Una torre de fa mil anys, al bell mig del barri del Carme.

Explicava el cronista musulmà Al-Udri, allà pel segle XI, que durant el govern d’Abd-al-Aziz (el primer governador de la taifa de Balansiya, nét d’el famós cabdill musulmà Almanzor) es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de València.

A jutjar pels seus comentaris, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar islàmica dins d’Al-Andalus, ja que la va descriure de la següent manera: “No es coneix a l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.

Les muralles islàmiques de Balansiya es van construir entre els anys 1021 i 1061, utilitzant la tècnica constructiva del tàpia de formigó amb farciment de pedres, prou comú en aquells temps.
Les torres defensives originals d’aquella magnífica muralla tenien una planta semicircular. En el segle següent, les que es van construir de nou van evolucionar a una forma de planta quadrada. Per tant, podem esbrinar la seua època de construcció només considerant la seua forma.

Les torres eren massisses fins al darrer pis, en què s’obria una estança voltada per facilitar la defensa. Es col·locaven a una distància entre una i altra d’aproximadament 26 metres.
L’amplada mitjana d’aquella muralla era d’uns 2,25 mts., la qual cosa li donava una extraordinària robustesa. Cal recordar que va aguantar perfectament els durs setges als que van sotmetre a la ciutat de València les tropes del Cid i desprès les del rei Jaume I.

[the_ad id="187213"]

En l’apunt anterior havia parlat de la posada de l’Àngel, una de les posades històriques que tingué València fins que va ser tancada després de la gran riuada que va patir la ciutat l’any 1957, ja que va quedar completament destruïda.

Comentava en aquest apunt que la posada es trobava enganxada a un llenç i a una torre de l’antiga muralla islàmica, coneguda com la torre de l’Àngel. Precisament aquesta torre va ser una de les que s’hi van construir durant el regnat d’Abd-al-Aziz. Podem veure el seu aspecte de prop en la fotografia de capçalera d’aquesta entrada.

Aquesta torre i el llenç de muralla, en un estat actual lamentable de mig abandonament, podem veure-l’s en un solar tancat per una reixa que es troba en el carrer d’en Borràs, molt a prop de l’esmentada plaça de l’Àngel. Allà podem gaudir d’aquest autèntic monument de l’arquitectura defensiva musulmana, que ha resistit el pas de mil anys d’història de València, la qual cosa parla per si mateixa de la extraordinària robustesa que la va caracteritzar, tal com assenyalava el cronista Al-Udri.

En aquesta vista de Google maps indique la seua localització:

La seua rehabilitació integral, junt a la resta de restes arqueològiques islàmiques que es troben en les proximitats, va ser aprovada pel actual consistori municipal, encara que està pendent la redacció i aprovació del projecte definitiu i la data d’inici de les obres.

Hi adjunte algunes fotografies de la torre i del llenç de muralla adossat:

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

Les curioses creus gregues existents a les façanes del portal de Serrans.

Les sorprenents i desapercebudes creus del portal de Serrans...

La raó per la qual la bandera espanyola oneja dalt del portal de Quart.

Els portals de Quart i de Serrans són els...

Les curioses relacions geomètriques i matemàtiques del Portal de Serrans.

Les sorprenents relacions matemàtiques i geomètriques del portal de Serrans...

Una mitgera visible entre dos edificis ens descobreix la muralla islàmica de València.

Un mur mitjaner d'una illa de cases ens desvetlla l'antiga muralla àrab de València...

El pas de ronda interior de la muralla musulmana de València, encara reconeixible a l’actual parcel·lari urbà.

A València, encara és possible recórrer alguns trams de la primitiva ronda interior de la muralla àrab...

La muralla islàmica de València, a l’interior d’un Col.legi Major.

Una muralla descoberta amb mil anys d'antiguitat...