En alguns apunts anteriors havia parlat de Cayetano Ripoll, un lliurepensador que l’any 1824 exercia com a mestre en un llogaret de Russafa, i que malgrat ser molt estimat i apreciat per molts dels que el coneixien, va ser denunciat per no seguir els manaments de la doctrina catòlica, sembla ser que per la mare d’un dels seus alumnes.
Arran d’aquella denuncia, Ripoll fou empresonat i, desprès de ser jutgat sense cap garantia procesal, fou executat com heretge per fets com “no anar a missa ni portar als seus alumnes en els dies de precepte, no eixir a la porta de la barraca on feia classes per saludar el pas del Viàtic o per substituir en les oracions de classe la expressió «Ave Maria» per «Lloat siga Déu»“.
En aquells apunts que vaig publicar podeu conèixer els detalls de com va ser el seu processament i condemna per heretgia, duta a terme per part de la Junta de Fe que en aquells moments funcionava a València, al marge de tot control oficial:
Molt s’havia especulat fins fa poc sobre l’indret on es trobaria la barraca-escola en què Cayetano Ripoll vivia i feia les classes als xiquets que vivien en aquella part de l’horta de Russafa. En aquella època a Espanya molts mestres vivien de la caritat dels pares dels alumnes o dels seus veïns, i solien habitar al mateix lloc on feien les classes. I Cayetano Ripoll no hi era una excepció.
La jurisdicció de Russafa aleshores abastava un ampli territori d’horta que arribava fins a la mar, incloent-hi Natzaret i Pinedo, entre d’altres pedanies. L’indret on Cayetano vivia i impartia les classes se suposava es localitzaria en l’àrea que actualment coneixem com la Punta, una pedania de València situada al districte de Quatre Carreres, entre el nucli històric de Russafa i la mar.
Fa uns anys, una detallada investigació cartogràfica duta a terme per una persona, Guillermo González, va localitzar la barraca-escola del mestre amb precisió. I no només això. Perquè també va poder trobar la ubicació de l’alqueria d’uns amics del mestre que solia visitar amb freqüència, indret on sembla que va ser detingut per les autoritats el dia 29 de setembre de 1824 per ser conduït a la presó de Sant Narcis a València, d’a on ja no eixiria fins a ser executat dos anys més tard en la forca de la plaça del Mercat.
A continuació podeu veure un mapa de València i de la seua horta fet pels francesos durant el setge napoleònic a la ciutat de l’any 1812. En ell es localitza l’àrea on estava la barraca-escola del mestre Ripoll:
La investigació de Guillermo González prengué com a referència un opuscle anomenat “El maestro Ripoll, Valencia” publicat l’any 1906 pel secretari de l’Ajuntament de València, Tomás Giménez Valdivieso. Aquest opuscle resulta especialment interessant pel fet de què quan Valdivieso va recopilar la informació sobre el mestre, l’any 1894, encara vivien alguns dels seus alumnes amb els que ell va poder parlar, els quals li van aportar dades rellevants sobre la seua personalitat i el lloc precís de l’horta on van succeir els fets.
En l’opuscle es feia referència a que l’escola se situava “a l’entrada de la senda que hi ha des del camí de Pinedo al pont de la Lloseta“, en una barraca de les que en l’horta deien de vuit costelles, amb dos pisos. L’opuscle també esmentava que aquesta barraca “havia estat reemplaçada per una alqueria, les senyes de la qual són: camí de Pinedo, trast setè (no té número). Es diu alqueria del Curro, i en ella hi ha un estanc”.
A partir d’aquesta informació, i després de consultar diferents mapes cadastrals i plànols cartogràfics municipals de la València del segle XIX i principis del XX, i d’obtindre algunes informacions de famílies establertes a la Punta des de fa molts anys, Guillermo va poder localitzar el lloc precís on s’ubicava la barraca de Cayetano Ripoll. Aquest indret es troba ocupat per una casa que es situa en el número 211 de l’actual Avinguda de Jesús Morante i Borràs de València.
A la capçalera de l’apunt podeu veure una fotografia d’aquest habitatge. I a continuació un altre parell més, així com la seua localització en el Google maps:
Guillermo González va poder constatar amb el propietari de l’actual habitatge que aquella alqueria era coneguda a La Punta com la «Casa de Curro», perquè un avantpassat seu al qui li mancava un braç era conegut com el Curro. El propietari li va confirmar també que antigament hi havia allà un estanc, i que les escriptures de propietat de l’immoble reflectien que estava ubicada a la «Partida del Perú, en el Trast Setè», la qual cosa confirmava fil per randa la informació assenyalada en l’opuscle de Giménez Valdivieso.
Posteriorment Guillermo va voler validar la seua recerca amb la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, la qual desprès de estudiar el seu treball, va avalar-la en un informe en què es lloava la “rigorosa anàlisi documental” feta per l’autor i s’assegurava que “la hipòtesi és sòlida i ben fonamentada… Per tot això concloem que la localització indicada per l’autor és la més probable com a emplaçament”.
Com he esmentat ades, Guillermo Gonzalez va localitzar també l’emplaçament de l’alqueria de José Vivó “l’arrocer”, que era l’habitatge que el mestre Ripoll solia visitar per les nits i on va ser detingut per ser conduït a la presó de València. Aquesta alqueria, ja desapareguda, es trobaria antigament en el lloc on a hores d’ara s’ubica un habitatge situat al numero 41 del Camí del Valladar.
A continuació podeu veure algunes fotografies d’aquest habitatge i de la seua ubicació vista en el Google maps:
A continuació podeu veure a on es localitzarien la barraca de Cayetano Ripoll i l’alqueria de “l’arrocer”, separades entre si uns 700 metres de distància:
