La muralla tardomedieval de València, també coneguda com a muralla gòtica o muralla cristiana, va ser construïda a iniciativa del rei Pere el Cerimoniós l’any 1337 com a conseqüència del perill potencial que suposava la possible invasió de la península per part del sultan del Marroc. Però no fou fins l’any 1351 quan s’estableix el seu traçat definitiu, què englobava totalment l’antiga muralla d’època musulmana construïda dos segles abans.
La construcció de la muralla cristiana.
Tot i que alguns treballs de construcció previs ja havien començat uns anys abans, no va ser fins al 1356 quan s’encetà l’edificació sota la direcció del mestre pedrapiquer Guillem Nebot, fent-se inicialment d’una manera un tant precipitada i precària, provocada per la urgència de la guerra amb el Regne de Castella.
La muralla va quedar acabada definitivament l’any 1370. En ella es van obrir dotze portals per donar entrada als principals camins que arribaven a la ciutat. Entre ells n’hi havia quatre principals, orientats aproximadament als quatre punts cardinals, què coincidien amb els principals camins d’accés a la ciutat. S’anomenaven “portals majors” i eren els dels Serrans, el del Mar, el de Sant Vicent i el de Quart. Els vuit restants es coneixien com a “portals xics”.
A continuació podeu veure un mapa amb la ubicació i els noms d’aquests dotze portals de la muralla tardomedieval de València:
Tots els portals havien estat construïts entre els anys 1356 i 1362. El seu disseny es va fer a manera d’un cub simple construït amb carreus i amb una porta central, seguint la pauta arquitectònica de torre-portal que era comú aleshores arreu de la Corona d’Aragó.
Acabada la guerra amb Castella el 1367, el Consell de la ciutat va decidir que era hora de robustir la muralla i fer-la més bella, començant pels seus portals, què com he comentat ades tenien una estructura arquitectònica molt bàsica.
L’embelliment dels portals de la muralla.
El portal que més urgia renovar era el que més trànsit de persones i mercaderies tenia de la ciutat: el portal dels Serrans. Aquest portal mirava cap al nord, i per tant era el que rebia els camins procedents dels altres dos grans estats de la Corona d’Aragó: Aragó i Catalunya.
El “mestre pedrapiquer” Pere Balaguer va ser l’escollit per construir el nou portal dels Serrans. Les obres es van iniciar l’any 1392 i van concloure tan sols sis anys després, tot un record per a aquella època, en la qual les obres d’una certa envergadura es podien perllongar al llarg de diverses dècades.
Si voleu conèixer algunes curiositats i peculiaritats d’aquest magnífic portal, el més bell i imponent (junt al de Quart) dels portals de la nova muralla construïda, podeu llegir-les en alguns articles publicats en aquesta pàgina web anteriorment.
Ací teniu els enllaços:
El portal dels Serrans va donar nom també al pont sobre el Túria que ho comunicava amb la riba nord de la ciutat (pont dels Serrans), i al carrer principal que naixia a la seua esquena i vertebrava tot el barri (carrer dels Serrans).
Però, perquè se’l va donar en nom “dels Serrans”?
El nom del Portal dels Serrans.
Molt a sovint es diu que aquest nom prové del fet que aquest portal mira cap a la comarca valenciana dels Serrans, una comarca ubicada a l’extrem nord-occidental de l’actual província de València, limítrof amb Aragó i Castella.
La realitat, però, és diferent. La referència “als serrans” sempre ha estat referida, segons tots els erudits de l’època i d’èpoques posteriors, als serrans d’Aragó procedents principalment dels termes de Teruel, Daroca, Calatayud i Albarracín, que en aquella època eren molt extensos, la gent dels quals vingueren a repoblar algunes zones del nou Regne cristià de València creat per Jaume I en el segle XIII (entre elles, l’actual comarca de la Serrania de València).
La regió muntanyenca de l’actual provincia Teruel, limítrof actualment amb les comarques occidentals de Castelló, forma part del Sistema Ibèric. Apareix delimitada al sud per la Serrania de Conca i al nord per la vall de l’Ebre, formant tota ella una unitat física compacta de relleu, tal com podem veure en els mapes següents:
D’ací ve realment l’apel·latiu de “serrans” que se’ls dóna als habitants d’aquestes zones meridionals d’Aragó.
La documentació històrica.
Tenim diversos documents històrics que testifiquen aquest fet. Així ho va explicar, per exemple, el predicador d’Agullent Gaspar Blai Arbuixech en el Sermó de la Conquesta de València que va pronunciar a la Catedral de València el 9 d’octubre de 1666, quan va dir que “altre asalt o escaramuça daren los terços de les Serranies de Daroca, Terol e Calatayud, que, per haver vengut los últims, els cabé lo endret del portal dit per ço lo portal de Serrans”.
També el jurista i erudit valencià Marc Antoni Orellana va escriure a finals del segle XVIII que el nom del portal provenia del fet que “mira a la parte de la Serranía de Daroca, Teruel y Albarracín” i que “en el ámbito e inmediaciones de dicha puerta se situaron los de la Serranía cuando vinieron a la Conquista”.
La evidència de totes aquestes afirmacions també apareix documentada en època de la conquesta de Jaume I. La historiadora i paleògrafa Amparo Cabanes publicà l’any 1977 un estudi sobre «El Repartiment de la ciutat de València» corresponent als primers anys després de la conquesta cristiana de la ciutat.
En aquell estudi, que anava acompanyat d’un interessant mapa de la ciutat, s’afirmava que el rei Jaume I va agrupar les donacions de cases entre les diferents milícies que l’havien acompanyat en la conquesta de València, considerant el seu origen geogràfic. D’aquesta manera, la part occidental de l’antiga medina musulmana va ser assignada principalment a les milícies aragoneses. Les procedents concretament del terme de Daroca van ocupar els voltants del solar que ocuparia el futur portal dels Serrans i de l’actual carrer dels Serrans. A ells el rei els va assignar les parròquies de Sant Llorenç i Sant Bartomeu, que comprenien un total de 278 cases. Més cap al sud del recinte islàmic, allò que correspondria actualment a les zones del carrer de Cavallers, del portal de Valldigna i de la part nord de la plaça del Mercat, van ser assignats a la resta de milícies aragoneses, com ara Teruel, Calatayud, Tarazona i Zaragoza.
A la banda est de la ciutat es van establir les hosts catalanes de Lleida, Tortosa, Montblanc, Tarragona, la Ràpita, Vilafranca i Barcelona, a més de la de Montpeller. L’accés nord als seus barris des de l’altra banda del riu, per on antigament penetrava la via Augusta a la ciutat romana, es feia a través del pont i del portal de la Trinitat, que en aquella època es coneixia amb el nom de “Portal dels catalans” per la mateixa raó que la “dels Serrans”, és a dir, perquè donava accés als barris que van ser concedits als repobladors catalans pel Rei.
El nom donat al Portal, “dels Serrans”, degué ser originari de l’època de la conquesta i de la subsegüent repoblació de la ciutat. Molt anterior, fins i tot, al de la construcció de la muralla i dels portals cristians, que com hem vist anteriorment es va iniciar l’any 1356. Així ho testifica un document de l’any 1270 referit a una concessió feta pel mateix Jaume I als governants del Cap i Casal, a fi de què pogueren cobrar un peatge per cada bèstia que entrara o isquera carregada de la ciutat, amb l’objectiu de dedicar allò recaptat “in faciendis et reficiendis ac tenendis condirectis illis duobus pontibus qui sunt in civitate Valencia, quorum unus est apud ianuam Serranorum et alius apud ianuam hominum Ilerde”, és a dir, “a fer i refer i mantindre convenientment aquells dos ponts que estan a la ciutat de València, un dels quals està davant de la porta dels Serrans i l’altre davant de la porta dels hòmens de Lleida”.
De principis del segle XV, concretament de l’any 1414, ens arriba una referència a un sermó del dominic Vicent Ferrer. Aquell any, durant els mesos de juliol i agost, el predicador va estar a Morella per a entrevistar-se amb el Papa Benet XIII (el Papa Lluna) i el rei Ferran I d’Antequera per intentar posar fi al cisma que en aquella època dividia l’església catòlica. Acabada la trobada, es va anar a predicar per les terres aragoneses properes, és a dir, per la Serrania meridional aragonesa. La referència que ens ha arribat de Vicent Ferrer d’aquell viatge és que durant els seus sermons va dir que “vosaltres de la Serrania, qui sou enmig de Castella i de Cathalunya, i per això prenets un vocable castellà i altre català”. Efectivament, tal com va assenyalar el dominic, la serrania meridional aragonesa es troba entre l’actual província de Guadalajara, aleshores part del Regne de Castella, i l’actual província de Castelló, part del Regne de València, àrea que per haver estat repoblada majoritàriament per catalans el pare Vicent va anomenar directament ”Cathalunya”.
Per tant, les evidències històriques confirmen que el nom del Portal dels Serrans prové de la repoblació efectuada als seus voltants per hosts procedents de la Serrania meridional aragonesa. En cap cas, però, es refereix als serrans de l’actual comarca de la Serrania de València.
Fonts/Referències:
-Lletraferit: «La Porta i les Torres dels Serrans deuen el seu nom als serrans d’Aragó» (Vicent Baydal) (26.03.2026)
