València ha estat envoltada històricament per tres muralles diferents, construïdes en diferents períodes històrics: la romana, la islàmica i la cristiana.
La construcció de la muralla cristiana.
Parlant d’aquesta última, la primera decisió per construir-la la va prendre el rei Pere el Cerimoniós l’any 1337 com a conseqüència del perill potencial que suposava la possible invasió de la península per part del sultan del Marroc. Però no és fins l’any 1351 que s’estableix el seu traçat definitiu, què englobava totalment l’antiga muralla d’època musulmana construïda dos segles abans. Els motius que n’acceleraren la seua construcció foren bàsicament tres:
– Les guerres amb Castella. Pere I de Castella (el Cruel), què pretenia annexionar el Regne de València a Castella. Aquest fou el principal motiu.
-La integració dins la ciutat dels nombrosos ravals que havien sorgit des de l’entrada de les tropes cristianes de Jaume I, que havien quedat fora de l’antiga muralla islàmica, sense possibilitat de defensa.
-La defensa de la ciutat contra les periòdiques inundacions produïdes pel riu Túria, que històricament moltes d’elles havien sigut catastròfiques per a la ciutat.
Tot i que alguns treballs de construcció previs ja havien començat uns anys abans, no va ser fins al 1356 quan s’encetà l’edificació sota la direcció del mestre pedrapiquer Guillem Nebot, fent-se inicialment d’una manera un tant precipitada i precària, provocada per la urgència de la guerra amb Castella.
Com a material de construcció s’utilitzà terra piconada barrejada amb calç i còdols (tàpia). Les dues cares de la muralla es van revestir de calç per tañ de previndre el desgast de la seua superfície, a excepció de la que discorria per la part nord de la ciutat, que es va revestir de pedra per poder suportar millor els embats de les riuades del Túria.
L’any 1358 les obres restaren interrompudes. Aquell any la nova muralla que estava construint-se va ser parcialment destruïda per una nova forta riuada. Aquest fet va provocar que uns dies més tard Pere el Cerimoniós creara un organisme nou per gestionar la reparació dels danys causats per les riuades, i a més la gestió de la construcció de la pròpia muralla: la Junta dels Obrers de Murs i Valls. El 1406, com a conseqüència de les noves inundacions que es produiren aquell any, l’organisme es reestructurà i adoptà el nou nom de Fàbrica de Murs i Valls.
La muralla va quedar acabada l’any 1370, encara que durant els anys posteriors les obres de manteniment i de reforç continuaren, atesa la precarietat constructiva que presentaven alguns trams. Aquell nou cèrcol defensiu tenia un perímetre d’uns 4,6 km, molt superior al de l’anterior de la muralla islàmica. Tenia una alçada d’uns 8 m. i un gruix d’uns 2,5 m. Als seus peus es va construir un fossat de 9 m. d’amplada per 3,5 m. de profunditat. què havia d’arreplegar les aigües brutes de la ciutat. Aquell fossat es va anomenar la Vall. L’aigua era alimentada bàsicament per la sèquia de Rovella. El manteniment del fossat era també responsabilitat de la Fàbrica de Murs i Valls.
Els portals de la muralla cristiana.
Van ser dotze els portals que es van obrir a la muralla per donar entrada als principals camins que arribaven a la ciutat. La muralla romana n’havia tingut quatre i la islàmica set. Dels dotze, n’hi havia 4 principals orientats aproximadament als quatre punts cardinals, què coincidien amb els principals camins d’accés a la ciutat. S’anomenaven “portals majors”: els de Serrans, del Mar, de Sant Vicent i de Quart. Els 8 restants es coneixien com a “portals xics”.
A continuació podeu veure un mapa amb la ubicació i els noms d’aqiests dotze portals de la muralla tardomedieval de València:
Tots els portals havien estat construïts entre els anys 1356 i 1362. El seu disseny es va fer a manera d’un cub simple construït amb carreus amb una porta central, seguint la pauta arquitectònica de torre-portal que era comú aleshores arreu de la Corona d’Aragó.
No obstant això, hi va haver un 13é. portal a la muralla.
El 13é. portal de la muralla cristiana: el portal dels blanquers.
Aquest portal es va obrir anys més tard, concretament el 1400, encara que per la seua estructura arquitectònica sense torre adossada, en forma d’una simple porta a la muralla, se’l considera més un portell que un portal. El seu autor va ser el mestre pedrapiquer Bernabeu Tàrrega. Es coneixia amb el nom de portal dels blanquers.
Però, quin va ser el motiu que va provocar l’obertura d’aquest 13é. portal?
Aquest portell consistia en una porta rematada amb un arc de mig punt, del qual penjava una campana i on hi havia al capdamunt un penell de ferro forjat. A la zona baixa, per la part interior, tenia un bell cassetonat al sostre que estava fet a base de socarrats, amb motius al·lusius al gremi de blanquers. Als seus laterals es van posar unes barres de ferro per impedir el pas de cavalleries i carruatges.
La seua ubicació se situava molt a prop del portal de Serrans, en concret al llenç de muralla que es coneixia com a mur dels blanquers, ubicat entre aquest portal i el portal Nou. La seua funció principal no era realment la de permetre el trànsit de persones que entraven o eixien de la ciutat, sinó el de facilitar als blanquers l’accés fàcil i ràpid a l’aigua que transcorria pel fossat que envoltava exteriorment la muralla, la qual era alimentada per la sèquia de Rovella, com he comentat ades.
Els blanquers eren els adobers de pells. Quan el rei Jaume I va conquerir la ciutat als musulmans l’any 1238, els va concedir terrenys al raval islàmic anomenat de Roters, que se situava fora de la muralla musulmana, tot just al costat de la porta de Bab al-Qantara i del riu Túria. La raó per situar-se fora de la muralla era per les males olors que produïa el tractament de les pells, la qual cosa aconsellava el seu distanciament de la població. A més, la proximitat al riu els proporcionava de manera ràpida l’abundant aigua que necessitaven per a la seua activitat.
El portell dels blanquers en els documents gràfics històrics de València.
Tenim una visió del portal dels blanquers en tres documents gràfics històrics de València, fets en diferents segles. El més antic d’ells és el gravat realitzat pel dibuixant i paisatgista flamenc Anton Van der Wyngaerde l’any 1563, fet per encàrrec del rei Felip II. Aquest gravat ens mostra la façana nord de la ciutat des d’una perspectiva exterior, incloent-hi les muralles, torres, els cinc ponts sobre el riu Túria i el paisatge circumdant.
Posteriorment el cartògraf i pintor italià Antoni Mancelli, al servei de Felip IV, va realitzar un plànol axonomètric de la ciutat l’any 1608. I el tercer document és el del famós plànol realitzat pel teòleg i matemàtic Pare Tomàs Vicent Tosca l’any 1704.
D’aquests tres documents, el dos que considerem més precisos son el gravat de Wyngaerde i el plànol del Pare Tosca. Ambdós situen el portell de blanquers entre la primera i la segona torres situades a l’esquerra del portal de Serrans. Antonio Mancelli, però, el situa entre la segona i la tercera torres, cosa que sembla ser un error o una imprecisió. En el seu plànol podem trobar també altres imprecisions.
La situació del portell dels blanquers.
Per tant, donant la veracitat als dos documents coincidents en aquest aspecte, el portell de blanquers se situaria molt aproximadament davant del número 6 de l’actual carrer de les Blanqueries, prop de la seua confluència amb el carrer Garcilaso.
En les següents fotografies mostre on es trobaria aqueix 13é. portal de la muralla de València:
Fonts/referències:
-“Valencia en Blanco y negro. La desaparecida Casa dels Blanquers” (26.01.21).
-Libro “Las murallas de Valencia” (José Ferrandis, Gumersindo Fernández Serrano, Enrique Ibáñez López).
-“Las murallas de Valencia. Historia, arquitectura y arqueología” (Tesis doctoral de José Ferrandis Montesinos).
