En l’apunt anterior havia parlat de la muralla gòtica que envoltava València des de mitjans del segle XIV.
Aproximadament des de tres segles abans de la seua construcció, la ciutat ja estava rodejada per una altra muralla que res tenia que envejar en bellesa i robustesa a la nova muralla cristiana: la muralla àrab.
Si passegem per la plaça dels Furs, al costat de la Porta de Serrans (una de les dues portes que han sobreviscut a l’enderrocament de la muralla medieval cristiana, junt a la de Quart), en el seu número 2 hi veurem una tenda de fer tatuatges que reserva als seus visitants una sorpresa molt especial. Si entrem en ella, al fons podrem observar un antic i robust mur que no és una altra cosa més que, precisament, un llenç d’aquesta muralla musulmana de València. Un mur, ni més ni menys, que te deu segles d’antiguitat. Certament, tot un luxe per a aquest negoci.
Ací teniu unes fotografies d’aquesta tenda, per a què pugau localitzar-la amb facilitat en la plaça, on podeu veure també també el seu interior (una de les fotografies de la muralla és la que figura en la capçalera d’aquesta publicació). Des d’aquestes línies vull agrair als seus propietaris la seua amabilitat en deixar-me prendre aquestes fotografies que ara compartisc amb tots vosaltres:
Però si eixim de la tenda de tatuatges i donem la volta a l’illa de cases per caminar pel carrer de les Roques, hi trobarem allà una altra tenda, en aquest cas un negoci d’elaboració i venda d’artesania pròpia. Però aquesta botiga ofereix als seus visitants també alguna cosa més que la seua artesania: en el seu fons podem observar també la muralla islàmica de València, a l’igual que succeeix en la de tatuatges de la plaça dels Furs.
Com he fet en l’anterior, vos mostre també algunes fotografies on hi assenyale la seua posició des del carrer i el seu interior. A l’igual que en la tenda de tatuatges, he d’agrair al seu propietari el que m’haja deixat passar al seu interior per a prendre aquestes fotografies que vos mostre a continuació:
Si hem entrat en ambdues botiges a veure la muralla, en realitat el que haurem observat en elles no és una altra cosa més que el mateix llenç de muralla àrab, però en un cas vista “intramurs” de la ciutat musulmana des de la tenda de tatuatges, i en un altre cas vista “extramurs” des de la d’artesania. El “dins i fora” de la muralla àrab que travessa pel seu interior l’illa de cases ubicada entre la plaça dels Furs i el carrer de les Roques.
Però la botiga d’artesania encara ens reserva una altra sorpresa més, malauradament invisible per als seus clients i visitants: un antic dipòsit per a l’adob de pells, desconec si d’origen islàmic o ja cristià.
Aquests dipòsits es concentraven en les teneries o blanqueries (d’ahi el nom del carrer Blanqueries que es troba just al costat), llocs on es feia aquesta activitat, el quals s’instal·laven extramurs de les ciutats precisament per la mala olor que originaven. Normalment s’establien també sempre al costat d’algun riu, en aquest cas del Túria, per la pròpia naturalesa de l’activitat, que necessitava aigua abundant i corrent. Per això aquest dipòsit, ara cobert per una planxa metàl·lica per facilitar la seua conservació en la mateixa base de la muralla, podem trobar-lo a la banda de la muralla que donava a l’exterior de la ciutat, separat dels habitatges i dels carrers.
En aquesta fotografia assenyale amb una fletxa groga on es troba exactament aquest dipòsit medieval dins de la tenda:
Em sembla interessant adjuntar també a continuació una fotografia aèria de l’illa de cases on es troben situades ambdues botigues, en la que he assenyalat amb sengles fletxes grogues les seues respectives ubicacions, i amb un traç gros groc el traçat que segueix la muralla islàmica per l’interior de l’illa de cases i la seua prolongació pel carrer de Palomino. Així podreu entendre millor tot el que he explicat en aquest apunt sobre la muralla àrab de València:
