Si passegem pels jardins del Parterre fins a la confluència amb el carrer de la Pau, probablement ens cridarà l’atenció la magnífica façana de ceràmica verda i balcons amb forja de ferro d’un habitatge que ocupa aquesta cantonada. Es tracta de l’edifici Bolinches. A la seua façana destaca, a més, un ampli mirador de fusta i vidre gens comú a les nostres latituds.
La primera sala de cinema a l’edifici Bolinches.
L’edifici fou construït entre els anys 1903-1905 pel mestre d’obres valencià Manuel García Sierra, en una arquitectura que reflectia una transició de l’eclecticisme al modernisme. La seua singular bellesa, que podríem també qualificar d’afrancesada, es complementa amb un fet històric gens menyspreable en la història de la ciutat, com va ser el d’albergar als seus baixos el primer cinema estable de València.
El primer cinema del món havia estat inaugurat l’any 1896 a la ciutat de Buffalo, als Estats Units, un any després de la invenció del cinematògraf per part dels germans Lumière, un invent que anava a revolucionar d’una manera, en aquells moments inimaginable, el món de la imatge i de l’oci arreu del món.
La seua inauguració es va produir el 26 de març de 1905, molt poc temps després d’haver finalitzat les obres de construcció de l’edifici. La seua entrada es localitzava al carrer de la Pau, on a hores d’ara s’ubica una Oficina de turisme, en el número 48.
L’interior d’aquella sala de cinema.
Si entrem a l’interior de l’Oficina de turisme, ens trobarem davant d’un gran taulell darrere del qual treballen diversos empleats que atenen amablement els turistes que hi entren, proporcionant-los tota la informació turística que requereixen sobre la ciutat. En aquest espai actualment de treball i turisme, encara podem veure les esveltes columnes originals de ferro forjat entre les quals se situaven les butaques dels espectadors, que encara ens fan entreveure com seria aquella antiga sala de cinema pionera en València.
En la capçalera d’aquest article i a continuació, podeu veure algunes fotografies actuals del seu interior:
Les sales on es podia veure cinema a València.
En aquell moment les projeccions cinematogràfiques no eren estranyes a la ciutat, ja que des de feia una dècada els ciutadans de València havien pogut gaudir d’elles en sales improvisades, com ara els teatres, on les funcions teatrals i les de sainets alternaven amb les cinematrogràfiques.
Teatres com l’Apolo, el Russafa, el Principal, el Princesa i el Saló Novetats van ser les primeres sales en exhibir pel·lícules de cinema en la nostra ciutat. També es projectaven als coneguts com a “barracons de cinematògraf”, construccions ambulants fetes de fusta o de tela, com les carpes.
Les primeres sales de cinema a València.
Al Cinematògraf de la Pau, que és el nom amb què es va conèixer aquella sala de cinema, el va seguir el Cinematògraf Modern, que inaugurà les seues sessions de cinema uns mesos després, concretament el 10 de desembre de 1905, esdevenint així la segona sala de cinema estable de la ciutat. S’hi ubicava al carrer de les Barques, cantonada amb la plaça d’Emilio Castelar, actualment de l’Ajuntament, encara que la seua vida en aquesta localització fou prou efimera, tot just un any i mig, a causa de l’enderrocament del barri de pescadors de la ciutat. Aquesta circumstància el va obligar a canviar d’ubicació al proper carrer de la Sang, cantonada també amb la plaça d’Emilio Castelar.
En vista de la gran acollida que tingueren les projeccions de pel·lícules en aquestes dues sales de cinematografia per part del públic valencià, en anys successius es van anant obrint altres sales estables com ara el Cinema Túria, el Saló-Cinema Romea, El Cid, el Coliseu Imperial i el Cinema Sport.
El Cinematògraf de la Pau només va estar en actiu durant quatre anys, fins al 1909. Al remat, aquest cinema de l’edifici Bolinches quedarà per sempre en la memòria històrica de la ciutat com a fita fundacional de les sales de cinema a València.
PD: Vull agraïr la gentilesa de Martín Riera, coordinador de l’Oficina de turisme del carrer de la Pau, per haver obtingut els premisos necesaris per poder fer les fotografies d’interior, i també l’amabilitat de tots els seus empleats.
Fonts/referències:
-Blog “La Valencia insólita”, de Roberto Tortosa.
-Llibre “Cines olvidados: Valencia, periferia y pedanías”, de Severiano Iglesias Tortosa.
-Pàgina web “Prospectos de cine”, de Paco Moncho.
-“La llegada del cine al País Valenciano” (Diccionario del Audiovisual Valenciano, Generalitat Valenciana).
-“120 años del Cinematógrafo de La Paz, el primer cine de Valencia” (Culturplaza, Valencia Plaza)
