Els portals de Quart i de Serrans són els únics testimonis existents a València de l’antiga muralla tardomedieval que envoltava la ciutat des del segle XIV, què fou enderrocada a partir de l’any 1865.
Ambdós portals, construïts amb una diferència de poc més de cinquanta anys, a finals del segle XIV i durant el segle XV respectivament, van ser concebuts, a més de per a la seua funció militar, com a sengles icones de l’orgull i del creixent poder polític i social que anava adquirint la ciutat en aquella època.
En una resolució adoptada pel Consell de la ciutat l’any 1410, es va ordenar que la Senyera reial havia d’onejar en endavant dalt del portal de Serrans, com a senyal que la ciutat estaria sempre presta a defendre els seus privilegis i interessos. I des de llavors ahí continua onejant, passats més de sis-cents anys des d’aquella resolució.
Alguna resolució semblant es degué d’emetre en algun moment històric per al portal de Quart. Tot i això en aquest, a diferència del de Serrans, la Senyera que oneja al seu cim apareix acompanyada de la bandera del Regne d’Espanya.
A què es pot deure aquesta diferència en les banderes entre ambdós portals?
La raó sembla estar relacionada amb els diferents esdeveniments bèl·lics esdevinguts als dos portals.
Les “ferides de guerra” observables al portal de Quart.
Tot i ser sengles bastions defensius de la ciutat, funció principal per al qual van ser construïts, les “ferides de guerra” apreciables en un i altre portals són molt diferents. El de Serrans s’ens apareix a la vista quasi immaculat, ja que amb prou feines són perceptibles els impactes d’artilleria o fuselleria rebuts a les seues façanes. No podem dir el mateix en el cas del de Quart, les façanes del qual apareixen literalment crivellades d’impactes bèl·lics.
Durant la darrera rehabilitació del portal de Quart, duta a terme l’any 2007, es van comptar 329 impactes d’artilleria pesada i innumerables de fuselleria i metralla. En planificar aquesta rehabilitació, amb bon criteri es va decidir no reparar-los per tal que serviren de recordatori dels esdeveniments bèl·lics que els van provocar.
En un article que publiqui fa un temps en aquesta web, explicava quins van ser els conflictes bèl·lics que van produir aqueixes “ferides de guerra” al portal. Podeu llegir-ho en aquest enllaç:
Tal com expliquí en aquell article, dos han estat els bombardejos sobre València que han tingut com a protagonista directe el portal de Quart: el provocat per la guerra del Francès (o de la Independència) i el provocat per la Revolució Cantonal.
El bombardeig francés sobre el portal de Quart del dia 28 de juny de 1808.
El dia més crític sofert pel portal va ser probablement el 28 de juny de 1808. Aquella jornada les tropes napoleòniques comandades pel Mariscal Moncey, arribades des de Madrid, van ocupar tot el llavors raval de Quart de Poblet, a on van instal·lar una bateria de 16 canons de gran potència en una àrea pròxima a on actualment s’ubica el Jardí Botànic. Des d’ahi els francesos van bombardejar la ciutat i el portal durant tres hores, atac que es va repetir unes hores més tard. Altres brigades franceses es varen unir a l’atac contra el portal des d’altres posicions properes.
La ciutat i el portal van poder resistir aquells forts atacs de les tropes napoleòniques. Un sorprenent atac per la rereguarda als francesos realitzat pels voluntaris del Comte de Romrée, va obligar els francesos a retirar posicions i a inutilitzar l’esmentada bateria de canons. Després d’un nou atac a la ciutat, la nit es va apoderar del camp de combat, fet que aprofitaren els defensors de la ciutat per eixir al camp i fustigar els francesos, obligant-los a replegar-se cap a Mislata i Quart de Poblet. Les xifres oficials franceses parlaven d’uns 200 soldats morts i 500 ferits durant aquella jornada.
La majoria dels impactes de bala i artilleria que podem veure a hores d’ara al portal de Quart provenen dels atacs francesos realitzats aquell 28 de juny.
L’ajuda dels soldats espanyols comandats pel general Pedro González-Llamas
Els plans del Mariscal Moncey de llançar una nova ofensiva sobre la ciutat l’endemà canviaren bruscament quan va ser informat que uns 6.000 soldats comandats pel general Pedro Gonzalez-Llamas procedents d’Almansa es trobaven a tot just 25 km. de distància de València. La seua intenció era la de atacar la rereguarda dels francesos. Aquest esdeveniment va provocar que la matinada del 29 de juny les tropes franceses iniciaren una retirada definitiva, amb destinació al seu punt de partida, Madrid.
Aquest fet va poder canviar el destí de València, ja que si hagués continuat l’ofensiva francesa sobre la ciutat durant els dies següents, probablement la ciutat hauria hagut de rendir-se a les tropes del general Moncey.
I és precisament aquest esdeveniment bèl·lic, l’ajuda rebuda per València per part de les tropes espanyoles comandades pel general Gonzalez-Llamas (que, a més, durant la retirada dels francesos cap a Madrid els va fustigar durament, fent-los abandonar qualsevol idea de retorn cap a València), el que ha determinat que, en senyal d’agraïment, la bandera espanyola oneje actualment al costat de la Senyera al capdamunt del portal de Quart, bastió defensiu fonamental aquell dia en la defensa de la ciutat contra l’atac de les tropes franceses.
Fonts/referències:
-“La ciudad de Valencia en la Guerra de España de 1808-1814” (Monografías).
-“La expedición de Moncey sobre Valencia. Primer fracaso de un mariscal napoleónico” (José Ramón Cumplido).
-“Los agujeros de las Torres de Quart y el porqué de la bandera de España en ellas” (Valencia Bonita, 16.08.25).
