La plaça de l’Ajuntament de València és la més gran de les places amb què compta la ciutat.
De segur molts de nosaltres hem passejat per ella en multitud d’ocasions, però potser el que mai ens hem preguntat és a què obeeix la seua curiosa forma: aproximadament quadrada (lleugerament trapezoïdal) en el seu costat més pròxim a l’Estació del Nord, però definitivament triangular en la part que conflueix amb el carrer de Sant Vicent Màrtir.
Una forma sense dubte atípica, però que respon al que podríem anomenar «un fòssil urbà”. És a dir, a la fossilització d’un espai històric preexistent.
La història d’aquest espai arranca, ni més ni menys, en l’època de Jaume I. El Rei, en un compromís amb els monjos franciscans que el van acompanyar en la conquesta de la ciutat, els va concedir abans d’entrar-hi, concretament el 3 de maig de 1238, uns terrenys extramurs propers a la muralla islàmica. Aquests terrenys es corresponien amb els de l’actual plaça de l’Ajuntament.
Els franciscans van edificar allà el seu convent, que amb el pas dels anys va anar ampliant-se en la mesura que molts nobles i personatges importants de la ciutat van voler ser soterrats entre els seus murs.
Amb la construcció de les noves muralles cristianes en 1356, el convent romangué ja intramurs de la ciutat, i tota la zona va passar ben prompte a integrar-se en la nova trama urbana de la ciutat.
El convent va assolir el seu màxim esplendor entre els segles XIV i XVII. En principi el que es coneix de la seua estructura ho sabem a través del plànol del Pare Tosca, que ens dóna una idea molt aproximada de com era. La part del convent en si, que incloïa dos grans claustres gòtics, correspondria a la part més “quadrada” de la plaça, mentre que la part “triangular” es correspondria amb l’ubicació dels seus jardins i horts.
Ací teniu un gravat d’època d’aquell magnífic convent:
Després de passar per diverses vicissituds històriques, malauradament el convent va ser finalment enderrocat l’any 1891, passant a convertir-se l’espai físic que ocupava en una nova i gran plaça, la principal de la ciutat, ja que des de la instal·lació de la Casa de la Ciutat (actual Ajuntament) en 1854 en la que era la Casa d’Ensenyament, s’havia establert allà un nou centre urbà, en contraposició al centre històric format per la plaça de la Mare de Déu i els seus edificis adjacents.
Adjunte a l’apunt una vista del convent del plànol del Pare Toscà, de principis del segle XVIII, i una fotografia aèria actual de la plaça, en les quals es pot apreciar la gran analogia en les formes dels seus respectius espais:
