Matrimonis civils… i el primer divorç del Marquesat.

Ara que hem acabat el mes de febrer o dels “enamorats” i encara que normalment associem febrer en Cupido i Sant Valentí, m’ha semblat molt curiós contar una història… que encara que començà per amor, va desembocar en el primer divorç del Marquesat, fa ara més de 80 anys. I es que una situació que hui en dia podem comprendre perfectament i inclús la consideraríem normal, en aquells anys era algo impensable ja que el matrimoni era per a “tota la vida”. Per això, no era estrany trobar algunes unions que no funcionaven, encara que convivien sense parlar-se… o bé vivien en cases distintes “separats” físicament. No obstant això, que l’amor s’acabara, que apareguera una tercera persona o que tu volgueres refer la teua vida encara que el teu home o dona estiguera viu… era, com ja he dit, inaudit i símbol d’escàndol. Però així i tot, també va passar encara que va ser en un moment molt concret… i la protagonista va ser una dona de caràcter decidit.

De totes formes, aprofitaré i també parlaré de l’amor i d’alguns matrimonis singulars, que van destacar i que en certa manera causaren certa polèmica en aquell temps, encara que hui siguen desconeguts.

Amb la proclamació de la II República Española moltes coses van canviar en Espanya. Per exemple, la Constitució de 1931 establia l’aconfessionalitat de l’Estat i va implantar el matrimoni civil obligatori en totes les cerimònies, encara que el matrimoni religiós va continuar celebrant-se majoritàriament tal i com era costum. D’eixa forma, primer es realitzava el casament per l’església i després el propi rector passava el registre al jutjat de pau, on quedava inscrit el matrimoni en el registre. Però, en eixos primers anys trenta i del nou regim, algunes persones sí que es casaren solament pel civil, per ideologia i per decisió, creant uns precedents i destacant-se de la resta de la gent. No obstant això, també és cert que algunes parelles, simpatitzants de la CNT i les postures anarquistes, simplement s’ajuntaren sense més, sense firma, ni cerimònia ni res, perquè creien en “l’amor lliure”.

Al rastrejar eixos anys, documentalment i de moment he pogut trobar 6 matrimonis civils en Alfarp, 1 casament pel civil en Catadau, i 43 bodes civils en Llombai… el llistat dels qual ficaré al final d’este article. Ara bé, a tall d’exemple mencionaré tres matrimonis civils, un de cada poble, on curiosament i contrastant en les que es casaven per l’església, que ho feien de negre (costum que seria així fins mitjan dels anys 50), les que es desposaven pel civil ho feien de colors clars, marcant una clara diferencia respecte a les altres. Per exemple…

• El sext matrimoni civil en LLOMBAI seria celebrat, davant del jutge de Pau José Llorens i el secretari Miguel Forés, per Severino Conchell Viñuelas, taverner de 24 anys que vivia al carrer Major, i Adelaida Elena Asunción Climent Gil (“l’auela” Aida), jove de 22 anys que vivia en l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc). Es va celebrar a les 10 del matí del 23 de març de 1933 i, anecdòticament, ja casats s’instal·laren en la casa dels sogres d’ella i treballaren en el bar que tenien allí en el carrer Major, anomenat “el Republicano”, seu del partit de Izquierda Republicana de Llombai.

• En CATADAU l’únic casament pel civil que he trobat documentalment, de moment, seria el que van protagonitzar Enrique Donat Bisbal “Cagarrita”, llaurador de 23 anys que vivia al carrer Pi i Margall (posterior c/ Bàguena), i Sunción Bisbal Lliso “la Catarra”, jove de 21 anys del carrer Canalejas (actual c/ Nou), el 15 d’abril de 1933 a les 5h del matí. La boda la va oficiar el jutge de Pau José Martínez Noverques i el secretari de l’ajuntament Dionisio Llorens Martínez (després de la guerra Enrique seria empresonat per les seues idees polítiques i finalment seria pressionat a casar-se canònicament pel capellà de la presó, estant encara tancat en la carcel Modelo de València, en abril de 1941).

• I els segons que decidirien contraure matrimoni civil pels seus ideals en ALFARP van ser Visantet Añó Ortiz “el Templat”, llaurador de 27 anys i resident al carrer Sant Jaume, i Amparo Añó Montaña “la Pelegrina”, jove de 27 anys i també veïna del carrer Sant Jaume. La cerimònia va ser a les 9h del matí del dia 15 de desembre de 1932, davant del jutge Antonio Añó “el Botiguero” i el secretari José Ferrer Añó. Anecdòticament, i com molts altres d’estos matrimonis, després de guerra es casarien pressionats per l’església… i en el seu cas i com recorda la seua neta, ells es casaren en una parella de la Guardia Civil d’arrere i el vicari davant, ja que Visantet no estava gent convençut ni interessat en rebre les benediccions nupcials (açò seria una de les causes que explicarien que ell, posteriorment i  ja en la Transició, fora un dels fundadors del PSOE en Alfarp). 

(Com he assenyalat, al final de l’article ficaré el llistat dels altres matrimonis civils que he trobat en Llombai i Alfarp, així com d’una unió de Catadau).

Per altre costat, entre altres lleis i reformes en eixos anys de República, l’11 de març de 1932 es va aprovar la 1ª llei de Divorci, un fet que va causar molta polèmica, principalment en l’església i en les poblacions rurals i més menudes, ja que això era una cosa que no es concebia. El fet de separar-se de forma legal eren ja “paraules majors” i, encara que era legal, ningú ho dugué a la pràctica, almenys fins l’any 1937 en plena Guerra Civil. Esta és eixa història:

Gerardo Pons Forés, conegut al poble com Gerardo “Carabassa” (malnom que heretà de son pare, qui era molt aficionat a fer carabasses i va transmetre esta afició al seu fill), era natural de Llombai, fill de Tomàs i d’Eleuteria. Havia nascut al Raval de Sant Roc el 10 de novembre de 1897 i tingué sis germans: Eleuteria, Amparo, Tomaset (qui moriria als 19 anys d’una pulmonia, després d’haver nadat en el Banyaor, agarrar fred i caure malalt); Estanislao (que moriria als 23 anys coma conseqüència de la “Grip Espanyola”), i Vicente i Consuelo que moriren albats.

D’ell conten que era bona persona i molt treballador. Es dedicà a la terra com son pare i el germà, i prompte va començar a impregnar-se d’idees republicanes i llibertaries. I a l’hora de servir, com va eixir “exedent de cupo”, no va haver d’anar a l’exercit i sols va estar un mes en València, de formació, abans de tornar a casa.

Cap a finals dels anys 20 va conèixer a una xica que vivia en Llombai junt a la seua família, en el carrer sant Vicent, i encara que ella era molt jove es van ficar a festejar. Ella era MªConsuelo Diranzo Sanz, filla de Salvoret “de Cotorra” i Maria “de Quelo Ramon”, i encara que sempre es va considerar alfarbina i la seua família era d’Alfarp, ella havia nascut en Llombai el 14 de febrer de 1909, en el carrer del Roll (en l’actual nº 6). De germans tenia a Salvoret, Maria, Julia i Amparo (esta última seria supervivent de l’epidèmia de la Grip Espanyola de 1918, a diferència del seu primer home que no la va poder superar).

El pare de Consuelo, Salvoret, era ordenari i, com tenien gallines i les seues filles anaven comprant ous per Llombai, Catadau i Alfarp, posteriorment ell se’ls emportava tots a València on els venia, aprofitant el viatge. A banda, en les temporades de la verema la família se n’anava a França a treballar i guanyar diners cap a Sete o Montpellier. Això explica el fet que en ocasions van viure arrendats en Llombai i, en altres, en Alfarp, ja que part de l’any estaven ací i part en França… i com era una família humil no tenia casa pròpia en eixos anys. Ah, i allí coincidien en la família dels “Ricos” de Llombai, que també anaven a treballar allí, i inclús una anomenada Palmira vivia allí.

Mentre festejaven Gerardo i Consuelo, els quals es llevaven 11 anys i mig de diferència, la família d’ella se’n tornaria a viure a Alfarp, al carrer Sant Josep (a casa d’unes ties de sa mare), però les coses no van canviar entre ells. A finals dels anys vint, com es volien i tenien les coses clares, quan vingué el temps de la verema Gerardo se n’anà a França en companyia dels sogres i la seua novia, i allí en Nimes es van casar al voltant de l’any 1929.

Com en França hi havia més oportunitats de treball i de prosperar que en el Marquesat, decidiren quedar-se a viure allí per llaurar-se un futur. I en l’any 1930 van tindre a la seua primera filla a la que anomenaren Consuelo.

Gerardo començà a treballar en una fàbrica en Nimes, i això ho faria junt a un llombaí anomenat José Climent Martínez (conegut posteriorment al poble com José “el Llimonero”), qui també se n’havia anat a França en la seua dona Concha Verdeguer Sanz per a fer fortuna, ja que en casa d’ell no volien a la dona, per ser pobreta, i s’havien casat en París. I donava la casualitat que Concha era cosina germana de Consuelo, al ser les mares germanes. D’eixa forma, els dos matrimonis van forjar una relació més estreta i unida. Ah, i Julia, la germana xicoteta de Consuelo, també es quedaria a viure en França junt al seu home José “el Potan”, qui també era de Llombai.

Curiosament Amparo, la germana de Consuelo, i el seu home Rafel van anar també a fer diners a França, i allí en Nimes va nàixer la seua filla major, Amparito, el 4 de setembre de 1931.

Pel que fa a les dones, a diferència dels homes que estaven fixos en la fàbrica, elles haurien de treballar netejant cases i anant al raïm en la temporà de la verema.

Però “la terreta tira molt” i, al cap d’uns pocs anys, Gerardo va voler tornar-se’n al seu poble i que els seus fills es criaren “en casa”. Donava la casualitat que en Espanya s’havia proclamat la II República en abril de 1931 i Gerardo, de tendència esquerrana i simpatitzant d’aquesta, veia com un somni al nou regim i tenia il·lusions i idees de tot el que anaven a canviar les coses. Per això, després de la temporà de la verema i trobant-se la seua dona embarassada, tornaren al poble i es ficaren a fer una casa en el camí del Rejolar (on hui viu Tica, la neta de Gerardo). I seria ací en Llombai on va nàixer el seu segon fill el 20 de gener de 1934, al qual anomenaren Floreal (en honor d’un destacat polític republicà al que Gerardo admirava), però al que no van batejar ni acostar a l’església. Anecdòticament, Floreal naixeria en el camí del Rejolar, però no en sa casa, que encara estava en obres, sinó en la casa de Salvador “el Terror”, cosí germà de son pare, qui vivia unes cases més amunt de la seua i qui els va acollir mentre acabaven les obres.

(I pel que son les coses, el 26 de març d’eixe mateix any va nàixer la seua cosina germana Maruja, filla de sa tia Amparo i son tio Rafel “el Polit”, a la que anomenaren Harmonia, ja que son pare també era un republicà convençut… i tampoc va ser batejà).

Però les coses en el poble per al matrimoni de Gerardo i Consuelo començaren a “estancar-se”, ja que eixa prosperitat que ell pensava i eixa bonança no arribà i, quan els diners que havien fet començaren a acabar-se i s’enfrontaren a la dura realitat, ja que la vida era complicà i difícil i les coses no marxaven massa bé, les relacions en el matrimoni es ficaren tenses. A més a més, va influir que hi havia una diferència entre Gerardo i Consuelo, no solament d’edat (que eren 11 anys i mig), sinó també de caràcter i de formació… ja que ella era més sabuda i lletrà, puix havia anat a l’escola en França i tenia majors inquietuds i aspiracions que altres dones del seu temps (segons conten les seus nebodes, de xicoteta i en les estades de la família en França, a ella l’havien acollit en casa del Cónsul espanyol, i este li havia donat l’oportunitat de formar-se i anar a l’escola, on va aprendre a llegir, escriure i obtingué coneixements… a banda de saber parlar francès).

Després de produir-se el Colp d’Estat en juliol de 1936 i començar la Guerra Civil, Gerardo entrà a formar part del Comité de la CNT (qui es va fer en el control de Llombai durant eixos anys). I fora per falta de comunicació, o fora pel que fora, hi hagué un moment que Consuelo ja no va aguantar més i va decidir separar-se del seu home, però de forma legal i efectiva, aprofitant la llei del divorç. Dit i fet, es presentà davant del jutge de Pau, que en eixe temps era Enrique Viñuelas Ortiz (el meu “bisauelo”) i quan li va exposar el que volia, el jutge li va fer estes tres preguntes:

• El seu home fuma? – al que ella va respondre que no.
• El seu home beu?– tampoc, va contestar Consuelo.
• El seu home se’n va en altres dones? – No, senyor jutge.
• I “entoces”, per què vol divorciar-se d’ell? – i ella va dir: –Perquè te molt mal genit!!!

I d’eixa forma es van firmar els papers i es va subscriure el primer divorç del Marquesat. Ara bé, pel que fa als xiquets, se’ls sortejaren i a d’ella li tocà el xiquet i a d’ell la xiqueta; però com ella duia intenció d’anar-se’n a França… se’ls intercanviaren, ja que la xiqueta era més fadrina i el xiquet, a banda de tindre 3 anys, estava algo delicat.

Una vegada divorciats legalment i com ella no volia tornar a casa, es va establir en una habitació del que hui es ca Paco “el Tronc”, en el carrer Major, on en eixe temps s’havien instal·lat les oficines del Control de la CNT, i allí van viure un temps ella i la seua filla Consuelo.

Per a Gerardo seria un colp dur i li costà assimilar-ho, però també va ser un home coherent en les seues idees i en la idea de llibertat. No obstant això, ell ja no tornaria a refer la seua vida, ni es tornaria a ajuntar o casar en altra dona (encara que també és cert que ni va renyir ni va tindre més paraules en la seua dona). Però pel que son les coses, Consuelo, al cap d’un temps, si que trobaria una persona que la va il·lusionar de nou i que era un guarda d’Etapa (una espècia de guardia civil de la República), que estaven instal·lats en la plaça Major de Llombai (en el que hui es casa de Guillermina), i en ell començaria a parlar, establint temps després una relació entre els dos.

Posteriorment, i per a poder mantindre’s i guanyar uns diners per a poder refer la seua vida, Consuelo es ficà en amo en València i va ficar a la filla, que era una xiqueta de 8 o 9 anyets, en “amo” en Catadau, en casa “el Flaire”, qui tenia una carnisseria en el carrer Nou (encara que de nit se n’havia de tornar a dormir a Alfarp). I acabada o acabant-se la guerra, Miguel, el nou home de Consuelo, es va haver d’amagar en l’andana de ca la mare de Consuelo, en Alfarp, fins que pogueren fugir i anar-se’n… ja que ell no se n’anà com els seus companys i si l’hagueren agarrat l’hagueren mort . Finalment, Consuelo en la seua filla i en Miguel se n’anaren aprofitant la foscor de la nit, a peu i pel riu primer, i després per les muntanyes, exiliant-se a França, on refarien la seua vida. I conten que creuaren a peu els Pirineus per arribar al nou país.

Pel que respecta al seu fill, Floreal, este va estar malalt en l’hospital però després es curà, gràcies a la fortalesa que té, mes no tornaria a vore a sa mare fins als 13 anys, quan va faltar “s’auela” materna i ella va vindre al soterrar i anà a buscar-lo, encara que va ser qüestió d’hores. Floreal (qui anys després seria batejat com Gerardo per a poder casar-se), seria criat per son pare i “s’auela” Eleuteria, qui va ser la seua figura materna (per sort per a ell, son pare no va ser empresonat per les seues idees després de guerra com altres, com per exemple son tio Rafel).

Després de la guerra, amb la Dictadura Franquista, de nou les coses tornaren a canviar i molts dels fets ocorreguts en la República van ser anul·lats, prohibits o ignorats, entre ells els matrimonis civils (produint-se pressions per a que estes parelles es casaren ara per l’església), o els divorcis, que es declararen nuls. Però a Consuelo tot açò poc li va importar, puix un país la separava de Gerardo i ella no pensava tornar-se’n a viure ací, i li donaven igual les lleis i els nous decrets.

Gerardo viuria tota la vida en Llombai, en sa casa del carrer del Rejolar. Treballaria la terra pel dia, mentre que de nit i amagat sentiria “radio pirenaica”, i mantindria molt bona relació en els seus amics: Rafel “el del Cego”, José “el Manso”, Gerardo “Sesé” i Rafel “el Polit” (qui a banda d’amic era “cunyat”, al ser home de la seua “cunyà” Amparo), sopant i compartint en privat les seus inquietuds polítiques i parlant d’Stalin, per exemple. Ah, i conten que era molt cantaor i sabia cantar albaes, valencianes i cançons franceses, fent bona lliga en el seu “cunyat” Rafel, qui era molt versaor i també cantava.

Anys després, quan vingué la Transició i la Democràcia, de nou es produïren canvis i es tornaren a aprovar lleis com la del divorç en juny de 1981, o la dels matrimonis civils. I a modo de cloenda comentaré que els primers que es tornaren a casar pel civil en Llombai (altres ho havien fet ja a Carlet), en l’Ajuntament, davant el jutge de Pau Carlos Peris i el secretari Benjamín Miquel, van ser Guillem Juanes Garcia, de Catadau, i Encarna Gil Cervera, de Llombai, el 13 de desembre de 1980. Una boda que també va ser en certa forma motiu de polèmica, i això que no es tractava de cap divorç.

En definitiva, ací queden contades estes històries perquè es coneguen i perquè em resulta curiós com coses que hui son habituals… fa anys eren impensables, però fa més anys enrere també es van donar. I per acabar ací fique el llistat dels matrimonis civils d’eixos anys (o almenys els que de moment he pogut trobar documentalment):

  BODES CIVILS EN ALFARP

1. Davant el jutge de pau Antonio Añó Belza (Tonet “el Botiguero”) i el secretari Juan Roselló Climent:

• Salvador Sanz Joares “de Casens” o “el dels Algepsars”, llaurador de 24 anys i veí de la plaça del Castell (actual plaça de Dalt), i Adelia Juanes Barberà “la Sureta”, jove de 22 anys i que vivia al c/ Major, el 30 de gener de 1932 a les 7h del matí.

• “el Templat” i Amparo Añó Montaña “la Pelegrina”, el 15 de desembre de 1932, a les 9h del matí, dels quals ja he parlat.

• , llaurador de 28 anys que vivia al c/ Cervantes (actual carrer Major) i Virginia Corberà Añó “la Viuda”, jove de 22 anys, del c/ sant Jaume, el 15 de gener de 1933 a les 9h del matí (en el seu cas el secretari va ser José Ferrer Añó).

• “el Bombo”, jornaler de 26 anys i veí del c/ Cervantes (actual c/ Major), i Amparo Pons Alfonso “la Monja”, de 26 anys del c/ sant Jaume, el 12 de novembre de 1933, a les 10h del matí.

• “el Pelós”, llaurador de 27 anys del c/ de la Llibertat (actual c/ sant Josep), i Dolores Alfonso Rosell “la de Gabino”, jove de 20 anys que vivia al c/ Joaquin Costa (actual c/ Raval del Cor de Jesús), el 7 d’octubre de 1934 a les 10h del matí (esta parella, a diferència d’altres, no es casaren després per l’església).

1. Davant el jutge de pau Isidro Juanes Orts (“bisauelo” meu i últim jutge de pau de la República en Alfarp) i el secretari Salvador Juanes:

• Vicente Mínguez Climent, llaurador de 26 anys i veí del c/ sant Jaume, i Filomena Ferrer Domínguez, de 25 anys i també veïna del c/ sant Jaume, el 26 de febrer de 1939. Esta parella temps després se n’aniria del poble i ja no tornaria.

UNIÓ “CIVIL” EN CATADAU

• Nicasio Canet Climent “el Morenet“, jornaler de Catadau que vivia en l’avinguda de la República (actual avda. de Santa Bàrbara), i Josefa Gallego Álvarez, jove natural de Burjassot que en eixe temps residia junt a sa tia Roseta en el carrer Mestre Ramon Esteve, es van ajuntar al voltant de 1937 i feren una espècie d’unió civil (però sense passar per l’ajuntament o bé ho formalitzaren en València). Quan acabà la guerra, la parella es va haver de casar per l’església en 1940 per tal de poder obrir el seu forn en sa casa, en l’avinguda, com recorda la família, ja que sinó no els autoritzaven ni els ho permetien les autoritats. En eixe temps, la seua filla Fina ja tenia dos anyets i decidiren obrir un forn, ja que en eixos durs anys de Postguerra era una forma de guanyar-se la vida i el pa, i a més a més, com hi havia mols “caserios” en les munyanyes i la gent baixava en les post per a coure el seu pa, era un bon negoci.

MATRIMONIS CIVILS A LLOMBAI:

1. Davant el jutge de pau José Llorens Conchell i el secretari Miguel Forés Martínez:

• Curiosament, el primer d’eixos matrimonis el realitzaria una parella forastera que vivien ací, però fora de la població en una caseta en el Tollo, coneguda com “la caseta de la Llum”. Ells eren Juan Redondo Casanova, viudo de 26 anys i natural de Olmedilla de Alarcón (partit de Motilla del Palancar, província de Conca), i de professió guarda de línia (de la llum), motiu pel qual vivia a Llombai; i Maria Josefa Irene Simarro Lezcano, jove de 23 anys i natural de Gascas de Alarcón (partit de Motilla del Palancar, província de Conca). Este matrimoni es va celebrar el 21 de març de 1932, a les 11h del matí, i com a testimonis elegits pels novios actuaren els llauradors Joaquin Viñuelas Viñuelas (“tatarauelo” meu) i Felipe Castelló Pellicer.

• Vicente Bàguena Cervera, llaurador de 26 anys i veí del c/ Pare Antonino Delhom i Mercedes Conchell Noverques, de 27 anys i del c/ Piqueres, es casaren el 18 de desembre de 1932 a les 11h del matí.

• José López Bolinches, llaurador de Guadassuar, de 25 anys, i Rosa Bisbal Gil, jove de 20 anys i veïna del c/ Luís Morote (actual c/ Blasco Ibañez), el 21 de desembre de 1932 a les 8h del matí

• Luis Tarín Cambraos (de Pozalvez (Valladolid)), de 25 anys, però veí d’Alfafar i Carmen Sanz Sanz, mestra d’escola de 24 anys i veïna del c/ Antonino Delhom, el 22 de desembre de 1932 a les 9h de la nit.

• Juan Garcia Martínez (de Xàtiva). Conegut al poble com Antonino “el Mosso”, llaurador de 26 anys, i Virginia Adam Sanz “la Capa”, jove de 24 anys del c/ pare Antonino Delhom, l’1 de gener de 1933 a les 9h del matí.

• Sino i Aida, el 23 de març de 1933 a les 10h del matí (com ja s’ha contat abans). 

• Eduardo Sanchis Climent, llaurador de 25 anys dels c/ Baixos i Amparo Climent Roig “la del Pont”, de 23 anys i també dels c/ Baixos, el 30 de desembre de 1933 a les 9h del matí.

• Lorenzo Devesa Ortolá, Guarda de seguretat resident a València, natural de Teulada, de 30 anys i Concepción Pastor Forés, jove de 23 anys del c/ Major, el 3 de gener de 1934 a les 3h de la vesprà.

• José Sabater Pons “el Pelut”, llaurador de 31 anys i de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc i Vista Alegre), i Carmen Muñoz Solà, de 28 anys del c/ Sant Lluís Bertran, el 26 de març de 1934 a les 9h del matí.

1. Davant el jutge de pau Amadeo Tomàs Durà Rosell i el secretari Miguel Forés Martínez:

• Eduardo Martínez Cardona “el Sentano”, llaurador de 27 anys i de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), i Consuelo Pons Climent, de 28 anys i del camí del Rejolar, l’11 de novembre de 1934 a les 8h del matí.

• Antonio Ruiz Lahoz “el Pus”, llaurador de 26 anys de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), i Fina Lliso Solà, jove de 24 anys del c/ Canalejas (actual c/ la Font), el 12  d’abril de 1935 a les 12h del matí.

1. Davant el jutge de pau Nicanor Beneyto Belda i el secretari Miguel Forés Martínez:

• Salvador Adam Bisbal, llaurador de 29 anys del c/ València, i Bernardina Castelló Noverques, de 27 anys i de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), el 9 de febrer de 1935 a les 8h de la vesprà.

• Antonio Sabater Bonafé “el Coixo”, llaurador de 30 anys dels carrers Baixos, i Eleuteria Pons Forés, de 30 anys i veïna de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), el 20 de juliol de 1935 a les 9h de la nit (els casà Amadeo Tomàs Durà com a jutge suplent).

• Bernat Garcia Esquer “el Manyà”, fuster de 26 anys del c/ Eufemiano Solà, i Pepica San Vicente Delvalle “la Colaora”, jove de 21 anys dels c/ Baixos, l’1 de setembre de 1935 a les 9h del matí (de nou es pot apreciar el color clar en el vestit d’ella).

• Blas Fuster Esteve, llaurador de Real de 33 anys, i Bernardina Bisbal Viñuelas, de 35 i veïna dels carrers Baixos, el 10 de novembre 1935 a les 10h del matí (la cerimònia fou oficiada per Amadeo Tomàs Durà com a jutge suplent).

• Vicente Bono Gimeno, llaurador de Catadau de 31 anys, i Mª Consuelo Noverques Climent, de 26 anys i dels c/ Baixos, el 8 de gener de 1936 a les 9h del matí.

• Vicente Cervera Forés “el de les vaques”, llaurador de 26 anys de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), i Pura Sanahuja Miquel “la Ranera”, de 25 anys i veïna dels c/ Baixos, el 25 de gener de 1936 a les 8h de la vesprà.

• Amadeo Martínez Verdeguer “el Roig”, llaurador de 29 anys del c/ la Parra, i Dolores Adam Climent, de25 anys i del c/ Piqueres, el 7 d’abril de 1936 a les 8h de la vesprà (els casà com a jutge suplent Amadeo Tomàs Durà).

• Aurelio Grau Sanz (de Dos-Aigües). Xòfer de 29 anys i Anita Tello González, de25 anys i veïna dels c/ Baixos, el 15 d’abril de 1936 a les 10h del matí.

• José Roger Martínez (de Chelva), calderer de 27 anys i Mª Carmen Adam Sanz “la Capa”, de 25 anys i veïna del c/ pare Antonino Delhom, el 30 de maig 1936 a les 11h del matí.

A partir del 18 de juliol de 1936 comença la GUERRA CIVIL ESPANYOLA i les esglésies es tancaren fins abril de 1939.

(Encara que en eixos anys sols es podrien casar pel civil, comparant el posterior registre eclesiàstic he pogut constatar que estes parelles ho feren per ideals i conviccions i no obligats per les circumstancies, encara que anys després acabarien casant-se per l’església. Comentar també que en estos anys de guerra, igual es casarien de color com de negre).

1. Casats per l’alcalde José Conchell Muñoz “el Patxero” i el secretari Telesforo López López:

• José Adam Bisbal, llaurador de 28 anys i del c/ València, i Alberta Gimeno Sanchis (“Amparo”), jove de 23 anys i del carrer la Parra, el 13 de febrer de 1937 a les 8h de la vesprà. Segons recorden els familiars, un dia que anaven passejant, al passar per davant de la “Casa de la Vila” van dir: – “vols que ens casem?” – i parlaren en l’alcalde i enseguida este els va casar.

• Salvador Lliso Solà, obrer de 29 anys i del c/Canalejas (actual c/ la Font), i Rosario Bisbal Martínez “laQuitolis”,de23 anys i veïna del c/ Eufemiano Solà, el 18 de febrer de 1937 a les 8h de la vesprà.

• Vicente Marqués Lloret, llaurador de Catadau de 24 anys, i  Carmen Aparisi Climent “la de Jenaro”, jove de 19 anys i del c/ València, el 26 de febrer de 1937 a les 8h de la vesprà.

• Vicente Climent Castelló “el Tronc”, llaurador de 26 anys, del carrer Major, i Francisca Sanz Sanz (Paca “l’Astrala” ), de 26 anys i veïna de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), el 6 de març de 1937 a les 8h de la vesprà.

• José Sanz Adam (Pepe “Capa”), llaurador de 27 anys i del carrer la Parra, i Josefina Aparisi Osca (Fina “la Patricia”), de 24 anys i veïna del carrer Patxero, el 9 d’abril de 1937 a les 6h de la vesprà. Curiosament esta parella conta que es va casar per primera vegà el 6 de desembre de 1936 en el “Musical” (i sempre celebrarien eixa data), però com l’ajuntament estava tancat en eixe temps, van haver de passar pel registre civil uns mesos després, abans d’anar-sen Pepe a la guerra. Ah, i conten que com a regal de bodes els feren un cabasset d’espart en querailles i una cullera i un tenedor de fusta.

• Francisco Sanz Sanz (Paco “l’Astral”), llaurador de 24 anys i de l’avinguda de la llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), i Rosa Aparici Sabater “la Rejola”, de 26 anys i veïna del c/ València, el 22 de maig de 1937 a les 9h de la nit.

1. Casats per l’alcalde Félix Monzó Añó i el secretari Telesforo López López:

• Francisco Moreno Sala, llaurador de Montroi de 20 anys, i Dolores Gil Lechiguero “la Mona”,  de 21 anys i veïna del c/Cotilla, el 24 de juliol de 1937 a les 7h de la vesprà. Posteriorment esta parella se n’anà a Barcelona.

• Gerardo Sabater Bonafé “el Mellat”, llaurador de 28 anys dels c/ Baixos, i Dolores Tello Gonzalez, jove de 17 anys i veïna també dels c/ Baixos, el 31 de juliol de 1937, a les 10h de la nit.

• Don Luciano Berdugo Sasportas (de Larache (Marroc), mestre d’escola de 30 anys, i Rosario Durà Castelló (de la família de les “Celdes”), de 26 anys, el 12 d’agost de 1937 a les 8h de la vesprà. Esta parella es va conèixer perquè al morir els pares d’ella, Rosario estava en Benifaió servint i allí donava lliçó don Luciano.

1. Davant el jutge de Pau Enrique Viñuelas Ortiz (“bisauelo” meu i últim jutge de la República en Llombai) i el secretari Miguel Forés Martínez:

–   Francisco Sabater Climent (Paco “l’Ascaporro”), llaurador de 32 anys i de l’avinguda de la Llibertat, i Consuelo Osca Cervera “la del Sort”, de 33 anys i veïna també de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc i del carrer Vista Alegre), el 2 d’octubre de 1937 a les 9h de la nit

• Jesús Peris Giner, treballador d’Alboraia de 23 anys, i Pepica Ferrer Aparici “la Balona”, de 23 anys i que vivia al c/ Capitan Sancho nº 5 (no se quin carrer seria),  el 31 d’octubre de 1937 a les 12h del matí.

• José Solà Climent “Cañón”, llaurador de 24 anys i veí del c/ Eufemiano Solà, i Amparo Galán Navarro, de 21 anys del c/ Patxero, el 10 de novembre de 1937, a les 10h de la nit.

• Jose Mª Sena Muñoz, llaurador de 24 anys del c/ València, i Antonieta Solà Climent,  de 21 anys i del c/ Eufemiano Solà, l’11 de desembre de 1937 a les 8h de la vesprà.

• José Adam Bisbal, llaurador de Catadau de 31 anys, i Mª Dolores Sanz Mateu, de 23 anys i veïna del c/ Mestre Torrres, el 9 d’abril de 1938 a les 10h de la nit.

• Salvoret Bisbal Forés “de Sidro”, llaurador de 30 anys dels c/ Baixos, i Remedios Serrano Viñuelas, de 26 anys i veïna de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), el 10 d’abril de 1938 a les 6h del matí.

• Higinio Mínguez Delhom “el Moscat”, llauradors de 43 anys i del c/ Patxero, i Pràxedes Pons Climent, de 36 anys i del camí del Rejolar, el 14 de juliol de 1938 a les 9h de la nit.

• David Fernández Salgado (de Baltar (Ourense)); militar de 31 anys, i Pepica Esteve Lliso “la Benjamina” , jove de 22 anys i veïna de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc), el 2 d’agost de 1938 a les 11h de la nit.

• Miguel Giner Baixauli, torner de 23 anys i de València, i Josefa Muñoz Solà, de 22 anys i veïna del c/ sant Lluís Bertran, el 21 d’agost de 1938 a les 8h del matí.

• Francisco Vidal Gimenez, natural de Carpio de Tajo (Toledo), de 30 anys, i Pilar Gil Martín, de 24 anys i natural de Saldaña (Palencia), qui es trobaven refugiats a Llombai per causa de la Guerra Civil, el 24 d’agost de 1938 a les 10h de la nit.

• Vicente Pons Climent, llaurador de 25 anys, del camí del Rejolar, i Pepica Navarro Forés “la Galana”, de 22 anys i dels c/ Baixos, el 8 d’octubre de 1938 a les 10h de la nit.

• Vicent Cardona Sabater “el Ferrer”, ferrer de 23 anys i del c/ Mestre Torres, i Maria Puig Verdeguer “la Polida”, jove de 19 anys del c/ del Roll, el 24 d’octubre de 1938 a les10h de la nit.

• Emilio Sanchis Garrigós, llaurador de Catadau de 24 anys, i Matilde Boix Puig, de 26 anys i del c/ Piqueres, el 10 de gener de 1939 a les 11h de la nit.

• I l’últim matrimoni civil de Llombai va ser el de Miquel Sabater Pons “el Pelut”, barber de 28 anys i de l’avinguda de la Llibertat, i Amparo Pons Cervera, de 27 anys i també veïna de l’avinguda de la Llibertat (actual carrer del Raval de Sant Roc i carrer Vista Alegre), el 23 de gener de 1939 a les 4h de la vesprà.