Si passegem pels carrers del barri de l’Exposició de València, ho estarem fent per un indret en què, com el seu nom indica, tingué lloc un dels esdeveniments més assenyalats que ha tingut la ciutat en la seua història: l’Exposició Regional de 1909:
Aquella magna Exposició representà per a València, efectivament, u dels esdeveniments més importants de la seua història recent, ja que la va convertir per uns mesos en una de les ciutats europees més avantguardistes d’aquell moment.
La raó d’aquest fet va ser que en ella es van donar cita els moviments d’avantguarda més destacats de principis del segle XX, com ara l’anomenat Modernisme Valencià, però també nous esports i invents que van aparèixer, com ara la càmera fotogràfica o l’automòbil.
La seua celebració va marcar una fita en el desenvolupament arquitectònic i urbanístic de la ciutat, fins al punt que es pot afirmar que la fisonomia de València en bona part s’hi va transfigurar.
Tal com es va preveure des d’un principi, l’existència d’alguns dels seus magnífics edificis modernistes, construïts expressament per a l’ocasió, va ser efímera, tot i que encara es conserven cinc d’ells: el Palau Municipal, l’Asil de la Lactància, La Tabacalera, La Galeria de Màquines i la sala de motors.
Si anem passejant per l’Albereda, i ens situem enfront de l’actual edifici de la Piscina València, ho estaríem fent just davant de la magnífica entrada que tenia aquell recinte firal. Una espectacular porta concebuda i dissenyada a l’alçada del que s’esperava d’aquell magne esdeveniment.
Els arcs que la formaven tenien set metres d’amplada el central, i cinc cadascun dels laterals. En els cossos centrals es trobaven els escuts d’Alacant i de Castelló, i en el centre de l’arc el de València, sostingut per dues llevadores.
A la nit aquest arc d’entrada estava il·luminat per 2.500 bombetes.
Malauradament, com tants altres edificis construïts per a l’ocasió, aquella entrada va ser derruïda en acabar-se l’Exposició. D’haver-se conservat tot aquell conjunt, actualment València podria gaudir d’un singular barri modernista, possiblement únic arreu d’Europa.
Per a fer palès “l’abans” i el “després”, hi adjunte a continuació una fotografia d’aquella magnífica entrada, i una altra foto actual presa des del mateix punt de vista. Una llàstima!:
I ací podeu contemplar una fotografia nocturna d’aquell espectacular arc:
