En un article que vaig publicar fa un temps en aquesta web, parlava de quina havia estat la primera sala de cinema estable que hi havia hagut a València. A l’enllaç que podeu trobar a continuació podeu llegir-ho, la qual cosa és recomanable abans de continuar la lectura d’aquesta publicació:
Tal com comentava en aquell article, el Cinematògraf La Paz, malgrat haver sigut la primera sala estable completament dedicada a la projecció de pel·lícules de cinema a València, no havia estat el primer espai on els valencians havien assistit a aquestes projeccions.
Els germans Lumière i l’arribada del cinema a Espanya.
La història del cinema en el món va començar quan els germans Lumière van inventar una màquina que els permetia gravar i projectar imatges en moviment. Aquest invent el van anomenar “cinematògraf”, i ho van patentar el 13 de febrer de 1895.
Els Lumière van rodar la seua primera pel·lícula a Lió (França) el 22 de març de 1895. La primera exhibició comercial de les seues pel·lícules, una sèrie de curtmetratges de menys d’un minut de durada, la realitzaren el 28 de desembre de 1895 al Saló Indi del Grand Cafè de París.
Tot just uns mesos després arribava el cinema a Espanya. La primera projecció pública del cinematògraf al nostre país la va realitzar un jove francès que actuava com a enviat especial dels Lumière per donar a conèixer el seu invent a Espanya. Tingué lloc en un local de la Carrera de San Gerónimo de Madrid, el 14 de maig de 1896.
El Teatre-circ Apolo, primera sala per a veure cinema a València.
Uns mesos més tard, concretament el 10 de setembre, València s’anava a convertir en la segona ciutat de l’estat on es realitzaria una projecció cinematogràfica. Tan sols havien passat nou mesos des que els germans Lumière havien fet la seua presentació a París. L’indret triat per a tal esdeveniment va ser el Teatre-Circ Apolo, local que havia estat inaugurat el 1876 i que s’ubicava al carrer Llarg de la Sequiola, actualment carrer de Don Juan de Austria, exactament on a hores d’ara es troba la galeria comercial Boulevard Austria. De fet, l’edifici actual ahi existent s’anomena “Edificio Apolo”, en record del desaparegut teatre.
Va ser el propietari d’aquell teatre, l’empresari sr. Roig, qui va fer vindre a València al tècnic francès Charles Kalb amb el seu cinematògraf i els seus rotllos de pel·lícules sota el braç, per programar una sèrie de sessions de cinema de diverses pel·lícules al seu teatre. El material cinematogràfic de Kalb, que era un exhibidor de cinema ambulant que en aquella època anava mostrant l’invent dels Lumière per diferents ciutats espanyoles, no era propi sinó dels mateixos germans Lumière i de l’il·lusionista i cineasta francès Jean Méliès.
La primera pel.lícula vista a València.
Aquell dia, amb un teatre ple de gent de gom a gom, per la gran expectació que havia generat a la ciutat l’arribada del cinematògraf, després de l’actuació de la Companyia de Comèdies Còmiques de l’actor i autor valencià Juan Colom, li va tocar el torn a la pel·lícula “La coronació del Zar de Rússia”, que en aquell moment esdevingué la primera pel-licula de cinema en ser projectada a València.
La pel·lícula es va projectar sobre un gran llenç blanc que penjava sobre l’escenari, a manera de gran llençol. Sobre la projecció, una de les cròniques periodístiques de l’època assenyalava que es tractava “d’una llanterna elèctrica, la llum de la qual s’enfoca en llargues tires de fotografies instantànies, les quals per mitjà d’un potent reflector, es produeixen engrandides les figures fins a la seua grandària natural sobre un gran bastidor de llenç blanc”, mentre que un altre diari ho descrivia com “un aparell que, com indica el seu nom, dóna animació a la fotografia reproduint amb fidelitat escenes de la vida real”.
A continuació podeu veure una versió acolorida (acolorida posteriorment) d’aquella peli.lcula:
Aquesta pel·lícula havia estat rodada feia tan sols quatre mesos abans, concretament el 26 de maig de 1896. El seu rodatge l’havia fet un dels millors tècnics que en aquells moments tenien els germans Lumière, un jove anomenat Francis Doublier. Doublier havia viatjat fins a Rússia per rodar l’històric esdeveniment de la coronació del Zar Nicolau II, i va aprofitar el seu viatge per obrir una sala de cinema al Teatre de cera de la ciutat de Sant Petesburg, realitzant ahí la primera exhibició de cinema a Rússia.
Les altres pel.lícules que es van poder visionar aquell primer dia de cinema a València.
A la pel.licula ‘La coronació del Zar de Rússia’ en el Teatre Apolo, li van seguir aquell dia quatre pel.licules més com ara ‘L’arribada d’un tren’, ‘Un famós dentista’, ‘Escenes de platja’ o ‘Una nit terrible’, totes elles minimetratges de curtíssima durada, conegudes aleshores amb el nom de “quadres”. L’èxit que tingué entre el públic l’exhibició d’aquells cinc minimetratges, va fer que la seua exhibició al teatre Apolo es prolongués un mes més del que havia estat previst, fins al 26 d’octubre.
A continuació podeu visionar també una altra d’aquelles pel.licules, concretament la de ‘L’arribada d’un tren’:
Després d’aquella primera exhibició de cinema a València, el diari Las Provincias parlava d’«èxit espontani i sorollós aconseguit en la primera exhibició a què va acudir nombrós públic, que anirà en augment a mesura que es conega l’espectacle (…) Els quadres vivents, que copien fidelment animadíssimes escenes, grandioses unes i graciosíssimes altres, van ser molt aplaudides per la nombrosa concurrència, a la qual Mr. Kall va correspondre amb una altra vista com torna».
En els mesos següents altres locals, com ara el Teatre Ruzafa o el Teatre Principal, es van sumar a la projecció de nous “quadres”.
Malauradament el Teatre-Circ Apolo va desaparèixer de la memòria física de la ciutat l’any 1969, en no poder resistir la pressió urbanística de l’època. Amb ell desapareixia el primer local on es va poder visionar pel·lícules de cinema a València.
Fonts/referències:
-Blog “La Valencia insólita”, de Roberto Tortosa.
-Llibre “Cines olvidados: Valencia, periferia y pedanías”, de Severiano Iglesias Tortosa.
-Pàgina web “Prospectos de cine”, de Paco Moncho.
-“La llegada del cine al País Valenciano” (Diccionario del Audiovisual Valenciano, Generalitat Valenciana).
-Pàgina web “Cinemanía. La claqueta de la historia” (20 minutos).
-Blog “Valencia en Blanco y Negro”.
-“1896, el primer año de cine en Valencia” (F.P. Puche, diario Las Provincias).
