En l’apunt anterior havia parlat de la porta gòtica de la Catedral, una de les joies que conserva aquest edifici. Enfrontada a aquesta, a l’altra banda del creuer, trobem una altra de les joies del recinte, la porta romànica, la més antiga de les tres que té la Catedral.
Si passegem pel seu costat i la observem detingudament “amb ulls curiosos”, probablement descobrirem en un dels carreus situats a la part inferior dreta unes estranyes marques o incisions paral·leles en la pedra que, per la seua disposició i aparença, no poden ser atribuïdes a l’erosió natural pròpia del pas del temps.
En aquest parell de fotografies que mostre a continuació, podeu veure un detall del seu aspecte i la posició en què s’hi troben, perquè pugeu localitzar-les amb facilitat:
Sembla evident que aquestes marques van ser fetes en el passat amb un instrument més dur que la mateixa pedra amb la qual va ser construïda la porta al segle XIII.
No se sap amb certesa el seu origen, però una de les “teories” que circulen en l’imaginari popular és que podien haver estat produïdes pels botxins del Sant Ofici, els quals aprofitarien la pedra calcària de la porta de la Catedral per esmolar el tall de la seua destral amb la qual executaven a les seues víctimes, tallant-les el cap, un tipus d’execució que semblava reservada per a gent de la noblesa.
A continuació podeu veure una suposada recreació d’aquella escena (recreació feta per Isabel Balansiya):
Realitat o ficció, molt probablement més ficció que realitat, la veritat és que aquest tipus de marques s’observen també a les portes d’altres catedrals.
Altres “teories” de les que es parla es que puguen correspondre a les marques que produirien les trompes dels xiquets, quan aquests jugaven en en temps passats a la porta de Catedral i aprofitaven aquesta pedra per “esmolar” el seu eix.
També es parla que podrien haver sigut produïdes pels venedors de regalíssia que s’asseien a la porta de la Catedral, quan afilaven en la pedra la seua navalla per poder tallar els trossos.
Les dues teories concordarien també amb l’escassa altura sobre el sòl a la qual es troben les marques.
Una altra curiositat no resolta més, de les moltes que presenta la Catedral de València.
