L’església de Sant Joan del Mercat, més coneguda en castellà com dels Sants Joans, situada al costat del Mercat Central i front a la Llotja, és una de les esglésies més antigues i populars de València.
El seu origen, igual que la resta de parròquies fundacionals de la ciutat, va ser una mesquita sobre la qual es va edificar una ermita l’any 1240, dos anys després de la presa de València per les tropes cristianes del Rei Jaume I.
La seua façana principal dóna actualment a l’avinguda de l’Oest, ara plaça de la Ciutat de Bruges. Presenta sobre la porta d’entrada un gran òcul de pedra, probablement d’origen medieval.
Davant d’aquesta façana s’estenia antigament el seu cementeri parroquial. Cal recordar que la ciutat, fins a principis del segle XIX, va estar plena de cementeris parroquials, normalment adossats a les seues respectives esglésies.
Així va ser fins que una Reial Cèdula expedida per Carlos III en 1787, ordenava desterrar els cementeris parroquials de l’interior de les ciutats, per motius higiènics i d’espai. Mesura que imitava a la promulgada a França en 1776.
Però va ser en un altre decret emès en 1812 quan es va ordenar taxativament que no es feren més soterraments en els cementeris de les parròquies, de manera que a partir d’aquell moment tots els soterraments es van fer ja en el recent construït Cementeri General de València.
Doncs bé, si passegem enfront d’aquesta façana de Sant Joan i l’observem “amb ulls curiosos”, descobrirem a la dreta de la portada una antiga placa que diu “Plaza del Cementerio de S.Juan”. Una plaça ja inexistent que ens transporta al passat quan, abans de ser construïda l’avinguda de l’Oest i la plaça de Bruges, allà existia aquesta plaça que se situava, precisament, sobre l’antic cementeri parroquial de l’església.
Adjunte a continuació sengles fotografies, una de la façana a on he indicat on es troba l’esmentada placa, i una altra de la pròpia placa:
