El portal de Quart va ser un dels quatre “portals grans” de la muralla tardomedieval de València construïda en el segle XIV, què comptava a més amb altres vuit “portals xics”. La seua construcció es va encetar l’any 1441 sota la direcció del mestre pedrapiquer Francesc Baldomar, i es va acabar el 1469 sota la de Pere Compte, arquitecte de la Llotja dels Mercaders.
Diversos han estat els usos que aquest portal ha tingut al llarg de la seua existència. Òbviament, fou concebut com a un imponent baluard militar defensiu que mirava cap a l’oest, donant entrada a la ciutat al camí de Castella.
Els usos històrics del portal de Quart.
El seu primer ús vingué quasi un segle després d’haver-se acabat la seua construcció. Va ser concretament l’any 1562 quan la Ditutació del General, actualment anomenada Generalitat Valenciana, va disposar d’ell com a magatzem de pólvora del Regne, cosa que va provocar certes tensions entre el Consell i l’autoritat militar per la utilització de l’edifici, ja que aquells el consideraven una obra civil, mentre que els militars la consideraven de caràcter militar.
L’any 1585 marcà l’inici de la seua funció carcerària, que es perllongaria al llarg de bona part de la seua vida. Va ser amb motiu de l’incendi que es va produir a la presó de la Casa de la Ciutat, antic Ajuntament, actualment ja desaparegut. La conseqüent inutilització d’aqueixa presó degut a l’incendi, va donar pas al trasllat a diferents indrets d’una part del seus presos, ja que els que estaven complint penes menors van ser alliberats.
Inicialment el portal de Quart va acollier els presos més perillosos, però després de l’habilitació també com a presó de l’altre gran portal de la ciutat, el de Serrans, es va decidir convertir-lo exclusivament en presó de “dones lascives” a partir de l’any 1626. En aquella època ja se’l coneixia amb el nom de Casa Galera. Per aquesta raó, els miradors situats a la part posterior foren tapiats per poder ser utilitzats com a cel·les.
En el segle XVII el portal se’l va conèixer també amb el nom de la “porta de la calç”, ja que els forns que produïen la calç per a l’edificació València es trobaven al llarg del camí de Quart, per la qual cosa necessàriament aquest material havia d’entrar a la ciutat per aquesta porta.
Quan s’inicià la Guerra del Francès el 1808, les preses foren traslladades a altres presons de la ciutat, ja que, ara sí, el portal anava a ser utilitzat com a baluard defensiu davant l’atac de les tropes de Napoleó.
Després de la marxa dels francesos de la ciutat l’any 1813, atenent la demanda del Governador militar, el portal de Quart passà a ser presó militar.
El 1931 el govern de la II República tornà el portal a la ciutat, deixant en aquest moment de ser una presó. A més, el va declarar Monument Historic-artístic Nacional, iniciant-se des d’aquella època una lenta restauració. No obstant això, durant la Guerra Civil tornà a ser utilitzat de nou com a presó militar, fet que es perllongà fins a l’any 1946, en què definitivament deixà de ser presó.
L’altra funció del portal de Quart.
Però, curiosament, el portal ha tingut també una altra funció al llarg de la seua història. Una funció “auxiliar”, si la volem anomenar així, que té molt a veure amb l’arribada de la modernitat a la ciutat, concretament amb la dels tramvies elèctrics. Aquests van aparèixer a la ciutat l’any 1900 amb el propòsit d’anar substituint a poc a poc els anomenats “tramvies de sang”, és a dir, els de tracció animal, en un procés que duraria uns 25 anys. La primera línia de tramvia elèctric que va entrar en funcionament va ser al març d’aquell any, unint València amb el Grau i el Cabanyal.
Un cop modernitzades les línies amb destinació al Grau i les interurbanes amb destinacions a Catarroja, Massamagrell i Torrent, es van mamprendre els treballs a les línies urbanes. L’any 1913 es va inaugurar la línia anomenada de “Circumval·lació”, que recorria l’antic traçat de la muralla, passant per davant del portal de Quart. I quatre anys més tard, el 1917, s’inaugurava la línia “Diagonal”, que passava per davall del portal.
Però l’electrificació del tramvia necessitava d’una xarxa aèria de cables elèctrics anomenada catenària. En molts casos es van utilitzar pals elèctrics per poder subjectar-la, però en altres resultava més convenient fixar-la a les parets dels edificis pròxims per mitjà de rosasses, previ permís concedit pels propietaris dels edificis afectats.
I heus ací que el portal de Quart va exercir aquesta funció. L’11 d’abril de 1913, el Capità General de València autoritzava a la companyia de tramvies a col·locar “tres jocs de rosasses per al sosteniment de la xarxa aèria de la línia de “Circumval·lació”, amb la condició que la distància d’aquestes rosasses a les finestres de la presó fos com a mínim de 3 metres. El 9 de maig de 1917 s’autoritzava de nou a la companyia de tramvies a instal·lar als murs interiors de la portalada dos jocs més de rosasses, per on anava a passar la línia “Diagonal”.
Si observem a hores d’ara amb deteniment les façanes exteriors del portal, podrem observar els jocs de les esmentades rosasses, la forma de les quals és la d’uns ganxos metàl·lics incrustats a les seues parets. Després d’una mirada atenta, podrem trobar-ne fins a 15. En la fotografia de capçalera de l’article podreu veure algunes d’elles, així com en aquestes fotografies de a continuació:
La restauració duta a terme al portal l’any 2005 va respectar amb bon criteri aquestes rosasses, a fi de preservar la memòria de la ciutat en un esdeveniment tan rellevant com va ser l’arribada del tramvia elèctric a principis del segle passat.
Fonts/referències:
-“Historias del tren. 125 años de tranvías eléctricos en Valencia (I)” (12.05.25).
-“Las torres del portal de Cuarte de Valencia y su función carcelaria” (Fernando Pingarrón-Esaín).
