es trobaria l’indret on les quadrigues donarien la volta en el Circ, com podem veure en una imatge virtual com aquesta:
Aquestes troballes confirmaven les grans dimensions del Circ de València: 350 metres de llarg per més de 70 metres d’ample. Per fer-ho més gràfic: la mida de tres estadis de futbol posats un a continuació de l’altre.
Aquell Circ va ser la construcció més imponent que va tindre la València romana imperial a partir del segle II d.C, i va estar en funcionament al menys durant dos-cents anys.
A continuació teniu una visió de com seria aquell Circ de València des de dins, amb la serra Calderona a l’horitzó:
Hi adjunte també una representació idealitzada d’aquella València romana del segle II d.C, on s’observa l’imponent grandària que va tindre aquell Circ, observant-se en la part superior dreta el traçat del Túria i el pont d’entrada de la via Augusta a la ciutat (de la qual vaig parlar en un apunt anterior), aproximadament per l’actual carrer Salvador:
Per tal de fer més visual i comprensible la seua localització i extensió en la València actual, hi adjunte a continuació sengles representacions virtuals fetes a escala sobre sengles fotografies aèries actuals de la ciutat, on es mostra la seua ubicació real en el parcel.lari actual de la ciutat.
Com a referència en les dues fotografies, he assenyalat en groc el traçat del carrer de la Pau:
Crec que estareu d’acord molts en l’afirmació de què hauria sigut realment impressionant per a la València actual si aquell monument haguera arribat en bon estat fins als nostres dies. D’haver-se produït aquest fet, sense dubte la ciutat actual seria d’una altra manera, totalment diferent, ja que la seua localització i grans dimensions hauria condicionat decisivament el posterior desenvolupament urbanístic de la ciutat al llarg de les successives etapes històriques per les que va passar la ciutat.