Cada vegada es disposa d’un major nombre d’estudis sobre els efectes
De les radiacions solars sobre la pell i l’organisme en general: fotoenvelliment, càncer de pell, etc. En el present treball es descriuen algunes de les mesures preventives disponibles per a protegir a l’ésser humà de la radiació solar, amb especial atenció a l’important paper que exerceixen els protectors solars per a gaudir sense riscos.
De l’oci a l’aire lliure i els banys de sol.
Els rajos del sol són necessaris per a la vida de l’home en la Terra. Afavoreixen la síntesi de vitamina D i, gràcies a açò, la calcificació dels ossos; també prevenen el raquitisme i milloren algunes malalties cutànies com la psoriasi, l’acne o l’èczema atòpic. A més, els rajos infrarojos posseeixen un important efecte calòric que estimula la circulació sanguínia i intervenen en els fenòmens de termoregulació i sudació. Però prendre el sol a l’excés no solament comporta un major risc de patir cremades, sinó que és causa de malalties tan importants com el fotoenvelliment (envelliment prematur de la pell), aleatoris solar i fins i tot pot donar lloc a càncer de pell. Cal no oblidar que el bronzejat és tan sols un mecanisme que té la pell per a protegir-se de la radiació ultraviolada, i que un abús d’exposició solar no va lligat a una pell saludable. Per açò, per a gaudir dels beneficis del sol, s’ha d’anar sempre convenientment protegit.
Tipus de radiacions solars
La llum solar és una radiació electromagnètica amb un espectre continu i molt ampli de longituds d’ona. D’estes únicament arriben a la superfície de la Terra les de longituds d’ona superiors a 280 nm. Estes corresponen a les radiacions espectrals de l’infraroig (visible) i ultraviolat A i B, i són capaces de travessar la capa d’ozó. No obstant això, les inferiors a 280 nm, de gran poder energètic i incompatibles amb la vida en la Terra, són filtrades i absorbides per la capa d’ozó abans d’arribar a la superfície terrestre.
La radiació UVC ja ha començat a tenir-se en compte en la formulació dels protectors solars a causa de la progressiva disminució de la capa d’ozó en els últims anys.
Radiació UVA (320-400 nm)
Equival a un 5% del total de l’energia del sol i té elevat poder de penetració a través de la pell. Produeix l’anomenada «pigmentació directa» de la pell, que origina un bronzejat immediat que va fent-se més pálida si persisteix l’exposició. Si l’exposició és perllongada causa el fotoenvelliment cutani i precoç de la pell, que es caracteritza per la aleatoris, degeneració cutània generalitzada i formació dels radicals lliures.
Malgrat ser una radiació de reduït efecte eritematógeno, quan les dosis són elevades i les exposicions perllongades pot causar un eritema. Així mateix, els rajos UVA, en presència d’antibiòtics, sulfamides, etc., poden desencadenar tot un seguit de reaccions fitotoxines i fotosensibilitzants.
Radiació UVB (280-320 nm)
Representa un 0,1% del total de les radiacions electromagnètiques que ens arriben del sol, amb un poder de penetració inferior a l’anterior. Són els causants de l’eritema solar i originen l’anomenat procés de «pigmentació indirecta» de la pell, en el qual es produeix la melanina a partir de l’aminoàcid tirosina, a l’interior dels melanosomes.
Este procés fisiològic produeix un bronzejat més durador que en el cas anterior, però precisa més dies d’exposició i s’inicia amb un lleu enrogiment de la pell. Paral·lelament a la formació de la melanina s’origina un engrosament de la capa còrnia; tots dos són, en realitat, un mecanisme de defensa cutani per a reduir la penetració de la radiació ultraviolada d’ona curta. A més, la radiació UVB disminueix la capacitat de defensa del sistema immunitari i és un factor important de risc de càncer de pell.
Radiació visible
Comprén les longituds d’ona situades entre els 400-800 nm. Posseeix un poder de penetració menor que els casos anteriors. És per açò que es tracta d’una radiació que no té efectes patològics sobre la superfície cutània, encara que és la principal causant de les fotoal·lèrgies.
S’ha comprovat que també pot potenciar els efectes adversos de les altres radiacions.
Radiació de l’espectre infraroig
Comprèn un interval de longituds d’ona entre (800-5000 nm) i correspon a un 60% del total d’energia radiant que presenta un reduït poder de penetració. Es percep com una sensació de calor que pot arribar a produir enrogiment o fins i tot, si es produeix a l’excés, desencadenar un eritema tèrmic, caracteritzat per una deshidratació manifesta i un augment de la temperatura cutània.
Igual que ocorria en la radiació visible, l’espectre de l’infraroig potencia els efectes adversos derivats dels rajos UVA i UVB.
Factors que influeixen en l’exposició solar
Abusar d’una exposició solar incontrolada i sense adoptar mesures de protecció pot causar nombrosos efectes indesitjables sobre la pell, i un dels més coneguts potser siga el fotoenvelliment. De fet, és freqüent que dues persones d’edat semblant puguen tenir un grau de conservació de la pell que vas donar molt de ser parell. Açò és a causa de l’acció acumulativa de les radiacions.
La pell posseeix uns mecanismes naturals per a protegir-se (melanina, sudación), però en situacions de radiació extrema (mar, alta muntanya) o en el cas de tractar-se de la pell d’un bebé esta protecció no és suficient. És llavors quan es fa necessari l’ús de filtres solars.
A més de la composició de la radiació, els efectes de la radiació solar sobre la pell també depenen de variables com la intensitat de la radiació o el tipus de pell que s’exposa a esta radiació.
La intensitat de la llum del sol varia en funció de la latitud (en l’Equador, la radiació solar incideix de forma més vertical sobre la superfície terrestre que en el cas dels pols) i de l’hora del dia, ja que les radiacions són especialment perilloses entre les 12 del migdia solar i les 16 hores solars (cal tenir en compte que a l’estiu l’horari oficial porta un desfasament pel que fa a l’horari solar); també depèn de les estacions de l’any i dels efectes de transmissió i reflexió, és a dir, l’aigua, la neu i l’arena actuen com a potents pantalles reflectores, augmentant la intensitat de la radiació.
Per a valorar els efectes de la radiació solar sobre la pell, a més del tipus de radiació, ha de tenir-se en compte el tipus de pell que s’exposa a ella. Els diferents tipus de pell es classifiquen en funció del límit de la tolerància cutània a la radiació ultraviolada en diferents fototips.
Factor de protecció solar
Es diu factor de protecció solar (FPS) al nombre que indica el múltiple del temps que tarda una pell protegida a desenvolupar un eritema, pel que fa al mateix temps que tarda eixa mateixa pell a aconseguir el mateix efecte si no s’haguera aplicat cap protecció. És a dir, un factor de protecció 15 ens mostra que si una pell normal tarda X temps a manifestar un eritema solar després de l’exposició al sol, esta mateixa pell protegida amb eixe factor tardaria 15x (quinze vegades més). Actualment, el mètode de determinació del FPS estàndard a Europa és el COLIPA. Este mètode va nàixer prenent com a punt de referència els anteriors de la FDA d’Estats Units i el mètode DIN alemany, i es tracta d’un mètode perfectament estandarditzat.
En línies generals, per a la determinació del factor de protecció solar segons el mètode COLIPA, se seleccionen prèviament voluntaris humans als quals es provoca a una sèrie de eritemes, en zones ben delimitades, per mitjà de dosis creixents de radiació UV. Estes dosis de radiació estan perfectament definides quant al seu espectre de longituds d’ona i les seues intensitats relatives.
Algunes de les zones sotmeses a la radiació estan protegides per quantitats estàndards de FPS conegut o amb les mostres problemes a avaluar; altres zones estan exposades sense cap protecció. Després de 24 hores d’exposició, que és el moment en el qual els diversos graus d’eritema arriben a la seua màxima expressió, es procedeix a la valoració dels resultats. La determinació es fa de forma simultània en els individus que tenen la pell protegida amb el producte a avaluar, els que tenen la pell protegida amb l’estàndard i els que no tenen cap tipus de protecció. Ha de tenir-se en compte que la determinació de les dosis eritematógenes de la pell tractada i la pell no tractada, a més de realitzar-se de forma simultània, es realitza en condicions comparables.
A continuació es procedeix a la determinació del FPS d’acord amb la següent expressió:
DEM pell protegida
FPS = ——————–
DEM pell no protegida
El nombre de voluntaris està determinat en funció de la variabilitat del grup, i han d’incloure’s com a mínim individus pertanyents als fototips 1 (es crema amb facilitat i mai es bronzeja) a 3 (es bronzeja gradualment i es crema moderadament). Per a la determinació de la DEM s’empren mètodes colorimètrics que asseguren uns valors exactes i reproduïbles.
Si el filtre a avaluar és water proof (impermeable a l’aigua) o water resistant (resistent a l’aigua), ha de demostrar-se estes qualitats submergint al voluntari en una piscina.
S’adopta la denominació water resistant quan el producte resisteix una immersió de 40 minuts en aigua dolça –ja que esta té una capacitat de dissolució superior a la de l’aigua salada– repartit en períodes de 20 minuts, amb un període de descans entre tots dos també de 20 minuts.
S’adopta la denominació water proof si resisteix una immersió de 80 minuts, repartits en 4 períodes de 20 minuts, amb 3 períodes de descans de 20 minuts. En qualsevol dels dos casos el producte es considera també resistent a la transpiració.
Filtres solars
Són substàncies filtrants de la radiació solar que absorbeixen o desvien aquella part de la radiació que sobrepassa el límit de tolerància de la pell. Per tant, l’acció protectora ha d’aplicar-se en funció de la sensibilitat de la pell, de la intensitat de la radiació, del seu angle d’incidència i de la durada de l’exposició.
Així mateix, un filtre solar ha de ser compatible amb els components de la formulació, estable enfront de la calor, aire, humitat, llum i pH de la pell, i no produir irritació ni cap reacció de sensibilitat.
Atenent la manera d’actuació d’estos filtres, podem classificar-los en dues classes: químics i físics.
Filtres químics
Generalment, són compostos orgànics aromàtics d’estructura conjugada que els permet actuar com un cromòfor, afavorint la deslocalització de càrregues negatives quan incideixen sobre elles la radiació ultraviolada d’una determinada longitud d’ona. Precisament a eixe motiu deuen la seua capacitat protectora, que està condicionada per l’espectre d’absorció del filtre. En moltes ocasions s’usen en associació, per a intentar cobrir un espectre de radiació solar el més ampli possible.
La legislació cosmètica contempla la regulació dels filtres químics, en la qual s’estableixen els filtres autoritzats i a quines concentracions poden utilitzar-se per a garantir la seua total innocuïtat.
Els filtres que han sigut emprats en els últims anys, absorbents fonamentalment de la radiació UVB, són els següents:
Àcid 4-aminobenzoic (també conegut amb el nom de PABA) i derivats.
Cinamats i els seus èsters (PARSOL MCX).
Bencimidazols.
Derivats del bencilidenalcánfor (Eusolex 6300).
Altres filtres tenen un espectre d’absorció més ampli per als rajos UVA:
Derivats del dibenzoilmetano.
Derivats de les benzofenones.
Derivat del bencilidenalcanfor (Mexoril SX).
Filtres físics
Els filtres físics són molècules de naturalesa inorgànica, pigments minerals amb una grandària de partícula reduït que els fa quasi invisibles. Els processos de micronització permeten disposar de filtres físics que ofereixen un ampli espectre de protecció, reduint el risc de sensibilització i fotocontacte.
Les seues partícules minerals micronitzades opaques reflecteixen i difonen les radiacions ultraviolades, infraroges i visibles. Són foto estables i presenten una gran resistència a l’aigua. Entre ells destaquen el diòxid de titani, l’òxid de zinc i la mica. Solen formular-se associats als filtres químics en concentracions que van del 3 al 10%. També existeixen alguns compostos naturals, oli de sèsam, alvocat, oliva o la seua fracció saponificable, així com extractes vegetals de àloe, pela sagrada, calèndula, etc., que tenen la capacitat de filtrar part de la radiació solar.
Cosmètics de cura diària amb filtres solars
L’ocupació de totes estes molècules no és exclusiu dels cosmètics solars. En l’actualitat, la majoria dels cosmètics que s’utilitzen durant el dia incorporen filtres solars en la seua composició amb l’objecte d’evitar el fotoenvelliment o envelliment prematur de la pell.
Així doncs, resulta d’allò més habitual veure’ls continguts en cremes hidratants i nutritives de dia, barres labials, maquillatges i, sobretot, en els cosmètics antienvelliment. També estan presents en els cosmètics de cura capil·lar com un valor afegit per a garantir una protecció diària.
L’acció protectora ha d’aplicar-se en funció de la sensibilitat de la pell, de la intensitat de la radiació, del seu angle d’incidència i de la durada de l’exposició
Altres ingredients dels cosmètics solars
La composició dels cosmètics solars sol complementar-se amb un altre tipus d’ingredients que augmenten les prestacions del producte sobre la pell. És el cas dels principis actius hidratants, emol·lients i calmants per a refrescar, hidratar i suavitzar la pell. També s’utilitzen extractes i olis vegetals (sèsam, alvocat) que, a concentracions adequades, permeten reduir la concentració dels agents filtrants, així com els agents water-proof o water resistant, que garanteixen la resistència i impermeabilitat a l’aigua.
Després d’exposar-se al sol és convenient l’ús de cosmètics destinats a hidratar, refrescar i fins i tot reduir l’eritema solar i calmar la pell.
Productes bronzejadors
Els cosmètics bronzejadors formen un tipus de productes de característiques diferencials dins de l’anomenada cosmètica solar. Existeixen dos tipus de productes, els activadors del bronzejat i els autobronceadors. Però cal tenir en compte que, per si sols, no protegeixen de la radiació solar, llevat que també continguen filtres UVA i UVB, alguna cosa que no sempre ocorre.
Els productes bronceadors actuen activant els mecanismes naturals de la pell que originen el bronzejat, per la qual cosa potencien la síntesi de la melanina quan sobre esta incideix la radiació UV.
Solen estar formulats amb principis actius relacionats amb la melanina o el procés de melanizació en el qual intervé la tirosina, la tirosinasa, la DOPA, etc. També poden utilitzar-se per a la mateixa fi extractes vegetals: és el cas de la carlota, pela de nou verda, cítrics, etc. No obstant això, dins del grup dels autobronceadors s’inclouen cosmètics que proporcionen coloració a la pell sense necessitat d’estar esta exposada a la radiació solar. El seu mecanisme d’acció es basa en la reacció dels seus principis actius amb la queratina i altres proteïnes de l’epidermis. Estos són la DHA (dihidroxiacetona), l’extracte de te, l’oli de carlota i l’extracte oliós de nou. Per a aconseguir un bronzejat homogeni i evitar que apareguen unes zones més pigmentades que unes altres, l’aplicació del autobronceador ha de ser realitzada de forma molt homogènia. També és convenient realitzar prèviament un píling amb un exfoliant per a homogeneïtzar la superfície cutània.
Preparats per a després del sol
Després d’exposar-se al sol és convenient l’ús de cosmètics destinats a hidratar, refrescar i fins i tot reduir l’eritema solar i calmar la pell. Esta és la funció dels preparats per a després del sol (after-sun), que tenen una acció antiinflamatòria i antiirritant. Per a açò, incorporen extractes vegetals de calèndula, áloe, camamilla, regalèssia i saüc (rics en flavonoides) o molècules com el alfabisabolol, procedent de l’extracte de camamilla. Quan el que se cerca és una acció cicatritzant i epitelitzant també s’empren extractes vegetals de centella, alvocat i hipericón, així com substàncies actives com la al·lantoïna i el pentanol. Finalment, amb la finalitat d’afegir propietats antioxidants, contra els radicals lliures i regeneradores, s’incorporen derivats de la vitamina I, palmitat o acetat de retinol o oli de borraja, cotó i onagra.
Fotoprotecció pediàtrica
En el cas del bebé, la fotoprotecció cobra un paper fonamental. La pell dels xiquets (especialment si estos són molt xicotets) és molt més delicada (el mantell hidrolipídico protector és més fi i menys resistent) i es troba més desprotegida enfront de l’efecte advers de les radiacions, a causa de la immaduresa de les seues funcions cutànies. A estes edats, la pell posseeix menys queratina i els seus melanòcits estan poc pigmentades. A més, abans dels 3 anys, el sistema termoregulador encara no està totalment desenvolupat, per la qual cosa és més fàcil que puguen patir d’insolacions. Per tot açò, resulta de vital importància l’ús d’un producte protector especialment elevat d’ús pediàtric.
Convé aplicar el producte mitja hora abans de l’exposició al sol i amb la pell ben seca (açò és aplicable en qualsevol cas, no solament en xiquets) i no usar colònies, ja que contenen ingredients que poden causar al·lèrgies i irritacions en contacte amb el sol. Així mateix, cal recordar que els núvols no bloquegen el pas dels rajos UV, per la qual cosa igualment ha d’utilitzar-se un fotoprotector en els dies ennuvolats i fins i tot si s’està a l’ombra, ja que l’arena i l’aigua actuen com a potents reflectores dels rajos del sol. Convé utilitzar, a més, una indumentària adequada que els protegisca (barret, ulleres de sol, una samarreta de màniga curta i pantalons curts) i donar-los aigua freqüentment per a evitar una deshidratació. Els xiquets molt xicotets no haurien d’exposar-se al sol, i en tot cas ha d’evitar-se la franja horària de les 12 a les 16 hores i sempre utilitzar productes formulats especialment per a la pell infantil, amb un FPS elevat (entre 20 i 30), i resistent a l’aigua. Hem de renovar freqüentment l’aplicació del producte (cada dues hores i cada vegada que s’introduïsquen en l’aigua).
