El portal de Serrans va ser una de les dotze portes de la muralla tardomedieval de València. Construït a finals del segle XIV, aquest portal sempre ha representat molt més que una simple porta d’accés a la ciutat emmurallada cristiana, ja que va ser concebut ja abans de la seua construcció com una mena d’“Arc del triomf” que pretenia impressionar ciutadans i visitants, per tal de fer-los conscients del poderío econòmic i cultural que ostentava la ciutat en l’època en què va ser construït, tot just en vigílies de l’inici del Segle d’Or valencià.
El portal de Serrans com a “Arc del triomf” de la ciutat.
Per això, a tots els personatges il·lustres que visitaren la ciutat, foren Papes, reis, ambaixadors o qualsevol altra personalitat destacada, sempre se li feia entrar “obligadament” per aquest “Arc del triomf” de la ciutat, alhora que tant el portal com els edificis principals dels carrers per on anava a transcórrer la comitiva visitant s’engalanaven de riques teles, esplèndidament brodades. Amb tot això es pretenia complimentar i impressionar els visitants.
El Consell de la ciutat va encarregar el disseny i construcció del portal a un destacat mestre pedrapiquer, anomenat Pere Balaguer.
L’arquitectura de Pere Balaguer estava inspirada en un sentit medieval de l’ordre i en un desig de transcendir la realitat, mitjançant una lectura simbòlica que trobava en les idees de bellesa de Tomàs d’Aquino com a referent principal.
La geometria i la matemàtica presents en el disseny del portal.
El concepte constructiu de “Ad Quadratum” va ser el que l’arquitecte va emprar en la construcció del portal, per tal de dotar-lo d’harmonia i proporció, alhora que introduïa en la construcció diferents elements matemàtics que relacionava ímplicitament amb la simbologia pròpia del cristianisme.
En aquest article que vaig publicar fa unes setmanes, parlava d’aquestes curioses relacions geomètriques i matemàtiques que va fer servir el mestre pedrapiquer Balaguer per dissenyar el portal de Serrans. Ací podeu trobar l’enllaç a aquesta article, la lectura del qual recomane abans de continuar amb la del present:
Com vaig explicar en aquella publicació, Pere Balaguer va concebre el portal i les seues torres com una composició de quadrats “Ad Quadratum”. Però també ho va fer amb un símbol cristià que va voler plasmar d’una manera molt original i cridanera a les cares més visibles dels políedres que formen les dues torres: la creu.
Si ens fixem bé en els robustos carreus de la seua construcció, veurem que s’alternen amb alguns que presenten diferents dimensions i tonalitat de color, com ara blavosa fosca i rosada. Aquests curiosos carreus no procedien de les tres pedreres que van suministrar la pedra necessària per construir el portal: la d’Almaguer, a Alginet; la de Rocafort i la de Bellaguarda, a prop de Benidorm. Aquests blocs de pedra blavosa i rosada probablement serien carreus reutilitzats d’antigues construccions romanes, possiblement procedents originalment de les pedreres d’Alcublas i de Buixcarró, que potser Balaguer va voler utilitzar per afegir més simbolisme al portal com a un “Arc triomfal romà”.
Pere Balaguer va utilitzar els carreus de pedra blava fosca per plasmar a les quatre cares més visibles de cadascun dels políedres que formen les seues torres a la façana principal, unes creus gregues situades en ordre ascendent, començant per les cares que donen a la porta d’entrada.
Les creus apareixen representades amb carreus de color blavós situats als extrems dels seus braços i al centre, en la seua intersecció. En cada cara de la façana hi ha plasmada una creu, les posicions de les quals són simètriques a les dues torres. És a dir, que la seua posició en el parament és la mateixa i a la mateixa altura sobre el terra a les dues torres.
En total són vuit les creus que Pere Balaguer va voler plasmar a les cares més visibles de les seues torres.
Com tots sabem, la creu és el símbol central del cristianisme. Representa el sacrifici de Jesus i la seua victòria sobre la mort i el pecat. Com varem veure a l’article que abans he esmentat, no seria aquest l’únic simbolisme cristià que va introduir l’arquitecte a la seua obra.
Les 26 mènsules que sostenen la barbacana del portal representen una xifra idèntica al valor que la gemàtria assigna a les lletres de la paraula DÉU escrites en llengua hebrea: YHWH.
La presència de 12 figures humanes presents a les 4 mènsules que tenen forma de piràmide invertida (que sostenen la barbacana de les dues torres), coincideixen en xifra amb la dels 12 apòstols, la de les 12 tribus d’Israel o la de les 12 portes de la Jerusalem bíblica. I, a més, la xifra de creus que l’arquitecte va voler plasmar a les façanes del portal, vuit, té una significació en la numerología bíblica: d’una banda simbolitza els nous començaments, la renovació i l’esperança. Però també està relacionada amb la transformació.
Per tant, sembla clar que Pere Balaguer va voler impregnar de simbologia cristiana la seua gran obra.
La simbologia de les creus presents a les façanes del portal.
Però encara hi ha una altra cosa. Les creus que el mestre pedrapiquer va plasmar a les façanes del seu portal no són creus llatines, sinó gregues. Vist açò, la pregunta que ens podiem plantejar seria la següent: perquè Balaguer va utilitzar aquest model de creu grega, quan l’habitual al món occidental cristià (no així a l’oriental, a Bizanci) era el de la creu llatina?
La resposta sembla clara: la creu llatina representa la crucificxió de Crist. Però la creu grega, amb els quatre braços d’igual longitud, simbolitza la simetria i l’equilibri, precisament els conceptes que van estar darrere del disseny que Pere Balaguer va emprar per a construir el seu portal.
En termes llatins, la creu grega es coneix com a “crux immisa quadrata”, la qual cosa ens indica que aquesta creu pot ser inscrita perfectament dins d’un quadrat (i també d’un cercle), de manera que cada final dels seus braços toca el punt mitjà dels costats d’un quadrat. Aquesta relació de “Creu grega-Quadrat” sintonitzaria plenament amb el concepte arquitectònic d’Ad-Quadratum utilitzat per Pere Balaguer per construir el portal, on la figura geomètrica del quadrat va constituir el fonament del seu disseny.
Al remat, podem suposar que amb la presència d’aquestes creus gregues a les façanes del portal de Serrans, Pere Balaguer no buscava una altra cosa més que conectar els dos conceptes fonamentals que van guiar la construcció del seu portal: la simbologia cristiana i la geometria basada en la forma quadrada.
Fonts/referències:
-“El portal de los Serranos en los siglos XIV y XV” (Amadeo Serra Desfilis).
-“Torres de Serranos y de Quart. La ciudad amurallada de Valencia” (Ajuntament de València)
