Si passegem per la plaça dels Furs, pel costat del Portal dels Serrans, si som observadors descobrirem a la seua façana, sobre el nostre cap i prop de l’arc de la seu porta, una xicoteta campana allà penjada.
Si la observem amb deteniment, veurem que està trencada i que li falta un tros, i a més no té batall, de manera que tampoc pot exercir la seua funció de tocar. Ens trobem baix d’una vella campana muda.
Ací podeu veure on localitzar-la, i quin és el seu aspecte. A la capçalera de l’apunt teniu una fotografia més detallada:
Després d’haver-la descobert, probablement ens vindran al cap algunes preguntes sobre ella, com ara quina funció tenia i per què es troba en aquest indret, si ja no pot sonar.
Començaré per dir que al voltant d’aquesta campana es va crear una tradició que ha resultat no ser certa, i ara explicaré el perquè.
Els frares antonians, membres de la Confraria hospitalària de Sant Antoni Abat, van arribar des de França als regnes cristians peninsulars en el segle XII, instal·lant-se a València l’any 1275, en un lloc que es localitzaria molt a prop de l’actual plaça de l’Ajuntament. Però l’any 1333 van comprar unes terres extramurs de la ciutat “en el desviament del camí de Serrans o de Murviedro, en el caseriu d’Orriols“. Poc després d’aquest esdeveniment, ja tenien construïts en la seua nova ubicació una casa conventual, una ermita i un hospital, que actualment forma part del carrer Sagunt.
Quan Pedro de Castella en 1363 va posar setge a València per primera vegada, els Jurats de la ciutat van manar requisar una campana del seu convent. La raó per la qual la van triar era perquè tenia molt bona sonoritat, i ho feren amb la finalitat de fer-la sonar per mobilitzar a les milícies ciutadanes quan es produïen els atacs a la ciutat de les tropes castellanes. La campana es va col·locar a la façana interior de l’antic portal dels Serrans, no de l’actual, ja que aquest encara no s’hi havia construït.
Durant els dos setges de les tropes de Pedro de Castella, quan la campana sonava per donar els tocs d’alerta, el seu so era perfectament escoltat des de l’antic campanar de la Catedral, la torre de Sant Pere (antecessora del Micalet, que tampoc s’havia construït encara en aquella època). Era el senyal perquè voltejaran les seues campanes per tal de donar l’alerta arreu de la ciutat.
En un document datat l’any 1377, s’explica que catorze anys després de requisada aquella campana, el pare Comendador de la comunitat de Sant Antoni reclamava als Jurats de València “una campana de la dita ecclesia la qual en temps del primer setge de la ciutat, per los jurats e regidors daquella fou estada presa, e mesa en la torre del portal appellat dels Serrans”.
No hi ha constància escrita que es produira la seua devolució als religiosos del convent, per la qual cosa s’accepta que la campana va romandre definitivament al Portal dels Serrans.
Entre els anys 1586 i 1888 aquest portal va ser utilitzat com a presó. Se sap que en aquell temps la campana es feia servir per avisar al veïnat l’hora en què es realitzava la requisa de presos, per tal que estigueren previnguts. I també en cas de que es produira alguna fugida, per a què la gent es refugiara a casa.
Però una inscripció dedicada a la Mare de Déu que apareix gravada a l’interior de la campana, sembla desmentir tota aquesta història que acabe de relatar. Diu així: “AVE MARIA, GRÀCIA PLENA – 1662“. Aquesta xifra és la data de la seua fosa, de manera que aquesta campana no seria la original que es dugué des del convent de Sant Antoni Abat, sinó la que va substituir-la.
No obstant això, el 7 de gener de 1812, dos dies abans de què València capitulara davant les tropes Napoleoniques comandades pel Mariscal Suchet, una bomba de morter llançada pels francesos va impactar ben a prop i va danyar-la i deixar muda ja per a sempre, tal com la podem observar a hores d’ara.
