En un article que vaig publicar fa unes setmanes en aquesta pàgina web, parlava del tram de muralla musulmana que havia sigut trobat durant la rehabilitació d’una casa nobiliària del segle XVIII, concretament el Palau de Martinez Vallejo, situat al barri del Mercat de València.
Ací podeu trobar l’enllaç a aquell article:
La troballa d’aquest tram de muralla i de dues torres defensives també havia anat acompanyat del descobriment d’un tram de la barbacana o antemural, i d’uns habitatges islàmics datats entre els segles XI i XIII. Aquests habitatges no estaven pegats a la part interna de la muralla muralla, sinó que n’estaven separats d’ella, en un espai que s’anomena “pas de ronda interior”.
El pas de ronda interior d’una muralla era un corredor estret que discorria per l’interior de la muralla i pegat a ella per tal de facilitar els desplaçaments dels habitants de la ciutat i de les guarnicions militars que estaven encarregades de la seua defensa.
Aquest pas de ronda va ser també trobat durant la rehabilitació del tram de muralla i torre de l’Àngel, descobriment que va aclarir definitivament els dubtes dels arqueòlegs respecte de si la muralla islàmica de València comptaria amb aquesta ronda interior o no.
Desapareguda la funció defensiva que tenia aquesta muralla per a la ciutat, una volta es va construir la nova muralla gòtica en el segle XIV, el Consell de la ciutat va concedir permís perquè futures edificacions que anaren a ser construïdes pogueren ser adherides a l’antiga muralla, tant interior com exteriorment. Aquest fet va provocar que, amb el pas del temps, la muralla quedara en moltes zones de la ciutat literalment embeguda en el parcel·lari urbà, actuant com a una mena de mur mitger entre dues edificacions que haurien estat construïdes adossades a la seua part interior i exterior, respectivament, en un mateix tram de muralla.
No obstant això, alguns dels seus trams van quedar lliures d’habitatges a la seua part interior, es a dir, intramurs, mantenint-se així lliure la primitiva ronda de pas interior, l’espai del qual seria ocupat per un carrer del nou parcel·lari urbà d’època cristiana. És a dir, que aquesta antiga ronda de la muralla hauria quedat “fossilitzada” al parcel·lari urbà actual de la ciutat, donant lloc a un carrer.
A València podem trobar encara tres carrers, el traçat dels quals coincideix exactament amb el que tenia aquesta ronda. Començant el nostre recorregut de la muralla islàmica a la Porta de Serrans en direcció SW, aproximadament on es trobava la porta de Bab al-Qantara, el primer carrer que trobariem amb un traçat què es correspon amb el que tenia la ronda de pas interior de la muralla seria el carrer Palomino, què es troba molt a prop de l’actual plaça dels Furs.
Aquest carrer uneix els de Roters i el de la Creu. En ell podem trobar un tram de muralla conservat fins a una alçada d’uns 5 m. a la seua cantonada amb el carrer Roters, tram que es visible també a l’interior del forn-pastisseria Montaner, un dels més emblemàtics del barri del Carmen, que compta amb més de 80 anys d’antiguitat.
A continuació podeu trobar l’enllaç a l’article que vaig escriure fa un temps sobre aquest forn del barri del Carme i la seua muralla a l’interior:
Però no és aquesta l’única rest de muralla andalusina que podem trobar en aquest carrer. En el número 9 trobarem al pati de veïns i a l’escala les restes d’una torre de la muralla, parcialment incrustada al mur mitger que el separa del número 11, la qual es conserva fins a uns 5 metres d’alçada.
En aquest article publicat fa un temps, podeu veure les seues característiques i algunes fotografies de la mateixa:
A banda de la torre, la intervenció de rehabilitació que es va realitzar en aquest edifici va donar com a resultat també l’aparició d’un nou tram mural d’uns 7,60 m. lineals, paral·lel i tot just sota la seua línia de façana, amb una alçada conservada d’uns 7,70 m.
Seguint el recorregut del traçat de la muralla andalusina de València, el següent tram de ronda interior “fossilitzat” el trobarem al carrer Salines. En aquest indret la muralla feia un lleuger canvi de direcció cap al sud, exactament igual que ho fa aquest carrer, seguint exactament el seu traçat.
En el seu número 17 podem trobar un tram curt de la muralla en molt mal estat de conservació, d’uns 5 m. d’alçada per 2m. de gruix, que va aparèixer després de l’enderrocament de l’immoble que hi havia. A l’enllaç que podeu trobar a continuació, podreu llegir l’article que vaig escriure fa un temps sobre aquest llenç de muralla:
A l’inici d’aquest carrer, a tocar del Portal de Valldigna, el que va ser arquitecte municipal Emilio Rieta va documentar una altra torre de la muralla, a hores d’ara desapareguda.
El següent i últim tram de ronda “fossilitzat” podem trobar-lo en un tram del carrer Danses i en la seua prolongació, el carrer de la Llotja. El fet que el traçat de la muralla fes un canvi de direcció, que coincideix amb el que realitza el mateix carrer Danses en el mateix punt, sembla confirmar aquest extrem.
Durant unes obres de repavimentació del carrer de la Llotja, van aparèixer al subsòl uns 40 metres lineals de muralla i part d’una torre, pràcticament pegats a l’edifici de la Llotja.
Al remat, podem veure com, malgrat el temps transcorregut des que es va enderrocar la muralla andalusina de Balansiya, encara podem trobar a l’actual parcel.lari urbà moltes empremtes del seu primitiu traçat.
Fonts/referències:
-Tesi doctoral “Las Murallas de Valencia. Historia, arquitectura y arqueologia. Analisis y estado de la cuestion. Propuesta para su puesta en valor y divulgacion de sus preexistencias) (José Ferrandis Montesinos)
-Diari Levante EMV 18.07.21 (https://www.levante-emv.com/valencia/2021/07/18/aflora-paso-ronda-muralla-islamica-55166067.html)
